Hi havia hagut quelcom, en l'estil de la tia Polly quan besà Tom, que dissipà sos atuïments i el féu altra vegada àgil de cor i feliç. Anà cap a l'escola, i tingué la sort de topar Becky Thatcher al cap de Meadow Land. Ell sempre es captenia com el cor li deia. Sense un instant de vacil·lació, corregué envers ella i digué:
波莉姨妈吻汤姆的时候，态度有所变化，所以汤姆马上感到振作起来，心情轻松愉快。他上学去了。半路上在草坪巷口，他有幸碰上了贝基·撒切尔，他现在情绪好了，所以态度也来了个一百八十度大拐弯。于是他毫不犹豫地跑上前去说：
-He obrat molt roïnament, avui, Becky, i em sap greu. Mai més, mai més no tornaré a ésser d'aquella manera, mentre visqui. Tornem a ésser amics, si us plau. No voleu?
“贝基，我很抱歉，今天那样做实在对不起人。你放心，就是死了，我也不会再那样了。我们和好吧！”
La noia es deturà i el mirà a la cara, menyspreadora.
贝基停下脚步，一副鄙视的样子盯着他。
-Agrairé que us reserveu per a vós mateix, senyor Tomàs Sawyer. Mai més no us tornaré a parlar.
“托马斯·索亚先生，你自己好自为之吧，我这先谢谢你了。我不会再跟你讲话的。”
Redreçà el cap i seguí la seva via. Tom romangué tan atarantat, que no tingué presència d'esperit ni per a dir: -Quí se'n tira cap pedra al fetge, senyoreta Lluïda?- fins que el temps escaient per a dir-ho fou passat. Així, doncs, va callar. Però estava bellament irat, tanmateix. Anava d'allò més abaltit pel camp de l'escola, tot desitjant que ella fos un noi, i imaginant còm l'hauria pataquejada si ho hagués estat. Al cap de poc l'escometé i digué, en passar, un mot garfidor. Ella n'udolà un altre per resposta, i la irada ruptura fou completa. Sembla a Becky, en son abrandat ressentiment, que amb prou feines podia esperar que l'escola s'obrís: tan impacient estava de veure Tom fuetejat pel llibre de lectura malmès. Si havia tingut alguna morosa noció de desemmascarar Alfred Temple, l'ofensiva de Tom la hi havia treta del cap, absolutament.
说完，她昂起头走了。汤姆一下子被说懵了，等他转过神来要反驳一声“去你的吧，自以为是小姐”时，为时已晚。他虽然没说什么，却窝了一肚子的火。他没精打采地走进校园，心里想贝基要是个男孩子，他非得很很地揍她一顿不可。两人在随后的相遇中，汤姆说了句刺耳的话就走了，贝基也回敬了一句，这一下两人算是彻底地决裂了。盛怒之下，贝基想起了汤姆书上的墨水，她好像急不可耐，盼望着汤姆早一点受到惩罚。她本来还有点犹豫不决，说不定还想要揭发那是阿尔弗雷德·邓波尔干的坏事，可汤姆那句刺耳的话一下子打消了贝基的这个念头。
Pobra noia! Poc sabia que de pressa s'anava acostant a un trencacolls ella mateixa. El mestre, el senyor Dobbins, havia arribat a la tardor de la vida amb una ambició insatisfeta. El més afalagat de sos desigs era ésser doctor, però la pobresa havia decretat que no passaria de mestre d'escola rural. Cada dia treia un llibre misteriós del seu pupitre, i s'hi corfonia totes les estones que les classes no cantaven les lliçons. Servava el llibre amb pany i clau. No hi havia bergantell a l'escola que no es morís de ganes de dar-hi una llambregada; però no n'hi havia avinentesa. Cada noi i cada noia tenien una teoria sobre la natura d'aquell llibre; però no hi havia dues teories iguals, i no hi havia manera d'establir els fets del procés. I vet aquí que, quan Becky passava vora el pupitre, veí de la porta, reparà que la clau era al pany! El moment era preciós. Mirà a son voltant, veié que estava sola, i a l'instant següent tenia el llibre a la mà. La coberta amb son títol Anatomia, del Professor Daixonses, no era de cap esclariment per a la seva intel·ligència; així és que començà a girar les pàgines. De cop i volta arribà a una làmina bellament gravada i colorida: una figura humana. En aquell moment una ombra caigué damunt la pàgina, i Tom Sawyer passà la porta i donà un cop d'ull a la imatge. Becky pegà aferrada al llibre per tancar-lo, i tingué la malaventura d'esquinçar la pàgina il·lustrada fins a la meitat. Tirà el volum dins el pupitre, donà un tomb a la clau, i trencà el plor, de tan avergonyida i vexada:
真是个可怜的姑娘，她就要大祸临头，自身难保了却一无所知。他们的老师，杜宾斯先生，虽然已到而立之年却心愿未了。他最热衷于当医生，可是贫穷却注定了他当不了别的美差，只能做一名乡村教师。他天天从讲台里拿出一本神秘的书，乘没课要讲的时候就潜心研读。平常，他总是小心翼翼地把那本书锁好。学校里那些调皮的家伙没有一个不想看下那本神秘的书，那怕瞟一眼也好，可总没有机会。至于那本书的内容，孩子们七嘴八舌，各抒己见，但都无法得到证实。讲台离门不远，贝基从旁边走过时恰好看到钥匙还在锁孔上晃悠。这可是看一上眼的好机会，千载难逢。她环顾回周，发现没有别的人在场，于是马上拿起那本书，只见扉页上写着“无名式教授解剖学”几个字。她没看出什么名堂来，于是就继续往下翻。刚一打开下一页，一张精制的彩色裸体图立即映入眼帘。与此同时，汤姆·索亚从门口进来，一眼瞥见了那张图。贝基一把抓起书想把它合上，可是不幸拦腰把那张图撕了一半。她马上把书扔进抽屉，锁上锁，又羞又恼地大哭起来。
-Tom Sawyer, ja no podeu ésser més roí! Lliscar damunt una persona i espiar el que ella mira!
“汤姆·索亚，你真卑鄙，偷看别人，还偷看人家正在看的东西。”
-Còm podia saber que miréssiu res?
“我怎么知道你在看什么东西呢？”
-Vergonya us en hauríeu de donar, Tom Sawyer! Ara ho anireu a espiar; i (ai, pobra de mi!... ai, pobra de mi!) seré fuetejada, i mai no m'havien fuetejat, a l'escola!
“汤姆·索亚，你应该感到害臊。你会告发我的，这下我该怎么办才好呢？我要挨鞭笞了，我可从没挨过鞭笞呀！”
Després donà un cop en terra amb el peuet, i digué:
接着她跺着小脚说：
-Sigueu tan roïnot, si això us fa plaer! Jo sé una cosa que ha de passar. Espereu, i veureu. Oiós, oiós, oiós!- I es precipità enfora del casal amb una nova explosió de sentiment.
“你想耍卑鄙，那就随你的便！不过，你可要出事了。你等着瞧吧！可恶，可恶，真可恶！”接着，她一顿大哭，冲出了教室。
Tom romangué en silenci, bastant aturdit per aquest acarnissament. Tot seguit es digué:
汤姆被贝基劈头盖脸地说了一通，弄得他丈二和尚摸不着头脑，他站在那里不知所措。随后，他自言自语地说：
-Quína curiosa mena de poca solta és, una noia! Mai no l'han apallissada, a escola!... Malvinatge! i què és, una pallissa! És ben bé de noia, això: tenen la pell prima i el cor de pollet. Bé, és clar que no n'hi diré res al vell Dobbins d'aquesta ximpleta, perquè hi ha altres maneres de fer-la anar llatina que no són d'aquesta roïnesa; però què se'n treu? El vell Dobbins preguntarà qui ha esquinçat el seu llibre. Ningú no contestarà. Aleshores farà allò de sempre: Demanar primer a un i després a l'altre; i quan arribi a la noia que ho ha fet, ho coneixerà, baldament ella no digui res. Les cares de les noies sempre les traeixen: no tenen gens de barra. I li ventaran pallissa. Bé, és un pas ben estret per Becky Thatcher, perquè no té sortida per cap banda.
Tom rumià la cosa una estona més, i en acabat afegí:
-Molt bé, tanmateix: a ella li plauria de veure'm en un trencacoll així: doncs, que sirgui ella!
“女孩子真是傻得出奇。说什么从来没挨过鞭子打！呸！哪有这回事！挨打算不了什么！女孩子就是这样——脸皮薄，胆小如鼠。不过，我当然不会把这事向杜宾斯老头讲。要想和她算帐，方法有的是，用不着干这种告密的勾当。可那又怎么样呢？杜宾斯老头照样会查出来是谁干的。他问下书是谁撕的，没人答应。于是他会接照老习惯挨个地问，等问到这个女孩子，他就全明白了。女孩子总是沉不住气，表情总能说明问题。她们意志薄弱，这一回她要挨揍了。贝基呀，贝基，你这一回在劫难逃。”汤姆又仔细琢磨了一会，然后想：“得，就这样吧，你不是想看我的笑话吗，那你就傻等着瞧吧，有你好受的。”
Tom s'ajuntà a la munió dels alumnes que feien aldarull a la part de fora. Al cap de pocs moments arribà el mestre, i l'escola va engolir-los. Tom no experimentava cap interès potent per sos estudis. Cada vegada que dava un cop d'ull pel costat de les noies, la cara de Becky el contorbava. Ben debatudes totes les coses, ell no volia apiadar-se'n, i, tanmateix, no pogué aconseguir altra cosa sinó romandre en blanc. No pogué fer-se'n una gaubança realment digna de aquest nom. Al cap de poc, hom arribà al descobriment del llibre de lectura, i el magí de Tom restà absolutament ocupat de sos propis afers per una estona. Becky es redreçà damunt la letargia del seu infortuni, i mostrà bell interès en el procediment penal. No esperava que Tom pogués eixir-se de son mal de cap negant d'haver escampat la tinta damunt el llibre; i ho encertava. La negativa, aparentment, no féu sinó empitjorar la cosa, pel que feia a Tom. Becky suposava que en fóra contenta d'això, i feia per manera de creure que n'era contenta; però trobà que no n'estava segura. En arribar la part agra del desenllaç, tingué un impuls d'aixecar-se i desemmascarar Alfred Temple; però féu un esforç i s'obligà a romandre quieta, perquè ella es deia, cor endins: -Ell dirà que jo he esquinçat la làmina, ben segur. No diré una paraula, ni que fos per salvar-li la vida!
汤姆跑到外面和那群嬉戏的同学们玩了不一会，老师就来上课了。汤姆并不十分想学习。他只要朝女生的那边偷看上一眼，贝基的神情就会令他不安。他左思右想，就是不想同情她，但却愿意起点作用。他一点都激动不起来。汤姆很快发现了拼音课本上的墨迹，于是有一段时间，他一直不能自拔，老是想着自己的事，显得郁郁不欢。贝基这下来了劲头，对事态的发展表现出了强烈的兴趣。她想汤姆不承认是自己弄脏了书，这也不能开脱他，她的预料果然不错。结果汤姆反倒把事情给弄糟了。贝基想她会为此而感到确实高兴，但却吃不准。后来眼看着汤姆情形不妙时，她真想一古脑地站出来揭发那墨水是阿尔弗雷德·邓波尔泼的。可她又竭力控制着，强迫自己保待沉默，因为她心里想：“他会告发我，把我撕老师书的事说出去。我现在最好什么也别说，不管他的死活。”
Tom va ésser fuetejat i tornà a son seient, no ben bé cortrencat, perquè se li acudí que era possible que ell, sense adonar-se'n, hagués capgirat la tinta damunt el llibre de lectura, en algun tomb d'avalot: ho havia negat per servar les formes i perquè era costum, i s'havia aferrat a la negativa per principi.
汤姆挨了鞭笞，回到座位上，但一点也不伤心。他想在和同学们的打闹中，他有可能不知不觉地把墨水瓶碰翻，弄脏自己的书。他否认是自己干的，一来是为了走过场；二来也是惯例；另外死也不承认自己有错，那是为了坚持原则。
Passà una hora sencera: el mestre seia pesant figues en la seva cadira reial; tot l'aire s'ensopia amb la bonior dels estudis. Al cap d'una estoneta el senyor Dobbins es redreçà, badallà, i després obrí el seu pupitre i abastà el seu llibre; però no semblava estar ben determinat a pendre'l o deixar-lo. La major part dels alumnes miraren en l'aire llangorosament; però entre ells n'hi havia dos que sotjaven els moviments del mestre, clavant-hi els ulls. El senyor Dobbins fullejà el llibre distretament per una estona, i després l'aixecà i s'aconductà en la seva cadira per llegir.
Tom pegà una mirada a Becky. Una vegada havia vist un conill percaçat i desemparat, amb una escopeta arran de son cap, que mirava com ella ho feia, ara. Tot seguit oblidà la seva batussa amb ella. Calia fer quelcom, de pressa! com un llampec! Però la mateixa imminència de la necessitat paralitzava la seva inventiva. Bé! Tenia una inspiració! Correria i arrabassaria el llibre, passaria la porta d'un salt, i cames ajudeu-me! Però la seva resolució vacil·là per un breu instant, i l'avinentesa fou perduda: el mestre havia obert el volum. Si li hagués tornat, a Tom, la perduda avinentesa! Ja era massa tard; no hi havia salvació per a Becky, ara, va dir-se. Al cap d'un instant el mestre confrontava l'escola. Tots els ulls s'acalaren davant la seva mirada; en ella hi havia quelcom que fins i tot a l'innocent trasbalsava de por. Hi va haver un silenci, durant el qual hom hauria pogut comptar fins a deu: el mestre amuntegava la seva ira. Després parlà:
-Qui ha esquinçat aquest llibre?
一个小时过去了，老师坐在他的座位上打盹，教室里一片嗡嗡的读书声令人困乏。渐渐地，杜宾斯先生挺直身子，打着哈欠，然后打开抽屉的锁，可手伸出半截又停下来，犹豫不决。大多数学生都漫不经心地抬起头看了一眼，但其中有两个人特别关注老师的一举一动。杜宾斯先生把手伸进抽屉随便地摸了一会就拿出书，身体往椅子一靠看起来。汤姆瞥了贝基一眼。她就像一只被猎人追捕的兔子，当猎枪瞄准它的头部时，一副绝望无救的可怜相，他立刻忘掉了他们之间的争吵。得采取行动，马上就干，越快越好。常言说得好，急中生智，可汤姆这回却束手无策，对，就这么办。他突然来了灵感：他要冲上去，一把从老师手里抢过书，夺门而逃。可是他一走神，就这么稍一犹豫的时候，老师翻开了书。汤姆坐失了良机，他十分后悔。这下完了，干什么也来不及了，想帮的忙也帮不上了。老师打开书后马上面朝大家。见老师盯着他们，大家都低下了头，就连没有犯错误的同学也都吓得不得了。大约有十秒钟，教室里一片寂静。老师的气是越来越大，他终于开了腔： “这书是谁撕的？”
Ni un so: hom hauria sentit caure una agulla. El silenci continuà: el mestre cercava en aquesta i aquella cara senyals de culpabilitat.
教室里鸦雀无声，静的连根针掉到地上都能听见。老师见无人应答，就挨个检查，看到底是谁撕了书。
-Benjamí Rogers: heu esquinçat aquest llibre?
“本杰明·罗杰斯，书是你撕的吗？”
Una negativa. Una altra pausa.
老师得到的是否定，他停了一会问道：
-Josep Harper: i vós?
“约瑟夫·哈帕，是你干的？”
Altra negativa. La inquietud de Tom es tornà més i més intensa sota la lenta tortura d'aquests procediments. El mestre donà una ullada a les files dels minyons, reflexionà una mica, i es girà a les noies:
约瑟夫否认是他干的。老师不急不忙地问了这个又问那个。汤姆越来越紧张，显得烦躁不安。老师问完男生，稍加思索就转向女生。
-Amy Lawrence?
“艾美·劳伦斯是你吗？”
Una sacsejada de cap.
她同样也摇了摇头。
-Gràcia Miller?
“苏珊·哈帕，是你干的吗？”
El mateix senyal.
又是一个否认。
-Susan Harper: ho heu fet vós, això?
Altra negativa. La noia següent era Becky Thatcher. Tom tremolava de cap a peus, de l'excitació, i comprenent el desastre inevitable.
下一个就该问到贝基·撒切尔了。汤姆十分紧张，他意识到情况不妙，吓得他从头到脚全身发抖。
-Rebeca Thatcher...- (Tom donà una llambregada a son rostre: era blanc de terror.) -Heu esquinçat... No, mireu-me la cara.- (Les mans d'ella se aixecaren en una invocació.) -Heu esquinçat aquest llibre?
“瑞贝卡·撒切尔”（贝基的学名），”（汤姆向她脸上瞟了一眼，见她吓得脸色苍白）——“是你撕……不，看着我的眼睛。”（她承认地举起手来）——“是你撕坏了这本书吗？”
Un pensament es precipità com el llamp a través del cervell de Tom. Saltà damunt sos peus i cridà:
-Jo ho he fet!
这时，汤姆的脑海里雷电般闪出一个念头，他猛然起身，大声说道：“是我干的！”
Tota l'escola mirà bocabadada, confosa, aquesta increïble follia. Tom romangué aturat un moment per aplegar les seves facultats disperses; i quan avançà per adreçar-se al càstig, la sorpresa, la gratitud, l'adoració que feren resplendir al seu damunt els ulls de la pobre Becky, semblaven paga abastament per cent fueteigs. Inspirat per la magnificència del seu acte, rebé sense un esgarip el fueteig més implacable que mai hagués administrat el senyor Dobbins i aiximateix rebé amb indiferència l'afegida crueltat d'una orde de romandre dues hores, després que l'escola fos aviada; perquè prou sabia qui havia d'esperar-se a fora fins que son captiveri fos acabat, sense comptar la tediosa estona com a temps perdut.
全班同学迷惑不解地盯着汤姆，觉得他行为愚蠢，令人不可思议。汤姆站了一会好像是在镇定自己，然后走上前去接受惩罚。汤姆发现那个可怜的姑娘贝基眼里先是流露出吃惊，然后是感激，最后是敬慕之情，他觉得为此就是挨上一百鞭也是值得的。汤姆也为自己的义举感到脸上有光，因此在遭受杜宾斯先生有史以来最严酷的鞭笞时，他哼都没哼一声，另外放学后，他还得被罚站两小时。对这一残忍的做法，他也不在乎，因为他心里有数，外面会有个人心甘情愿地一直在等上他两个小时。
Tom va colgar-se entre els llençols aquella nit, projectant una venjança contra Alfred Temple; perquè, avergonyida i penedida, Becky li havia fet una narració completa, sense oblidar la seva pròpia traidoria. Però fins i tot el daler de venjança hagué de cedir aviat a pensaments més gustosos, i a la fi va adormir-se amb les darreres paraules de Becky, somniosament penjades de la seva orella:
当天晚上，汤姆临上床睡觉前合计着如何报复阿尔弗雷德·邓波尔。贝基把自己的背叛以及泼墨水的事情全盘托出了。可是不久，汤姆的思绪转到一些美滋滋的事情上。想着想着，汤姆耳边朦朦胧胧地响起了贝基刚才说过的一句话：
-Tom! Còm heu pogut ésser tan noble!
“汤姆，你思想怎么会这样高尚的呀！”就这样，他终于进入了梦乡。