La primera cosa que oí Tom, al matí del divendres, fou una nova alegradora: la família del jutge Thatcher havia tornat al poble la nit abans. Joe l'Indi i el tresor passaren a una importància secundària, per un moment, i Becky assumí el lloc cabdal en l'interès del minyó. Va veure-la, i passaren una bella estona exhauridora jugant a fet i a riscats amb una colla de sos companys d'escola. El dia fou completat i coronat d'una manera especialment satisfactòria: Becky va importunar la seva mare perquè assenyalés el dia següent per a la forada per tant de temps promesa i per tant de temps diferida, i ella va consentir. La joia de la nena fou sense fites, i la de Tom no es mostrà més moderada. Les invitacions foren trameses abans de la posta de sol, i immediatament la minyonia del poblet es llançà a una febre de preparatius i de plaent expectació. Tom estava tan exaltat que això li permeté de romandre despert fins a una hora d'allò més tardana, i tenia qui sap l'esperança de sentir el miol de Huck i d'haver el tresor, per astorar Becky i els invitats de la forada, l'endemà; però fou decebut: no hi hagué senyal, aquella nit.
早期五早晨，汤姆听到的第一件事情是条好消息：撒切尔法官一家前天晚上又回到了城里。现在印第安·乔和那份财宝变得次要了，贝基吸引了这孩子的全部兴趣。他见到了她，俩人一起和一群同学捉迷藏，玩“守沟”游戏，痛快极了。这一天大家玩得特别痛快，另外还有一件事情特别令人愉快：贝基缠着她妈妈，要她答应第二天去野餐，因为她老早答应过的，可一直到现在都没有兑现。母亲同意了。孩子的欢乐无止无境，汤姆也大致如此，太阳没落山，请帖就送了出去，村里的年青人立即忙活起来，准备着，激动地等待着这一时刻的到来。汤姆也激动得很晚才睡着，他怀着极大的希望等着听哈克的“猫”叫，好在第二天野餐时拿出财宝给贝基和参加野餐的人一个惊喜，可他的如意算盘落了空，令他失望的是那天晚上根本没有任何“猫”叫声传来。
Al capdavall vingué el matí, i per allà a les deu o les onze una munió bellugadissa i joguinosa era acoblada a la casa del jutge Thatcher, i tot estava a punt per l'eixida. No era el costum de la gent vella d'empantanegar les forades amb la seva presència: hom considerava prou segurs els infants sota les ales d'unes quantes damisel·les de divuit anys i uns quants senyorets de vint-i-tres o pels volts. El vell vaporet fou noliejat per a aquella avinentesa: al cap de poc, alegre multitud omplia el carrer major, carregat tothom amb canastrelles de queviures. Sid estava malalt, i hagué de perdre aquell divertiment; Mary romangué a casa per entretenir-lo. La darrera cosa que la senyora Thatcher digué a Becky, fou:
早晨到了，１０点、１１点左右撒切尔法官家门口聚集了一群颠颠狂狂、闹闹哄哄的孩子们，全都准备好了就等出发。大人们照例不参加这样的野餐以免扫兴。因为有几个１８岁的姑娘和２３岁左右的小伙子加盟，所以孩子们在一起野餐不会出事的。这次他们租了那只老蒸汽渡船，随后欢乐的人群带着盛满吃的东西的篮子排着队走上大街。希德生病，没法和大家联欢，玛丽留在家中陪他玩。撒切尔夫人临走时最后对贝基说：
-No tornareu fins tard. Potser valdria més que passéssiu la nit amb alguna de les noies que viuen vora l'embarcador, filleta!
“孩子，要是很晚才回来，你不如到离码头很近的女孩家去住。”
-Aleshores romandré amb Susy Harper, mamà.
“妈妈，那我就到苏珊·哈帕家去住。”
-Molt bé. I tingueu compte i sigueu bona minyona, i no sigueu un corcó per a ningú.
“行，到人家注意点，别调皮啊！”
Tot seguit, mentre alçaven l'àncora, Tom digué a Becky:
他们走了，路上汤姆对贝基说：
-Escolteu: jo us diré quina cosa farem. En lloc d'anar a casa de Joe Harper, ens enfilarem pel turó i anirem a raure a casa de la vídua Douglas. Tindrà gelats! En té cada dia, una mala fi. I estarà d'allò més contenta que hi anem.
“喂，告诉你，不要去乔·哈帕家，我们直接去爬山，到道格拉斯寡妇家歇脚。她有冰淇淋，几乎每天吃——多得不得了，我们去，她一准喜欢得要命。”
-Oh! Seria bonic, això!
“噢，太有趣了！”
Després Becky reflexionà un moment, i digué:
贝基又想了片刻后说：
-Però, què dirà, la mamà?
“可不知妈妈会怎么想？”
-Còm voleu que ho sàpiga?
“她不会知道的。”
La noia regirà la idea en son magí, i digué, de mala gana:
她想了想，不情愿地说：
-Suposo que no ve d'aquí... però...
“我看这不好，不过……”
-Però brocs! La vostra mare no ho sabrà: alxí, doncs, quín és el mal? Tot el que ella vol és que estigueu ben aconduïda; i em jugo qualsevol cosa que hauria dit que hi anéssiu si hi hagués pensat. N'estic ben segur!
“不过个狗屁！你妈妈怎么知道？不会有事的。她只希望你平安无事，我敢打赌要是她想到这地方，一定早答应让你去了，我知道她会的！”
L'esplèndida hospitalitat de la vídua Douglas era un ham temptador. Ell i les persuasions de Tom romangueren ben aviat victoriosos. Va decidir-se, doncs, de no dir res a ningú del programa de la nit. Al cap d'una estoneta se li acudí a Tom que potser Huck compareixeria aquella nit i faria el senyal. Aquest pensament llevà una pila d'engrescament a les seves expectacions. Amb tot, no comportava de deixar córrer el divertiment de casa la vídua Douglas. I per què havia de deixar-lo córrer? -raonava ell.- El senyal no havia vingut la nit abans; per què, doncs, havia d'ésser probable que vingués aquella nit? El divertiment segur del vespre pesava més que no el tresor incert; i, com a veritable noi, es determinà a cedir a la inclinació més forta i a no permetre's de pensar cap més vegada en la caixa de diners, en tot el dia.
道格拉斯寡妇十分好客，弄得孩子们非常想去，再加上汤姆的巧言，事情终于这么定下来：他们不向任何人透露有关晚上的行动计划。汤姆又忽然想到哈克在今晚说不定会来，发出信号。想到这，他的劲头消了不少。更让他受不了的是放弃到道格拉斯寡妇家中去玩。为什么不去呢？他合计着——前天晚上没有信号，那么今晚怎么就偏偏可能有信号呢？财宝远在天边，而晚上的玩耍近在眼前。因此他决定大玩一场，等以后再抽时间去想宝箱的事情。
Tres milles més avall del poble, el vaporet s'aturà a la boca d'una balma selvàtica, i fou amarrat. La colla pul·lulà per la ribera; i aviat per les esteses del bosc i les altures del penyalar ressonaren, a la vora i lluny, crits i rialles. Totes les diverses maneres de arborar-se i fadigar-se foren escomeses, i de tant en tant els rodamons tornaven de totes bandes envers el campament, armats de solvent apetit; i aleshores la destrucció dels requisits començà. Després de la festa hi hagué una renovadora tongada de descans i parloteig a l'ombra de les alzines ufanoses. No trigà algú a dir, escridassant-s'hi:
在离村镇三英里的地方，渡船在树木丛生的山谷口靠岸停泊。他们一窝蜂地涌上岸，不久树林中，高崖处到处都回荡着孩子们的欢歌笑语，什么能让他们汗流浃背，精疲力尽，他们就玩什么。渐渐地，那些乱跑的小家伙回到营地，味口大增，见到好吃的东西就饱餐一顿。饭后，他们在橡树荫下休息，边谈话边恢复体力，后来有人大喊：
-Qui està a punt per anar a la cova?
“谁打算到洞里去玩？”
Tothom n'estava: manyocs de candeles foren exhibits, i tot seguit hi hagué una general escampada muntanyola amunt. La boca de la cova era bastant amunt del flanc de la muntanyola, i consistia en un forat que tenia la forma de la lletra A. La seva massissa porta de roure estava sense barrar. A dins hi havia una cambreta geliua com una nevera, i emmurada per la naturalesa amb sòlida pedra de calç, eixamorada d'una suor freda. Era romàntic i misteriós, d'estar-se allí dins, en la fosca profunda, i mirar a la part de fora, cap a la verda vall, que resplendia al sol. Però la valor impressionant de la situació s'esvaí ràpidament, i el joguineig començà de bell nou. Tot seguit que una candela fou encesa, hi hagué una embranzida general envers el seu posseïdor. Seguí una lluita i una defensa ardida, a desgrat de la qual la candela aviat fou tirada a terra o apagada; i aleshores hi hagué una joiosa cridòria de rialles i una nova percaça. Però tota cosa té la seva fi: aviat la processó anà baixant arrenglerada pel davallament espadat de la principal avinguda, i el rengle de llums parpellejants revelava tèrbolament els murs de roca altívols, que assolien, en ajuntar-se, seixanta peus d'alçària. Aquesta avinguda principal no era ampla sinó de vuit a deu peus. Tot sovint, mentre hom davallava els graons, altres clivelles altívoles, i encara més estretes, en branquejaven a cada banda, perquè la cova de McDougal no era sinó un vast laberint de passadissos retorts que menaven l'un dins de l'altre, i altra vegada a fora, i no portaven enlloc. Hom deia que hom podia errar dies consecutius a través de la seva xarxa intrincada d'esquerdes i timbes, i no trobar mai la fi de la cova; i que podia davallar i davallar i colgar-se sempre en la terra, i passar el mateix: laberint sota laberint, cap d'ells no tenia fi. Ningú no coneixia la cova. Això era una cosa impossible. La major part dels joves en coneixien una banda, i no hi havia el costum d'arriscar-se gaire enllà d'aquesta banda coneguda. Tom Sawyer en sabia tant, de la cova, com qualsevol altre.
大家都准备去。一捆捆蜡烛拿了出来，大家立即欢快地开始爬山。洞口在山坡上——形状像大写的字母Ａ。巨大的橡木门没上门闩，里边有个小室，寒气逼人，四周是天然的石灰岩墙壁，上面水珠晶莹透亮。站在这黑暗的地方，看着阳光下绿莹莹的山谷真是既浪漫，又神秘。很快大家忘却这里的美景，又嘻闹起来，蜡烛一点亮，有些人扑上去就抢走，随后就是一阵英勇的你争我夺的自卫反击战，要不了多久蜡烛要么被打翻，要么就被吹灭，接着大家发出一阵哄笑，又开始新的追逐。可是凡事都有个完，随后大家一个接一个顺着主要通道的陡坡往下走，那一排烛光照得高耸的石壁模模糊糊，烛光几乎能达到头顶上六十英尺两壁相连的地方。这条主通道宽不过八到十英尺，每隔几步两旁就有高耸而又狭窄的通口叉出去，——因为麦克道格拉斯山洞是个通道交错的大迷宫，不知通往何处，有人说你在这错综复杂的裂口和崖缝中一连走上几昼夜都找不到山洞的尽头；你尽可以一直往下走，往深处里去，大迷宫套小迷宫，一个也走不到头。没有人真正熟悉这个山洞。要熟悉它是不可能的事情。大多数年青人都知道一点，但习惯上没人敢再往里边多跑一点，汤姆·索亚和别的人一样也不过只知道一点而已。
La processó anà seguint l'avinguda principal per uns tres quarts de milla, i en acabat grups i parelles començaren d'esquitllar-se per les avingudes dels costats, corrent pels tètrics passadissos, i atrapant-se per sorpresa en els indrets on els camins tornaven a unir-se. Les colles podien evitar-se l'una a l'altra per espai de mitja hora, sense traspassar el sòl conegut.
他们一行人沿主通道大约走了四分之三英里，然后三三两两、成群结伴钻进了叉道，奔跑在阴森的长廊里，在拐弯的地方时常彼此相互偷袭。小队的人可以互相闪避，半个小时内不会迷路。
Al cap de poc l'un grup comparegué darrera l'altre (cadascú pel seu cantó) a la boca de la cova, tothom panteixant, rialler, i empastifat de cap a peus de gotes de sèu, i amb encastaments d'argila, i absolutament delectat amb l'èxit de la diada. Després els astorà de veure que no havien sentit fugir el temps, i que la nit estava per caure. La ressonant campana havia anat sonant mitja hora. Tanmateix, però, aquesta mena de desenllaç de les aventures del dia era romàntic, i, per tant, satisfactori. Quan el vaporet, amb sos nòlits singulars, va pendre embranzida en el riu, a ningú va donar-se-n'hi cinc cèntims, del temps malgastat, sinó al capità del vaixell.
渐渐地，一组组的人零星地回到洞口，喘着气，乐滋滋的，从头到脚，都是蜡烛油，身上蹭满了泥土，完全沉浸在一天的快乐之中，这时他们吃惊地发现光顾着玩，没注意时间，天马上就要黑了。钟已噹噹地敲了半个小时，这样结束一天的探险活动很浪漫，因此大家很满意。当渡船载着兴高采烈的游客启锚时，除船老大外，没人有浪费时间的感觉。
Huck estava ja vetllant quan les llums del vaporet passaren totes vívides per l'embarcador. No sentí cap fressa en el vaixell, perquè la minyonia estava tan retuda i quieta com sol estar-ne la gent gairebé mortalment fadigada. Es demanà quin vaixell seria i per què no s'aturava a l'embarcador: i després el deixà escapar del magí i posà esment al seu negoci. La nit anava tornant-se nuvolosa i ombrívola. Sonaren les deu, i el renou dels vehicles parà, les llums escampades començaren de fer la becaina, tots els vianants dispersos desaparegueren, el poblet s'abandonà al son, i deixà el petit vigilant tot sol amb el silenci i les fantasmes. Sonaren les onze, i hom apagà els llums de la taverna. Ja era fosc a tot arreu: Huck esperà per un temps que va semblar-li de cançonera llargada; però no succeí res. La seva fe anava afeblint-se. Era de cap servei, allò? Era, talment, de cap servei? Per què no ho deixaria córrer i no se'n tornaria al jaç?
渡船的灯光一摇一闪从码头边经过时，哈克已经开始守夜了。他没听见船上有什么声音，那群年青人现在不声不响，好像累得要命。哈克不知道这是条什么船，随后他不再想船的事，专心致志于守夜。晚上起了云，天色越来越暗，１０点时，车辆的声音停止了，四处的灯火开始熄灭，行人也都散尽，整个村庄进入了梦乡，只有这个小家伙，独自一人空守寂寞，与魔鬼作伴。１１点钟，客栈也熄了灯，现在到处一片漆黑。哈克等了很长一段时间，等得乏人，可仍无动静，他开始动摇了，还守在这里有什么用呢？真有用吗？不如回去睡觉算了。
Les seves orelles copsaren un soroll. Immediatament fou tot ell atenció. La porta que dava al carreró havia estat blanament tancada. Saltà al recó del dipòsit de rajoles. A l'instant següent dos homes li passaren frec a frec, i semblava que un d'ells portava quelcom sota el braç. Devia ser aquella caixa! Així, doncs, anaven a mudar el tresor de lloc. Per què havia de cridar a Tom, ara? Seria una cosa absurda: els homes se n'anirien amb la caixa, i mai més no serien descoberts. No, ell continuaria vetllant i seguint-los: es refiaria de la fosca per lliurar-se d'ésser descobert. Tot dient-se això cor endins, Huck eixí enfora, i anà lliscant darrera els homes, com un gat, amb els peus nus, permetent-los d'estar tan lluny, al seu davant, com calia, sense que ja es fessin invisibles.
突然他听到了动静。他立即全神贯注地听着，小巷的门轻轻关上。他连跑带跳来到砖厂拐弯的地方，这时两个男人从他身边一掠而过，其中一人腋下挟着件东西，一定是宝箱！他们是在转移财宝啊！现在不能叫汤姆，否则太傻了，那两个人会逃跑。一旦跑了再也不要指望能找到他们。对，他要盯着他俩，跟在后边走，靠夜色来掩护自己。哈克心里边合计着，边光着脚溜出去，像猫似的跟在那两人后头，离得不远不近，始终保持着能看见他们就行了。
Muntaren pel carrer del riu, vorejant tres illes de cases; després es giraren cap a l'esquerra, muntant per un carrer travesser; van seguir-lo de dret, fins que arribaren al tirany que portava a Cardiff Hill, i prengueren el tirany. Passaren vora la casa del vell gal·lès, a mig camí de la pujada del turó, sense vacil·lar, i encara anaren enfilant-se més amunt.
-Molt bé- pensà Huck: -l'enterraran a la vella pedrera.- Però no s'hi aturaren, a la pedrera: seguiren pujant, cim amunt; s'enfonsaren dins el caminal estret, entre les grans mates de roldó; i tot seguit restaren amagats en la tenebror. Huck s'acuità a pujar, i féu més curta la distància, ara, perquè en cap manera el podien veure. Anà trotant una estona; després aquietà una mica el pas, tement que avançava massa de pressa; seguí caminant una estona. Després s'aturà del tot: parà atenció. No es sentia cap fressa, cap fressa, sinó que li semblava de sentir el batre de son cor. El plany d'una òliba vingué damunt el turó: so de mal averany. Però res de passes. Valga'ns Déu! Era tot perdut? Estava a punt d'apretar a córrer amb peus alats, quan un home escurà el canyís encara no a quatre passes de distància! El cor de Huck es precipità a la seva gorja, però ell se'l tornà a empassar; i després romangué allí sacsejant-se com si una dotzena de febres l'haguessin emprès pel llur compte a la vegada, i tan feble, que pensà que cauria a terra, ben segur. Sabia on era: sabia que es trobava a cinc passes de l'entradeta de les terres de la vídua Douglas. -Molt bé- pensà: -que ho enterrin aquí: no serà difícil de trobar-los-ho.
他们顺着沿河的街道走了三个街区后，向左转上了十字街，然后径直往前来到通向卡第夫山的那条小路。他们又上了这条路，经过半山腰的威尔斯曼的老房子，仍一直往上爬。好吧，哈克心里想，他们会把宝箱埋在石坑里。可那两个人却经过老石坑，爬上了山顶他们一头钻进了茂密的漆树之间的一条小路，一下子就消失在黑暗中。哈克靠上去缩短了距离，因为那两人现在绝不会看见他。他小跑一阵，担心跑得太快；然后又放慢脚步，他向前走了一段路后，就停下来，听一听，没声音；除他呼呼的心跳声音外，什么也听不到。山那边传来猫头鹰的叫声——不祥的声音！可是却没有脚步声。老天啊，什么都不见了！他正想拔脚去追，这时不到四英尺的地方，有个男人在清嗓子。哈克的心一下子跳到嗓子眼，他强忍着，站在那里好像打摆子似的直抖，直抖得要摔倒在地上。他知道他在什么地方。现在他在离道格拉斯寡妇家庭院的阶梯口不到五步远的地方。这很好，就让他们在这里埋宝吧，这里找起来不难。
Aleshores va sentir una veu baixa, una veu molt baixa: la de Joe l'Indi.
一个声音传来，很低很低，是印第安·乔的声音：
-Remaleïda! Potser té companyia: hi ha llums encesos, tot i sent hora tardana.
“他妈的，她家里也许有人——这么晚还亮着灯。”
-No puc veure'n cap.
“我看不到有什么灯亮。”
Aquesta era la veu de l'estranger; l'estranger de la casa on sortia por. Una mortal esgarrifança traspassà el cor de Huck: veu's aquí, doncs, la tasca de la revenja! Son pensament era de fugir. Després va fer memòria que la vídua Douglas havia estat bona envers ell més d'una vegada, i potser aquells homes estaven per assassinar-la. Desitjà d'ésser prou gosat per a arriscar-se a advertir-la; però conegué que no gosava: podien avançar i atrapar-lo. Pensà tot això i molt més en el moment que transcorregué entre l'observació de l'estrany i la de Joe l'Indi:
这是那个陌生人的声音——那个闹鬼的房子里的陌生人。哈克的心一阵冰凉——那么这就是复仇！他这时的念头就是一溜烟地逃掉，他突然想起道格拉斯寡妇不止一次地待他很好，这两个家伙说不定想谋害她呢？他真希望自己有胆量去向她报个信，可他晓得他不敢那样做，因为那两个家伙可能会来把他逮住。这一切都在他脑子里飞逝即过，一切都发生在那陌生人和印第安·乔谈话的间隙。接着乔说：
-Perquè les mates no us ho deixen veure. Mireu, per aquest cantó. Ho veieu, ara: veritat?
“树丛挡住了你的视线，往这边看——这下该看见灯光了吧，对不对？”
-Sí. Bé, hi ha gent allí dins, em sembla. Val més deixar-ho estar.
“是的，看见了。我觉得确实有外人在那里，最好别干了吧。”
-Deixar-ho estar, ara que jo abandono tot seguit aquesta terra per a sempre! Deixar-ho estar, i potser mai no ha de presentar-se'm una altra avinentesa! Us dic, com ja us havia dit abans, que tant se me'n dóna, de l'afanada: ja us ho podeu fer vostre; però el seu marit va malmenar-me amb la seva aspror: una pila de vegades, va ser-me'n, d'aspre; i, sobretot, va ser el Jutge de pau que va sentenciar-me per rodamón. I això no és res! No és ni la milionèsima part de la cosa. Em va fer fuetejar! Em va fer fuetejar en front de la presó, amb un fuet de cavall, com si fos un negre!... amb tot el poble que mirava! Fuetejat!... compreneu? Va pendre'm aventatge i va morir. Però jo en pendré d'ella!
“别干了，那怎么行，再说我就要离开这个国家，一去不回头，如果放弃这次行动，下次连机会都没有了，我再说一遍，以前已经跟你说过了，我根本不希罕她那几个小钱，你把钱拿去得了。可她丈夫对我太刻薄了——他多次是那样凶我——就因为他是治安官，说我是流氓，还不止这些，我说的还不到他对我干的一百万分之一多。他让人用马鞭抽我，像打黑人那样，就在监狱的前面抽我，让我在全镇人面前示众！挨马鞭抽，你懂吗？他死了，倒便宜了他，不过他欠我的我一定要从他女人这里得回来。”
-Oh! No la mateu! No la matéssiu pas!
“啊，可别杀死她！别那么干！”
-Matar-la? Quí en diu res, de matar-la? El mataria a ell, si fos aquí; però no pas a ella. Quan voldreu revenjar-vos d'una dona, poc la matareu (fóra una ximpleria!): li fendireu el nas, li retallareu les orelles com se fa a una porca!
“杀人！谁说过要杀人？要是他在，我真要杀了他，可不是弄死她。想报复女人，用不着要她的命——那太蠢了，你只要毁她的容就行，你扯开她的鼻孔，把耳朵弄个裂口，让她看上去像个猪。”
-En nom de Déu! Això és...
“天哪，那可是……”
-Empasseu-vos el vostre parer! Això us lliurarà de pendre mal. La fermaré al llit. Si sagna fins a morir, que és culpa meva? Si es mor, ja us dic jo que no ploraré. Amic meu, vós em dareu ajut en aquesta cosa, perquè es tracta de mi: per això sóu en aquest indret. No ho podria fer, tot sol. Si us feu enrera us mataré! Ho enteneu? I, si em cal matar-vos, la mataré a ella; i aleshores em penso que ningú arribarà a saber gaire cosa de qui és que ha fet aquest negoci.
“收起你的高见！这样对你最保险。我把她绑在床上，如果她因流血过多而一命呜呼，那能怪我吗？就是她死了，我也不会落泪的。老兄，这事你得帮我——看在我的面子上——叫你来就是干这个——我一个人也许干不了。你要是缩头不干，我就宰了你，明白吗？要是非宰你不可，那我也要治死那个女人——这样一来，我想决不会有人知道这事是什么人干的。”
-Bé: si no hi ha més remei que fer-ho, avant. Com més aviat millor: estic d'allò més traspostat.
“好，该杀就杀吧，这就去干。越快越好，我浑身发抖。”
-Fer-ho ara? I amb gent allà dins?... Ei! Començo a sospitar de vós, per començar: sabeu? No: ens esperarem fins que els llums seran apagats: no portem pressa.
“现在下手？还有外人在也不怕？听着，你有点可疑，现在不行。得等里边的灯灭了才能动手——用不着这样急。”
Huck comprengué que vindria una pausa, una cosa encara més esglaiosa que tot el parloteig assassí que vulgueu: així és que va contenir-se l'alè i reculà cautelosament. Plantava el peu amb esment i fermesa, després de gronxar-se sobre una cama, d'una manera precària i gairebé caient: primer de l'una banda i després de l'altra. Féu una altra passa enrera amb la mateixa elaboració i els mateixos perills; després una altra i una altra; i petà sota sos peus una vilorda. Perdé l'alè i parà esment. No es va sentir cap so: la quietud era perfecta. La seva gratitud fou immensa. Aleshores donà el tomb per sos corriols, entre les parets de mates de roldó, va girar-se amb tanta de cura com si fos un vaixell, i després anà fent via ràpidament, però amb tota cautela. En sortir a la pedrera es va sentir segur: així és que aixecà els talons cuitosos i fugí. A vall, avall, corregué fins a arribar a la casa del gal·lès. Donà un cop de puny a la porta, i al cap de poc les testes del vell i sos dos fills cepats eixiren a les finestres, d'una revolada.
哈克觉得随后会有一阵沉默，这种沉默要比任何口头上说说杀人还要可怕。因此他屏住呼吸，小心翼翼往后退。他每退一步，靠单腿用力，身子先往一边倾，然后又倾向另一边，有时差点栽倒，然后小心地站稳脚跟，接着以同样的方式，冒同样的危险再挪另一只脚，就这样左右轮换着往后退——突然一根小树枝啪地一声被踩断！他憋住气，听了听。没有异样的响声——只有绝对的安静。他感到谢天谢地，现在他退回到两堵墙似的绿树之间的小道上，转身时非常小心，好像是一艘船在调头——然后步伐敏捷而又谨慎地往回走去。到了石坑那边，他觉得安全了，拔腿就跑，一路飞奔。一直跑到威尔斯曼家门口才停下来。他怦怦地敲门，接着老人和他那两个健壮的儿子从窗户里探出头。
-Què és, aquest aldarull? Quí truca? Què voleu?
“怎么搞的？是谁在敲门？你想干什么？”
-Deixeu-me entrar! De pressa! Tot us ho contaré!
“开门让我进去——快点！我会全告诉你们。”
-Ep! Quí sou?
“嗯？你是谁？”
-Huckleberry Finn... De presa! Deixeu-me entrar!
“哈克贝利·费恩——快点，让我进去！”
-Huckleberry Finn, tanmateix! No és un nom per a obrir massa portes, jo diria! Però deixeu-lo entrar, minyons, i vejam què cosa és aquest tribull.
“确实是哈克贝利·费恩，不过，冲你这名字，不会有很多人家愿意开门。孩子们，我们快开门让他进来，看是什么麻烦的事情。”
-No ho digueu mai, que jo us ho hagi dit, si us plau- foren les primeres paraules de Huck en fer la seva entrada. -No ho feu, si us plau. Em matarien: és la certa. Però la vídua m'ha fet fineses, de vegades, i ho vull dir, ho vull dir si em prometeu que no direu mai que he estat jo.
“请别告诉别人说是我讲的，”哈克进门就说，“请您务必保密，否则人家一定会要我的命。那寡妇有时对我很好，我一定要讲出来，也愿意讲出来，您可千万不要对人说是我讲的。”
-Per sant Jordi, que alguna cosa té a dir, o no obraria pas d'aquesta manera!- exclamà el vell. -Treu-ho al defora, i ningú ho contarà, minyó!
“哎呀，他确实有事情要讲，否则不会这样的！”老人大声说，“孩子，说出来吧，这儿没人会讲出去的。”
Tres minuts després, el vell i sos fills, ben armats, eren damunt el turó i a punt de ficar-se pel tirany dels roldons, de puntetes, amb les armes a les mans. Huck no va acompanyar-los més enllà. S'amagà darrera un gran penyal, i vinga escoltar. Hi hagué un silenci ronsejador, neguitós; i després, de cop i volta, una explosió d'armes de foc i un crit.
三分钟后，老人和他的儿子带好武器上了山。他们手里拿着武器，踮着脚进入了绿树成荫的那条小路。哈克跟他们只走到这里，就没再往前去。他躲在一块大圆石后面，静静地听着。经过一阵沉默，哈克等急了，突然传来爆炸声和喊声。
Huck no s'esperà a saber detalls. Apretà a córrer, i es precipità turó avall, tan de pressa com les cames van poder-lo dur.
哈克不等了解详情，跳起来拼命地冲下山坡。