L'endemà, pels volts de migdia, els minyons arribaren a l'arbre mort, i anaven a cercar llurs eines. Tom es migrava per anar a la casa on sortia por; i Huck també bastant, però de cop i volta digué:
第二天大约在中午，这两个孩子到那棵枯树前来拿工具。汤姆急不可耐地要到那个闹鬼的屋子去；显然哈克也想去，可却突然说：
-Escolteu, Tom: sabeu quín dia és?
“喂，我说汤姆，你知道今天是什么日子？”
Tom reconegué mentalment els dies de la setmana, i després alçà cuitosament els ulls, amb una mirada espaordida.
汤姆脑子转了转，合计着日子，接着迅速地抬起眼睛，一副惊讶的表情。
-Manoi! No hi havia pensat, Huck!
“我的妈呀！哈克，我还没想到这一点呢！”
-Bé, jo tampoc; però de sobte se m'ha acudit que era divendres.
“哦，我也是的，不过，我刚才忽然想起今天是星期五。”（星期五是基督耶稣受难的日子，所以基督徒们认为它是个不吉利的日子。）
-Diastre! Mai no es té prou esment, Huck. Hauríem pogut ficar-nos en un trencacoll paorós, sorollant aquesta casa en divendres.
“真该死，哈克，得仔细点才行。我们在这个日子干这种事情，可能是自找麻烦。”
-Pogut!... Digueu que ens hi hauríem ficat. Hi ha alguns dies sortosos, potser; però el divendres no n'és pas.
“你说可能。最好还是说一定！要是换成别的日子，说不定会有救，可是今天不成。”
-Fins els més ximples ho saben. No em penso que vós fóssiu el primer que ho esbrinés, Huck.
“这连傻瓜都知道。不过，哈克，我想除你之外，还有别人明白这个理。”
-Bé, mai no he dit que ho fos, em sembla. I encara hi ha més cosa, que això del divendres. He tingut un mal somni de la reira, aquesta nit passada: he somniat rates.
“哼！我说过就我一人明白了吗？光星期五还不够。昨天夜里，我做了一个糟糕透顶的梦——梦见耗子了。”
-Sí? Senyal segur de trontoll. Que es barallaven?
“真是瞎胡闹！一准要倒霉了。它们打架了吗？”
-No.
“没有。”
-Bé, això és una bona cosa, Huck. Quan no es barallen, només és senyal que el trontoll roda a la vora: sabeu? No podem fer altra cosa que l'ull viu i no deixar-nos arreplegar. Bé, deixem aquest ram, per avui, i juguem. Sabeu jugar a Robin Hood, Huck?
“嗯，这还行。哈克，梦见耗子但没梦见它们打架，这说明要有麻烦事了。我们要特别、特别地小心，设法避开它就没事了，今天算了，去玩吧。哈克，你知道罗宾汉吗？”
-No. Quí és Robin Hood?
“不知道。他是谁？”
-Ves, va ésser un dels homes més grans que mai hi hagi hagut a Anglaterra, i el millor. Era un lladre.
“嘿，这你都不知道。他可是英国有史以来最伟大的人物之一，也是最好的一个。他是个强盗。”
-Renoi! Em plauria de ser-ne. A quí robava?
“嗳哟，真了不起，我要也是就好了。他抢谁呢？”
-Només que a xerifs i bisbes, i gent rica i reis, i aviram així. Però mai no atropellava els pobres. Els estimava. Sempre es partia les coses amb ells: tant tu, tant jo.
“他劫富济贫，抢的都是郡长、主教、国王之类的富人。他不但不骚扰穷人，而且还跟他们平分抢来的东西。”
-Bé, devia ésser una bella persona.
“嗯，他一定是个好汉。”
-Ja us jugo qualsevol cosa que sí, Huck. Oh! Era l'home més noble que mai s'hagi conegut. D'homes així no n'hi ha, avui en dia: jo ho sé bé prou. Podia apallissar qualsevol home d'Anglaterra amb una mà fermada al seu darrera, i podia agafar el seu arc de teix i encertar una peça de deu cèntims cada vegada, a una milla i mitja.
“那还用说，哈克。欧，他真了不起。我从来没见过这样高尚的人。我敢说现在没有这样的人了，我敢这么说。他一只手背在后面都能把任何人打倒。他要是拿起那把紫杉木弓，一英里半开外就能射中一角钱的分币，百发百中。”
-Què és, un arc de teix?
“紫杉木弓是什么？”
-No ho sé. És una mena d'arc, naturalment. I, si encertava la moneda només que de caire, es tirava a terra, i cridava i renegava. Però juguem a Robin Hood: és un joc enfaristolat.
“搞不清，就是一种弓吧。他如果没有打到十环的水平，那坐下来就哭——还要咒骂。得了，我们来演罗宾汉吧，它好玩极了。我来教你。”
-Fet.
“好的。”
Així, doncs, jugaren a Robin Hood tota la tarda, dant ara i adés una ullada cobejosa a la casa on sortia por, i deixant anar alguna dita sobre les esperances i possibilitats del dia següent en aquell indret. Quan el sol començava d'enfonsar-se a ponent, emprengueren llur camí cap a casa, a través de les llargues ombres dels arbres, i aviat desaparegueren de l'esguard sota els boscos de Cardiff Hill.
他俩玩了一下午的罗宾汉游戏，边玩边忍不住不时地朝那座闹鬼的房子看上一两眼，三言两语地议论着第二天到那里去会发生的情况。太阳西沉时，他俩顺着长长的树影往家走去，不久就消失在卡第夫山的树林中。
El dissabte, poc després de migdia, els minyons eren a l'arbre mort, altra vegada. Fumaren i parlotejaren a l'ombra, i després cavaren una mica en llur darrer forat, no pas amb gran esperança, sinó solament perquè Tom digué que hi havia molts de casos que la gent havia deixat córrer un tresor després de haver foradat fins a una distància de sis polzades de on era, i després havia vingut algú altre i l'havia descobert d'una palada, només. La cosa no va reeixir, tanmateix, aquesta vegada. Així és que els nois es posaren les eines a l'espatlla i se n'anaren, comprenent que no havien pas beneitejat amb la fortuna, sinó que havien complert tots els reglaments del negoci de descolgar tresors.
星期六中午刚过不久，两个孩子又来到那棵死树旁。他俩先在树荫下抽了一会烟，聊了几句，然后又在剩下的一个洞里继续挖了几锹。当然这样做并非出于抱有多大的希望，只是因为汤姆说过有许多回挖宝的人离宝只有六寸，结果还是让别的人一锹就给挖走了。不过，这一次他俩没那么幸运，于是他们就扛起工具走了，他们很看重财宝，而且就挖宝而言，他们已尽了最大的努力。
Quan arribaren a la casa on sortia por, hi havia quelcom de tan sobrenatural i ferest en el silenci de mort que regnava sota el sol estavellador, i quelcom de tan depriment en la solitud i desolació de l'indret, que tingueren temença, per un moment, d'arriscar-s'hi. Lliscaren cap a la porta i donaren un tremolós cop d'ull. Veieren una cambra amb herbotes, sense paviment, escrostonada; una llar desfeta, finestres buides, una escala ruïnosa; i per ací, per allà i per tot arreu penjaven parracs d'abandonades teranyines. Aviat entraren blanament, amb els polsos accelerats, enraonant en murmuris, parades les orelles per a atrapar la fressa més lleu, i amb els muscles tensos i endegats per a la retirada immediata.
Al cap de poca estona la familiaritat modificà llur temença, i aquesta cedí el lloc a un examen crític i ple d'interès: sobretot admiraven llur coratge, i se n'estranyaven també. Després volgueren dar una mirada escales amunt. Això equivalia, si fa no fa, a tallar la retirada; però l'un provocava l'altre, i, naturalment, el resultat només pogué ésser un: tiraren les eines a un recó i muntaren. A dalt hi havia els mateixos senyals de decadència. En un cantó trobaren una cambreta que prometia misteri; però la promesa va ésser un frau: no hi havia res a dins. Llur coratge era ja ben refet i ben tangible. Estaven a punt de davallar i posar-se a la tasca, quan:
片刻之后，他俩熟悉了这个地方，不再像刚进来时那样害怕了。于是，他们仔仔细细地审视了一番，既惊奇又十分佩服自己的胆量。接着，他们想上楼看看，这似乎是有点背水一战的意味，他俩得相互壮胆，于是他们把手中的家伙扔到墙角就上了楼。楼上的情景与楼下的一样破落。他们很快发现墙角处有个壁橱，好像里面有点看头，可结果是一无所有。这时的他们胆子大多了，勇气十足。正当他俩准备下楼动手时——
-Sst!- digué Tom.
“嘘！”汤姆说。
-Què passa?- murmurà Huck esblaimant-se de por.
“怎么回事？”哈克脸色吓得发白，悄悄地问道。
-Sst! Calleu! No heu sentit?
“嘘！……那边……你听见了吗？”
-Sí! Oh! llamp! Apretem a córrer!
“听见了！……哦，天啊！我们快逃吧！”
-Quietud! No us bellugueu! Vénen de dret cap al portal.
“安静！别动！他们正朝门这边走来。”
Els minyons s'estengueren damunt el paviment, amb els ulls ficats en l'espiell de l'embigat, i esperaren amb una anguniosíssima temença.
两个孩子趴在楼板上，眼睛盯着木节孔，在等着，恐惧得要命。
-S'han aturat... No... vénen... Ja són aquí. No zumzegeu cap més paraula, Huck. En nom de Déu, voldria ser-ne fora, d'aquest pas!
“他们停下了。……不——又过来了……来了。哈克，别再出声，天哪，我要是不在这里就好了！”
Dos homes entraren. Cada minyó va dir-se, per dins:
-Aquest és el vell espanyol, sord i mut, que ha estat al poble una o dues vegades darrerament: l'altre home mai no l'havíem vist.
进来了两个男人，两个孩子都低低自语道：“一个是那个又聋又哑的西班牙老头，近来在镇上露过一两次面，另一个是陌生人。”
L'altre home era un subjecte esparracat, escabellat, sense cap tret a la cara que fos gaire plaent. L'espanyol anava embolcallat en un serape; duia boscoses patilles blanques; cabells blancs, qui-sap lo llargs, eixien sota el seu capell, i portava ulleres verdes. Quan entraren, «l'altre» estava parlant en veu baixa. S'assegueren en terra, confrontant la porta, amb l'esquena contra la paret, i l'orador continuà les seves observacions. El seu estil esdevingué menys reservat, i les seves paraules de so més precís a mesura que les anà dient.
“另一个人”衣衫褴褛，蓬头垢面，脸上表情令人难受；西班牙老头披一条墨西哥花围巾，脸上长着密密麻麻的白色络腮胡，头戴宽边帽，长长的白发垂下，鼻子上架一副绿眼镜。进屋后，“另一个人”低声说着什么，两人面对门，背朝墙，坐在地板上，“另一个人”继续说着，神情也不太紧张了，
-No- féu: -m'ho he tornat a pensar, i no em plau. És perillós.
话也越来越清楚：“不行，”他说，“我反复琢磨，我还是不想干，这事太危险。”
-Perillós!- rondinà l'espanyol «sord i mut», amb gran sorpresa dels minyons. -Nyicris!
“危险！”那又聋又哑的西班牙人咕哝着说，“没出息！”两个孩子见此大吃一惊。
Aquella veu va fer que els minyons panteixessin i s'estremissin. Era la de Joe l'Indi! Hi hagué silenci per algun temps. Després Joe digué:
这个声音吓得两个孩子喘不过气来，直发抖，是印第安·乔的声音！沉默了一会，乔说：“我们在上面干的事够危险，
-Hi ha cosa més perillosa, que la feina «d'allí dalt»? i no ha passat res.
可并没有出差错。”
-És diferent. És tan amunt del riu, i no hi ha cap altra casa a la vora! Mai no serà conegut, que ho haguem provat, tanmateix, mentre no hi reeixim.
“那可不一样，那是在河上面，离得又很远，附近没有人家，我们试了没干成，这不会有人知道。”
-Bé, quína cosa més perillosa, que el venir aquí de dia? Qualsevol que ens veiés sospitaria de nosaltres.
“再说，哪里还有比大白天来这儿更危险的事呢？——谁看见都会起疑心。”
-Ja ho sé; però no hi havia cap altre indret tan a l'abast, després d'aquella feina tan folla. Vull deixar córrer aquesta cabana. Ja ho volia ahir, però era endebades de mirar d'eixir-ne, amb aquells nois del diable jugant aquí damunt, al turó, veient de ple a ple aquest indret.
“这我知道。可是干了那傻事后，没有比这更方便的地方了。我也要离开这烂房子。昨天就想走，可是那两个可恶的小子在山上玩，他们看这里一清二楚，想溜是不可能的。”
«Aquells nois del dimoni» s'estremiren de bell nou sota la inspiració d'aquesta nova, i pensaren si n'havia estat, de sortós, que s'haguessin recordat que era divendres i s'haguessin determinat a esperar un dia. En llur cor desitjaven d'haver-se determinat a esperar un any.
“那两个可恶的小子”一听就明白了，因此抖个不停；想到他们等到周六再行动，觉得真是幸运，心里想，就是已等了一年，也心甘情愿。
Els dos homes es tragueren alguns queviures i feren un dinaret. Després d'un llarg i pensívol silenci, digué Joe l'Indi:
那两个男人拿出些食品作午饭，印第安·乔仔细沉思了许久，最后说：
-Mireu, mestre: torneu riu amunt, d'on veniu. Espereu-vos allí fins a saber noves meves. Jo en passaré el risc, de deixar-me caure al poble una vegada més. Farem aquesta feina «perillosa» després que hagi espiat una mica els encontorns, i penseu que les coses no semblen pas de mal averany. I després cap a Texas! Pisparem el diner!
“喂，小伙子，你回到你该去的河上面那边去，等我的消息。我要进一趟城，去探探风声。等我觉得平安无事时，我们再去干那件危险的事情。完事就一起到得克萨斯州去！”
Això era enraonar. Al cap de poca estona tots dos començaren a fer badalls, i Joe l'Indi va dir:
这倒令人满意，两人随即打了个呵欠，印第安·乔说：
-M'estic morint de son! Us toca a vós de vetllar.
“我困得要命！该轮到你望风了。”
Es cargolà en terra, entre les herbotes, i aviat es posà a roncar. Son companyò el bellugà una o dues vegades, i ell va romandre quiet. Aviat el que vetllava començà de pesar figues; sa testa queia més i més avall. Començaren de roncar tots dos.
他蜷着身子躺在草上，不一会儿就打起鼾来，同伴推了他一两次，他就不打鼾了。不久望风的也打起瞌睡，头越来越低，俩人呼呼打起鼾来。
Els minyons exhalaren una llarga alenada agraïda. Tom murmurà:
两个孩子深深地吸了口气，真是谢天谢地。汤姆低声说：
-Aquesta és la nostra: veniu!
“机会来了——快点！”
Huck digué:
哈克说：
-No puc: si es despertessin em moriria.
“不行，要是他们醒来，我非死不可。”
Tom empenyia; Huck reculava. A la fi, Tom s'aixecà a pleret i de puntetes, i avançà tot sol. Però la seva primera passa féu un cruixit tan horrible en el paviment atrotinat, que caigué enrera gairebé mort de por. No va fer una segona provatura. Els minyons romanien allí tot comptant els moments cançonejadors, fins que els semblà que el temps ja no existia i l'eternitat criava cabells blancs; i en acabat sentiren el cor ple de gratitud en reparar que a la fi es ponia el sol.
汤姆催他走——哈克老是不敢动。结果汤姆慢慢站起身，轻轻地一人往外走。可他一迈步，那摇摇晃晃的破楼板就吱吱作响，吓得他立即趴下，像死了一样，他不敢再动一下，两个孩子躺在那里一分一秒地数着时间，似有度日如年之感，最后他俩觉得日子终于熬到了头，看到日落西山，心中充满感激之情。
Aleshores un dels roncaires callà. Joe l'Indi va redreçar-se, mirà a son volt, somrigué horriblement al seu companyó, la testa del qual anava caient damunt els genolls, el remogué amb el peu, i digué:
这时有一人鼾声停了。印第安·乔坐起来，朝四周张望。同伴头垂到膝上，他冷冷地笑笑，用脚把他踹醒，然后对他说：
-Ep! Esteu en vetlla: oi?
-Oh! bé... No ha passat res...
“喂，你就是这样望风的，幸亏没发生什么意外。”
-Malvinatge! He dormit gaire, jo?
“天哪，我睡过去了吗？”
-Oh! D'aquella manera, d'aquella manera. Gairebé és hora que ens n'anem, company. Què en farem, d'aquella afanadeta que hem deixat a l'ombra?
“伙计，差不多，差不多，该开路了，剩下的那点油水怎么办？”
-No ho sé: deixar-ho aquí com sempre hem tingut per costum, em penso. No en faríem res, d'endur-nos-ho, fins que ens n'anem cap al Sud. Sis cents cinquanta dòlars d'argent no es traginen així com així.
“像以前那样，把它留下，等往南方去的时候再捎上它。背着六百五十块银元走可不是件容易的事情。”
-Bé, molt bé: tan se val que tornem demà.
“好，再来一次也没什么关系。”
-Però val més que tornem de nit, com solíem fer: és millor.
“不，得像以前一样，最好晚上来。”
-Sí, però mireu: pot passar una bella estona abans que trobi la bona avinentesa d'aquesta feina, pot haver-hi accidents; i la cosa no està en gaire bon lloc: tant se val que l'enterrem ben enterrada... i ben endins.
“对，不过，干那事可能要等很长时间，弄不好会出差错，这地方并不绝对保险，我们干脆把它埋起来——埋得深深的。”
-Bona idea- digué el companyó, que creuà la cambra, s'agenollà, alçà una de les pedres de la llar, de la part del darrera, i tragué un sac que dringava gustosament. En llevà vint o trenta dòlars per a ell i altres tants per a Joe l'Indi. I va passar-li el sac. Joe estava agenollat al recó, ara, cavant amb el seu ganivet de caça.
“说得妙，”同伴说道。他走到屋对面，膝盖顶地，取下一块后面的炉边石头，掏出一袋叮当响的袋子，自己拿出二三十美元，又给印第安·乔拿了那么多，然后把袋子递给乔，他正跪在角落边，用猎刀在挖东西。
Els minyons, en un moment, oblidaren totes llurs temences, totes llurs misèries. Amb ulls cobejosos espiaven cada moviment. Quína ganga! Aquell esclat anava més enllà de tota imaginació. Sis cents dòlars era diner abastament per a enriquir mitja dotzena de minyons! Això era cercar tresors sota els millors auspicis: no hi hauria cap enutjosa incertesa d'on caldria cavar. Es tocaven amb els colzes a cada instant; colzades eloqüents i fàcilment capides, perquè volien dir, senzillament: -Oh! No n'esteu satisfet, ara, que siguem aquí!
两个孩子此刻把恐惧和不幸全抛到九霄云外。他们按住内心的喜悦，观察着他们的一举一动。运气！想都不敢想的好运气！六百块钱能让五六个孩子变成阔佬！真是找宝碰到好运气，不费吹灰之力，到那里一挖，准没错。他俩不时地同时彼此相互碰一碰，意思非常明了。“噢，现在你该高兴我们呆在这里是对的！”
El ganivet de Joe topà amb alguna cosa.
乔的刀碰到了东西。
-Ei!- digué.
“喂！”他说。
-Què hi ha?- féu son companyó.
“那是什么？”他的同伴问道。
-Una fusta mig podrida... No, és una caixa, em penso. Vejam, ajudeu-me una mica, i veurem què hi fa, aquí dins. No cal: ja he fet forat.
“快要烂的木板——不，肯定是个箱子，帮帮忙，看看是作什么用的。不要紧，我已经把它给弄了个洞。”
I ficà la mà i la'n va treure.
他伸出手把箱子拽出来——
-Diantre! És diner!
“伙计，是钱！”
Els dos homes examinaren el grapat de monedes: eren d'or. Els minyons de dalt estaven tan excitats i tan delectats com ells mateixos.
两个男人仔细端详满手的钱币，是金币。上面的两个孩子也同他们一样地激动、高兴。
El companyó de Joe digué:
乔的同伴说：
-Hem d'enllestir-ho, això. Hi ha un vell magall rovellat entre les herbes del recó, a l'altra banda de la llar: l'he vist fa un moment.
“我们得快挖。我刚才看见壁炉那边拐角处的草堆中有把上锈的铁锹。”
Corregué i portà el magall i la pala dels minyons. Joe l'Indi agafà el magall, l'examinà críticament, mogué el cap, murmurà alguna cosa per a sí mateix, i després començà de servir-se'n. Aviat fou descolgada la caixa. No era molt gran. Era fermada amb ferros, i havia estat molt forta abans que les lentes anyades l'haguessin malmesa. Els homes contemplaren una estona el tresor amb benaurat silenci.
他跑过去拿回两个孩子的工具：十字镐和铁锹，挑剔地看了一番，摇摇头，自言自语地咕哝了一两句，然后开始挖了起来。箱子很快被挖了出来，外面包着铁皮，不太大，经过岁月的侵蚀，现在没有以前牢固了。那两个男人对着宝箱，喜滋滋的，不言不语。
-Company, hi ha milers de dòlars, aquí- digué Joe l'Indi.
“伙计，箱子有一千块钱。”印第安·乔说道。
-Sempre s'havia dit que la colla de Murrel havia voltat per aquests indrets a l'istiu- observà l'estranger.
“以前常听说，有年夏季莫列尔那帮人来过这一带活动，”陌生人说。
-Ja ho sé- digué Joe l'Indi; -i això sembla ser-ne, jo diria.
“这事我知道。”印第安·乔说，“我看，这倒有点像是那么回事。”
-Ara no us caldrà de fer aquella feina.
“现在你不用去干那活啦。”
El mestís arrufà el nas. Digué:
混血儿皱起眉头。他说道：
-No em coneixeu. O almenys no sabeu tot el que hi ha, en aquest afer. No és solament robar: és la revenja!- I una llum perversa flamejà en sos ulls. -Hi necessitaré el vostre ajut. Quan la cosa estigui llesta, cap a Texas. Torneu-vos-en a casa, vora la vostra Nance i els vostres cadells, i estigueu a punt fins a sentir noves meves.
“你不了解我，至少你不全知道那件事。那不完全是抢劫——那是复仇啊！”他眼里射出凶恶的光。“这事得你帮我，干完活就到得州去，回去看你老婆和孩子们，等我的消息。”
-Bé està, si voleu. Què en farem d'això?... Tornar a colgar-ho?...
“好——如果是这样的，那么这箱金币怎么办？——再埋在这里？”
-Sí.- (Folla delectança al pis de dalt!) -No! Pel gran cacic, no!- (Pregona desolació al pis de dalt!) -Gairebé me n'havia oblidat. Aquest magall tenia terra fresca!- (Els minyons emmalaltiren de terror en un moment.) -Què hi vénen a fer, aquí, un magall i una pala? Què hi vénen a fer, amb terra fresca? Qui els ha portats... i per què se n'han anat? Heu sentit algú? Heu vist algú? Còm s'entén! Colgar-ho altra vegada, i que ells vinguessin i lluquessin el sòl remogut? Res d'això, res d'això. M'ho emportaré a mon cau.
“对，（楼上高兴得欢天喜地。）不！好家伙！绝对不行！（楼上的情绪一落千丈。）我差点忘了，那把铁锹上还有新泥土呢！（两个孩子一听吓得要命。）这里要锹和镐头干什么？是谁拿来的？——人呢？听见有人吗？看见了吗？好家伙，还要把箱子埋起来，让他们回来好发现这里有人动过土？不行，这样不妥，我们把箱子拿到我那里去。”
-Sí, és clar! Podríem haver-hi pensat abans. Voleu dir el Número 1?
“说得对呀，干吗不呢？早该想到这主意，你是说要拿到一号去？”
-No: el Número 2, sota la creu. L'altra banda no és bona: es massa corrent.
“不，是二号，十字架下面的，别的地方不行，没有特别的地方。”
-Molt bé. Gairebé és prou de nit perquè sortim.
“好，天快黑了，可以动身了。”
Joe l'Indi s'aixecà i anà de finestra a finestra, sotjant cautelosament enfora. Al cap de poc digué:
印第安·乔站起身来，在窗户间来回走动，小心地观察着外面的动静，随即他说道：
-Quí haurà pogut portar aquestes eines aquí? Us penseu que puguin ser a dalt?
“谁会把锹和镐头拿到这里呢？你说楼上会不会有人？”
Els nois restaren amb l'alè embussat. Joe l'Indi es posà la mà al ganivet, s'aturà un moment, indecís, i després es girà cap a l'escala. Els nois pensaren en el recambró, però no tenien forces. Els passos sonaren cruixidors damunt els graons. La tensió intolerable del moment desvetllà l'arrelat coratge dels minyons; i estaven a punt de saltar cap al recambró, quan hi hagué un terrabastall de fustes malmeses, i Joe l'Indi desembarcà en terra entre les deixalles de l'escala esfondrada. S'aixecà amb un esforç, tot renegant, i el seu companyó digué:
两个孩子被吓得大气不敢喘。印第安·乔手上拿着刀，站在那里，有点犹豫不决，片刻后他转身朝楼梯口走去，孩子们想起了壁橱，可现在却一点力气都没有。 脚步声吱吱嘎嘎地响着，上了楼梯，情况万分危急，危难时刻两个孩子坚定了决心——他俩刚准备跑到壁橱里，就听见哗地一声，印第安·乔连人带朽木板一下子掉到地上烂楼梯木头堆里。他边骂边站起来，这时他同伴说：
-A què ve, ara, tot això? si hi ha algú i son allí dalt, que s'hi estiguin: què se'ns en dóna? Si volen saltar a baix, ara, i fer-se malbé, quí s'hi oposa? D'aquí a quinze minuts serà fosc, i aleshores que ens segueixin, si volen: jo m'hi avinc. A mon juí, el que hagi entaforat aquí aquestes coses ens ha dat una llambregada, i ens ha pres per fantasmes o dimonis, o alguna cosa per l'estil. M'hi jugaria qualsevol cosa, que encara corre.
“骂有什么用，要是有人在楼上，就让他呆在上面吧，没人在乎，他们要是现在跳下来找岔，没人反对，一刻钟后天就黑了，愿跟就让他们跟踪好了。我愿意。我想，把东西扔在这里的人，一定看见了我们，以为我们是鬼，我敢打赌他们还在逃跑。”
Joe rondinà una estona, i després convingué amb el seu amic que la llum que quedava havia d'ésser estalviada per ajustar les coses per al comiat. Poc després lliscaren enfora de la casa en l'hora baixa que s'enfosquia, i avançaren envers el riu amb la seva caixa preciosa.
乔咕哝了一阵，然后觉得同伴说得有道理，乘天黑之前，抓紧时间，收拾收拾东西好离开。随后他俩在渐渐沉下来的暮色中溜出去，带着宝箱往河那边走去。
Tom i Huck s'aixecaren, febles, però alleujats en gran manera, i miraren com aquells se n'anaven, a través de les clivelles que hi havia entre el fustam de la casa. Seguir-los? No pas ells: prou contents estigueren d'arribar de bell nou a terra sense trencar-se el coll, i pendre el tirany del poble que passava damunt el turó. No parlaren gaire: massa encaparrats estaven en odiar-se a sí mateixos, en odiar la mala sort que els havia fet deixar en aquell indret el magall i la pala. Si no hagués estat per això, Joe l'Indi mai no hauria tingut sospites. Hauria amagat l'argent amb l'or, perquè s'esperessin allí fins que la seva revenja hagués estat complerta, i aleshores hauria tingut la dissort de trobar que la moneda s'esqueia no ser-hi. Negra, negra mala ventura la d'haver entrat allí amb eines!
汤姆和哈克站起来，虽然很乏，但现在舒服多了，他俩从房子的木条缝中盯着那两个人的背影。跟踪他们？他俩不行，从屋上平安下来没有扭伤脖子，再翻过山顺着小路返回城中，已经是不错的事情了。他俩没再多说，只是一个劲地埋怨自己，怪运气不好，才把那倒霉的锹和镐头带到这儿来。要不是这两样工具，印第安·乔决不会起疑心。他会把装金币的箱子藏在这里，然后去报仇，等回来后会伤心地发现东西不翼而飞。怎么想起来把工具带到这儿来呢，真是该死，倒霉透顶！
Resolgueren sotjar amb ull atent aquell espanyol quan tornés al poble, espiant les avinenteses de sa feina venjativa, i seguir-lo fins al Número 2, onsevulla que es trobés. En acabat, una idea terrorífica passà per la ment de Tom:
他们打定主意，等那个西班牙人进城刺探、伺机报仇时，一定要盯梢他，跟他到“二号”去，管他上天入地都要跟去。 突然一个可怕的念头出现在汤姆的脑海里。
-Revenja! I si anés per nosaltres, Huck!
“报仇？哈克，要是他们指的是我俩，那可怎么办？”
-Oh! no ho digueu- va fer Huck, arran de caure en basca.
“噢，别讲了。”哈克说着，差点昏过去。
Tornaren a parlar-ne, i en entrar al poblet convingueren en la creença que ell possiblement s'havia referit a algú altre, i almenys que, en tot cas, no podia referir-se sinó a Tom, perquè només Tom havia testificat.
他俩仔细商量了一番，进城后权当他指的是另外的人，至少是指汤姆，因为只有汤姆在法庭上作过证。
Consol petit, ben petit, fou per a Tom de trobar-se tot sol en perill! El tenir-hi companyia hauria estat una sensible millora, va pensar.
汤姆一人陷入危险，确实让他感到不安，很有点不安。他想，要是有个同伴，多少要好受些。