S'acostaven les vacances. El mestre d'escola, sever en tota ocasió, esdevingué més sever i més exigent que mai, perquè volia que l'escola es lluís el dia dels exàmens. El seu regle i la seva fèrula ja estaven poques vegades en vaga: almenys entre els alumnes menors. Només els nois més grans, i les senyoretes de divuit i de vint, s'escapaven del fuet. Els fueteigs del senyor Dobbins eren d'alló més vigorosos, altrament; perquè, encara que son cap, sota la perruca, era perfectament calb i resplendent, acabava d'arribar a la mitja edat, i no hi havia indici de feblesa en son sistema muscular. A mesura que el gran dia s'atansava, tota la tirania que hi havia dins ell comparegué a la superfície: semblava trobar un plaer venjatiu a castigar les menors negligències. La conseqüència era que els nois més petits despenien llurs dies en la terror i el sofriment, i llurs nits en maquinar revenges. No deixaven de banda oportunitat de fer entremaliadures al mestre. Però ell els passava al davant cada vegada. La retribució que seguia a cada èxit venjatiu era tan vasta i majestuosa, que els minyons sempre es retiraven del camp greument derrotats. A la fi conspiraren tots junts i se'ls acudí un pla que prometia una victòria enlluernadora. Hi juramentaren el noi del pinta-rètols: li digueren el projecte i li demanaren son ajut. I ell tenia les seves raons per regalar-se'n, perquè el mestre estava a dispesa a casa del seu pare i havia donat al minyó amples motius d'odiar-lo. La muller del mestre faria una eixida al camp, d'aquí a pocs dies, i el pla no trobaria cap destorb. El mestre solia preparar-se per a es grans ocasions traguejant de valent, i el noi del pinta-rètols digué que quan el mestre tites, el dia abans dels exàmens, hagués arribat a l'estat escaient, ell «endegaria la cosa» mentre el senyor Dobbins dormisquegés a la seva cadira: després el despertaria en el temps oportú, per apretar a córrer cap a l'escola.
暑假即将来临，向来就严厉的老师现在变得比以往任何时候都更加严厉、越发苛刻了，他目的是要全体同学在考试的那一天好好表现一番。他手中的教鞭和戒尺现在很少闲着，至少对那些年龄较小的同学可以这么说。只有最大的男孩子和１８到２０岁的年轻姑娘才不挨打。杜宾斯先生的鞭子打起来特别重。别看他头戴假发，光秃着脑袋，可他刚到中年，身上的肌肉没有一点松弛的迹象。随着“大考”的临近，他的蛮劲渐渐暴露无遗。只要学生出了差错，哪怕是微不足道的小错，他也要乘机发挥，以惩罚学生来获取快感。结果这弄得那些年龄较小的男孩子惶惶不得终日，晚上就盘算着如何进行报复。他们一有空就捣蛋，从不放过任何给老师添乱子的机会。可老师仍然我行我素，不睬他们那一套。要是孩子们成功的话，随之而来的惩罚犹如风卷残云，威风凛凛，总是以孩子们的彻底失败而告终。但他们并不甘心失败，而是聚在一起密谋，最后终于想出了一条妙计，这一定能取得辉煌胜利。他们找到了做招牌人的孩子，先让他发誓保密，然后将他们的秘密计划告诉他，请他帮忙，这真是一拍即合。原来这位老师在他家吃饭，在很多事情上已经得罪了这个孩子。过几天，老师的太太要到乡下去串门，这样他们就能顺利地实施计划。另外，每逢重要日子，老师都要喝得酩酊大醉。那孩子说大考那天晚上，等老师差不多醉倒在椅子上打盹的时候，他就“乘机下手”，然后再伺机弄醒他，催他快到学校去。
Quan els temps hagueren arribat a llur plenitud, la interessant avinentesa es produí. A les vuit del vespre l'escola era brillantment il·luminada i agençada amb garlandes i fistons de fullatge i de flors. El mestre seia entronitzat en sa gran cadira, damunt una tarima, amb la pissarra al darrera. Semblava bastant endolcit. Tres files de bancs a cada banda i sis bancs al seu davant eren ocupats pels dignataris del poblet i els parents dels alumnes. A la seva esquerra, més enllà de les files de ciutadans, hi havia una esbarjosa tarima temporal on seien els alumnes que havien de pendre part en els exercicis del vespre: files de menuts, rentats i abillats fins a un grau intolerable de malestar; files de minyonassos desmanegats; nevades files de noies i senyoretes vestides de llinó i de mussolina, i egrègiament conscients de llurs braços nus, dels antics joiells de llurs àvies, de llurs cintetes rosades i blaves, i les flors de llur cabell. Tota la resta de la casa era plena d'alumnes que no prenien part a l'acte.
到了预定的时间，晚上８点钟，那个有趣的时刻终于来临了。 教室里灯火辉煌，挂着花环和彩带，彩带上扎着叶子和花朵。在高高的讲台上，老师像皇帝一样坐在那把大椅子里，身后就是黑板。还好他看上去不像大醉的样子。他前面有六排长凳，上面坐着镇上的要人。两边又各有三排长凳，坐的是学生家长。左前方，家长座位后面临时搭起了一个大讲台，参加晚上考试的考生全都坐在这里。一排排的小男孩被家长打扮得过了头，个个被洗得干干净净，穿得整整齐齐，让人觉得都有点不舒服。接着的是一排排大男孩，显得有些腼腆和呆板。再瞧那些小女孩和大姑娘，她们一身素装，洁白耀眼，个个穿着细麻软布做的衣服，头上插着许多装饰品，有鲜花，有粉红和蓝色相间的发带，还有老祖母传下来的各种小装饰物。她们露着胳膊站在那里，尤其显得有些局促不安。 那些没有考试任务的学生都散坐在教室里别的地方。
Els exercicis començaren. Un noi molt petit s'aixecà, i va dir tot esparverat: -«Amb prou feines podríeu esperar que un nen de la meva edat parlés en públic damunt la plataforma, etc.»;- acompanyant-se amb els gestos penosament exactes i espasmòdics que una màquina podria haver usat, suposant que la màquina hagués estat una mica desballestada. Però ell se'n va sortir sense entrebancs, encara que cruelment espaordit, i rebé un bell tomb d'aplaudiments, quan féu la seva reverència manufacturada, i es retirà.
考试开始了。一个年龄小的男孩站起来按事先准备好的说：“大家可能没有想到，像我这年龄的孩子会到讲台上来当众演讲。”等等诸如此类的话。他边说边十分吃力地比划着，动作虽然准确，但却很生硬，生硬得像出了点故障的机器一般。他机械地鞠躬退场，获得了全场一阵热烈的鼓掌。
Una noieta de cara tota vergonyosa barbotejà: -«Mary tenia una ovelleta, etc.»- Féu una cortesia que trencava el cor, rebé la seva recompensa d'aplaudiments, i s'assegué tota enrojolada i feliç.
一个小女孩脸通红口齿不清地背诵了“玛丽有只小羊羔”等，然后十分认真地行了个屈膝礼。在博得了大家的一阵掌声后，她红着脸，高兴地坐了下来。
Tom Sawyer avançà amb confiança arrogant: anà enfilant-se per l'inestroncable i indestructible parlament. -«Deu-me la llibertat o deu-me la mort»- amb bella fúria i frenètica gesticulació, i s'interrompé a la meitat. Una tètrica basarda s'apoderà d'ell, ses cames tremolaren, i estigué a punt d'ofegar-se. Comptava, certament, amb la simpatia palesa de l'auditori, però també amb el silenci de l'auditori, que era encara pitjor que no la seva simpatia. El mestre arrufà el nas, i això completà el desastre. Tom lluità una estona, i després es retirà, enterament derrotat. Hi hagué un feble propòsit d'aplaudiment, però morí totduna.
汤姆·索亚十分自信地走上前去，背起了那千古名篇《不自由，毋宁死》。他慷慨陈词，不时还大幅度地做着手势， 可背着背着中途就接不上了。怯场症像魔鬼一样攫住了他，他两腿发颤，似乎有窒息之感。所有在场的人确实替他捏了把汗，可没人吭一声，这让他觉得比同情他更难受。到后来，老师皱起了眉头，汤姆这下全完了。他结结巴巴要往下背诵，可过了一会，便好像只斗败的公鸡一样溜下场去。台下的人想鼓一两掌，可掌声刚起就消失了。
Seguiren un parell de masegats poemes i altres perles declamatòries. Després hi hagué exercicis de lectura i un torneig de confegiment. La magra classe de llatí recità amb honor. Arribà la flor del vespre: les composicions originals de les senyoretes. Cadascuna, per torn, avançà fins al caire de la plataforma, escurà la gorja, enlairà son manuscrit (lligat amb una cinta exquisida), i es posà a llegir, fixant-se per peces menudes en l'expressió i la puntuació. Els temes foren els mateixos ja escatits en semblants avinenteses, abans que per elles per llurs mares, llurs àvies, i segurament per tota llur ascendència de línia femenina fins a les Creuades. L'Amistat n'era un; Memòries d'altres dies, La Religió en la Història, País de somnis, Els aventatges de la cultura, Formes de Govern polític comparades i contrastades, Melangia, Amor filial, Dalers del cor, etc., etc.
随后有人背诵了“那个男孩子站在燃烧的甲板上”，“亚述人走来了”等一些名篇。接下来的是朗读表演和拼写比赛。寥寥数人的拉丁语班背诵时显得无比自豪。最后晚上的黄金节目终于到了——姑娘们自己的“独创大作”。大家一个接一个走上前站在讲台边，等清完嗓子就拿出稿子（用鲜艳的缎带扎着）念起来。她们个个念得有声有色，十分卖力让人都觉得有点不自然。文章的主题都是她们的母亲和祖母们在同样场合下早已发挥过的。毫无疑问，由此可以追溯到十字军时代她们家族的母系祖先们，人人都用过这类主题，《友情论》就是其中之一。另外还有《昔日重来》、《历史上的宗教》、《梦境》、《文化的优点》、《政体比照论》、《伤感》、《孝道》、《心愿》等等。
Tret preponderant d'aquestes composicions era una malenconia atesa i afalagada; n'era un altre el doll opulent i malversador de bell llenguatge; n'era un altre una tendència a encabir a les orelles paraules i frases especialment preades, fins que esdevenien gastades del tot; i una peculiaritat que les caracteritzava i les malmetia assenyaladament era l'inveterat i intolerable sermó, que remenava la cua estropellada a la fi de totes i cada una d'elles. Fos quin fos el tema, hom havia fet un esforç espremedor del cervell per recargolar-lo d'una o altra manera que un esperit moral i religiós pogués contemplar amb edificació. La palesa insinceritat d'aquests sermons no bastava per a assolir que la moda en fos bandejada de les escoles, i no basta avui en dia: potser mai no bastarà mentre el món sigui món. No hi ha escola en el nostre país on les joves damisel·les no es sentin obligades a cloure llurs composicions amb un sermó; i reparareu que el sermó de la noia més frívola i menys religiosa de l'escola és sempre el més llarg i el més implacablement piadós. Però prou d'aquesta cançó: la veritat casolana és indigesta.
这类文章的共同特点有三个：一是无病呻吟，故作悲伤；二是堆砌词语，滥用华丽词藻；三是特别偏爱一些陈词滥调。此外，这些文章有个显著特点，也是它们的败笔之处：就是每篇文章的结尾都有一段根深蒂固的说教词，好像断尾巴的狗一样，令人难受。她们的“独创大作”不管涉及到什么内容，她们都绞尽脑汁，千方百计让人思索以便获得道德或宗教上的启示。在众目睽睽之下，这种说教虽然给人以假话的感觉，但这种风气还是消除不了，时至今日依然如故。也许只要世界存在一天，这种毫无诚意的说教就永远消灭不了。在这个国度里，有哪所学校的女生不觉得非在文章的结尾加上一段说教词不可呢？更有意思的是你会发现越是不守规矩、不太信仰宗教的那些女孩，她们的文章写的就越长、越虔诚。
Tornem als examens. La primera composició llegida fou una que duia per títol És, doncs, això la Vida? Potser el lector podrà suportar-ne un extracte.
得了，忠言逆耳，不说这些了。我们再接着讲“大考”的情况。朗读的第一篇文章的题目是《难道这就是生活吗？》。下面摘录一段“以飨”读者。
«En les ordinàries vies de l'existència, amb quínes delectables emocions no mira l'ànima jovenívola cap endavant, envers l'anticipada escena d'alguna festa! La imaginació treballa dibuixant imatges rosades de gaubança. En la seva fantasia, la voluptuosa adoradora de la moda es veu entre la multitud festívola, contemplada de tots els contempladors. La seva graciosa figura, agençada amb un vestit de neu, giravolta entre els laberints de la joiosa dansa; sos ulls són els més resplendents, ses passes les més lleugeres en la gaia assemblea.»
飞舞驰骋的想象描绘出一幅幅玫瑰色欢乐的场景。 时尚的弄潮儿沉溺于纸醉金迷，梦幻中发现自己置身于欢乐的人群，成了众人眼里的明星。她举止优雅，身穿素装长袍，翩翩起舞于欢乐的迷宫。她的眼睛最明亮，她的步伐最轻盈。
«Amb tals delitoses fantasies el temps llisca de pressa, i arriba l'hora benvinguda de la seva entrada en el món elisià, que li ha inspirat somnis tan fulgurants. Còm sembla màgica tota cosa en front de son esguard meravellat! Cada nova escena l'encisa més que la darrera. Però al cap d'una estona descobreix que sota aquestes belles exterioritats tot és vanitat: l'adulació que havia embadalit la seva ànima, ara grinyola asprament a la seva oïda; i amb la salut malmesa i el cor amargat, gira l'espatlla, amb la convicció que els plaers de la terra no poden satisfer els anhels de l'esperit!»
梦幻美妙，时光如梭，等待她进入天堂的时刻来临了。她的所见犹如被点化一般，似仙女下凡！每到一处，物变景更美。可时隔不久，她发现漂亮的外表徒有虚名： 曾经令她心花怒放的甜言蜜语，现在铮铮刺耳；舞厅变得平淡无奇；她身心憔悴地退出，笃信世俗之乐何以能够慰藉心灵的企求！
I així successivament, i així sempre. De tant en tant hi havia una bonior de plaer durant la lectura, acompanyada de murmurades exclamacions de «Què bonic!», «Què eloqüent!», «Quína veritat!», etc.; i, després que la cosa hagué acabat amb un sermó especialment aflictiu, l'aplaudiment fou entusiasta.
等等、等等诸如此类的话，朗读中，人群里爆发出一阵满意的嗡嗡声，还不时地突然低声说道：“多么美好！”“真能服人！”“朴实无华！”最后一段布道词特别令人难受，大家都巴不得早点结束。朗读刚完，全场就报以热烈的掌声。
Després s'aixecà una noia prima i melangiosa, la faç de la qual tenia la interessant pal·lidesa que causen les píndoles i la indigestió, i llegí un Poema. Amb dues estrofes n'hi haurà prou:
下一个站起来的是一位身材瘦弱、性格忧郁的女孩，她脸色苍白得引人注目，那是经常服药和消化不良留下的后遗症。她朗颂了一首“诗歌”。这里节选其中两节就可以了：
L'ADÉU D'UNA DONZELLA DEL MISSURI A L'ALABAMA
密苏里少女告别阿拉巴马
«Adéu, mon Alabama! O mon amor pregon! Però per una estona et tinc d'abandonar. Tristes idees, tristes, sento en el cor niar; memòries arborades s'acoblen en mon front. Que jo per tes boscúries aní, totes florides; vora el Tallapoosa vaig córrer, llegir vaig; he oït del Talassee les ones enfurides, i el flanc del bell Coosa he vist de l'alba al raig.
再见，阿拉巴马！我爱你笃深， 离别虽短暂，难舍又难分！ 想到你，往事历历燃胸间， 爱怜又悲伤。 曾记否，万花丛中留下我的足迹， 德拉波斯溪旁有我朗朗的读书声； 我听过德达西的流水犹如万马奔腾， 我见过库萨山巅晨曦的分娩。
I de mon cor oprès no m'haig d'avergonyir ni de girar la cara, i els ulls, regalimant. No és pas de terra estranya que els passos meus se'n van. No és als estranys que dono avui el meu sospir. Jo vaig trobar-hi casa i l'alegror que hi lluu en eix Estat que deixo enrera, amb plor desfet. Freds han de ser mos ulls, mon cor, la meva téte, per tal com, Alabama, s'apartaran de tu!»
N'hi havia pocs que sabessin què significava téte, però el poema va plaure, tanmateix.
我心系百事，无悔无怨， 含泪回首，心平气缓。 我告别的是我熟悉的地方， 见我叹息的也不是异乡他客； 来到该州，我宾至如归， 可如今我将远离高山大谷。 亲爱的阿拉巴马，一旦我心灰意冷， 那时，我真的告别人寰。
在场的人没有几个理解她“真的告别人寰”的含义，不过这首诗还是令人满意的。
Després aparegué una senyoreta bruna, d'ulls negres i de cabell negre, que romangué muda per un moment sensacional, assumí una expressió tràgica, i començà de llegir, en to acompassat:
接着又上来一位姑娘。她黑眼睛、黑头发连皮肤也黝黑。上来后，她稍作停顿，这一停顿令人难忘。随后她一副痛苦不堪的样子，用庄严而又有节奏的语调开始念起来。
UNA VISIÓ
一个梦想
«Ombrívola i tempestuosa era la nit. Al volt de la peanya de Déu, en les altures, no tremolejava ni un sol estel, sinó que, les pregones detonacions del tro feixuc, constantment vibraven a l'oïda, mentre el llampec terrorífic s'abandonava a una orgia furiosa a través de les cambres ennuvolades del cel, semblant menyspreuar el poder exercit sobre ses terrors per l'il·lustre Franklin! Fins i tot els vents estrepitosos eixiren unànimement de llurs místics habitatges, i bufaren iradament per aquells entorns com per posar de relleu amb llur ajut la desolació d'aquella escena. En aquella avinentesa, tan ombrívola, tan paorosa, la meva ànima sospirava per l'auxili humà; però, en lloc d'això,
夜色深沉，狂风肆虐，暴雨倾盆。老天爷高高在上，四周无半点星辰闪烁；炸雷滚滚，满天轰鸣，震耳欲聋。 愤怒的闪电穿过乌云，划破夜空，大有吞噬富兰克林之感。这位杰出的科学家在闪电交织的时候勇敢地放飞风筝以测电能。大风也平地而起，以助雷电群起而攻之，场面更加荒凉无比。
ma volguda amiga i ma consellera, ma aconhortadora i ma dolça guia, mon goig en la pena (i en la meva joia, ma segona joia), vora meu venia.
如此时刻，如此黑暗阴沉，我心生慈悲为众生哀叹。
»Ella avançà com un d'aquests éssers resplendents pintats a les vies solelloses de l'Edèn de la imaginació per les ànimes joves i romàntiques: reina de bellesa, agençada només per la seva pròpia bellesa transcendent. Tan blana era la seva passa, que no arribava a fer cap so; i si no hagués estat pel màgic estremiment que produïa el seu benigne contacte, hauria passat desapercebuda i mai recercada, com altres belleses plenes de modèstia. Una estranya tristesa reposava en sos trets, com a llàgrimes glaçades damunt l'abillament del desembre, i ella assenyalava els elements que lluitaven, per enfora, i em comandava de contemplar els dos éssers que mostrava».
“我最亲爱的朋友、老师、我的安慰者和向导—— 我的悲伤中的快乐，我随着欢乐而来的福，”来到我身边。 她像浪漫的年轻画家画的伊甸园里的仙女一般，漫步在阳光下，一个朴实无华巧夺天工的绝代佳人。她步履轻盈来去无声无息。要不是她也和别的仙女一样轻抚人间，令人神奇为之震颤，她会像浮云一般让人不知不觉，消失得无影无踪。她指着外面酣战的狂风暴雨要人们想想它们各象征着什么，这时她脸上莫名其妙地顿生愁云，犹如寒冬腊月里的天气令人颤栗。
Aquest pesombre ocupava unes deu pàgines de manuscrit, i acabava amb un sermó tan destructor de tota esperança per als no-presbiterians, que guanyà el primer premi. Aquesta composició fou judicada el més bell esforç del vespre. El batlle del poblet, en remetre el premi a l'autora, féu un discurs abrandat, en el qual digué que era de molt la cosa «més eloqüent que mai hagués sentit, i que el mateix Daniel Webster hauria pogut enorgullir-se'n».
令人可怕的描述差不多用了十页稿纸，结尾仍是一段说教词，把非长老会的教徒说得一点希望都没有，这篇文章因此而获得了头奖，被认为是当天晚上最优秀的作文。镇长在颁奖时，发表了一番热情洋溢的讲话。他说这篇文章是他平生以来听到的“最美”的文章，连大演说家丹尼尔·韦伯斯特听了也会感到骄傲的。
Cal advertir, tot passant, que el nombre de composicions a les quals la paraula bell era constantment afalagada, i l'experiència humana al·ludida en qualitat de pàgina de la vida, passava de l'usual tant per cent.
顺便说一下，有些人过多使用“美好”两个字，爱把人生的经历比喻成“人生的一页”，这样的文章像平常一样出现了很多。
En acabat, el mestre, endolcit gairebé fins al caire de la bondat, retirà la seva cadira, girà l'esquena a l'auditori, i començà a dibuixar un mapa d'Amèrica a la pissarra perquè hi fes exercici la classe de Geografia. Però la seva mà vacil·lant va sortir-se'n malauradament, i una sofocada rialleta brunzí en l'auditori. Ell sabia per què, i es posà a esmenar-ho. Esborrà línies i les tornà a fer; però no féu sinó tòrcer-les més que mai, i la rialleta es féu més pronunciada. Fixà tota la seva atenció en la seva tasca, aleshores, com si estigués determinat a no deixar-se abatre per l'alegria. Sentí que tots els ulls es clavaven en ell: s'imaginà que reeixia; i, amb tot, la rialleta continuà, i àdhuc creixia, palesament. I no li mancava raó. Dalt de l'aula hi havia una golfa, perforada amb un espiell damunt son cap. A través de l'espiell anà baixant un gat, lligat, al volt de les anques, amb un cordill. El gat tenia un parrac fermat damunt son cap i barres perquè no miolés. Mentre davallava a pleret, s'encorbava cap amunt i garfia el cordill, i es gronxava cap avall i garfia l'aire intangible. La rialleta anà pujant i pujant de to: el gat es trobava a sis polsades de la testa del mestre obsessionat. Tot baixant, una mica més avall, arrabassà la seva perruca amb urpes desesperades, s'hi aferrà, i fou estirat cap a la golfa, en un instant, amb el trofeu encara en son poder! I còm irradià la llum, eixint de la testa calba del mestre! Perquè el noi del pinta-rètols l'havia daurada!
那位老师这时醉得几乎是一副和蔼可亲的样子。他推开椅子，背对着观众，开始在黑板上画美国地图，为考地理课作准备。可他的手不听使唤，结果把图画得不象样，引得大家暗地里忍俊不禁。他心里清楚大家在笑他画得不好，于是就着手修改。他擦去一些线，然后又画上，结果画得比原来的还差，大家更加肆无忌惮地笑话他。他孤注一掷，大有泰山压顶不弯腰之势，全身心地投入，准备把地图画好。他觉得大家全都盯着他看，想象着自己终于画成了一幅像样的美国图，可是下面的笑声还是不断传来，并且明显地越来越大。原来他头顶上是个阁楼，阁楼的天窗正对着老师的头顶。一只腰部系着绳子的猫从上面悬空而下，它的头和嘴被破布扎上了，出不了声。在下降的过程中，猫向上翘起身子用爪抓住绳子，然后在空中乱舞一通后向下悠来。大家的笑声越来越大。猫离那个专心作画的老师头部只有六英寸远。越来越近，越来越低，猫终于在绝望中一下子抓住了老师的假发。随即那猫连同假发一下子又窜回阁楼。老师的秃头光彩四射，因为那个做招牌人的孩子已经给他头上上了一层光。
Això interrompé la reunió. Els minyons estaven venjats. Les vacances havien arribat.
考试就此结束，孩子们报了仇，假期来临了。
NOTA.-Les preteses composicions citades més amunt. són tretes sense alteració d'un volum titulat Prosa i poesia, per una «Dama Occidental», però són fetes exactament i precisament segons el model escola-de-noies, i, per tant, resulten molt més felices que no pas simples imitacions.