Quan la primera sospita d'alba es mostrà en el matí del diumenge, Huck pujà a les palpentes el turó, i tustà dolçament a la porta del gal·lès. Els habitants dormien, però era un son dalt d'un punxó, a conseqüència de l'excitant episodi de la nit. Un crit vingué d'una finestra:
星期天早上天刚刚有点蒙蒙亮，哈克就摸上山，轻轻地敲着老威尔斯曼家的门。里面的人还在睡觉，可是由于夜里那桩惊人的事情，大家变得十分警惕，窗户里传出了一句问话：
-Quí hi ha?
“是谁呀？”
La veu poruga de Huck respongué, tota baixa:
哈克有点惊魂未定低声答道：
-Deixeu-me entrar, si us plau! No és sinó Huck Finn!
“请让我进去吧！是哈克·费恩呀！”
-És un nom que pot obrir aquesta porta de nit o de dia, minyó; i ben vingut sigueu!
“哦，是你呀，只要你来，白天、黑夜都欢迎你！”
Aquestes paraules eren ben estranyes per a la oïda del minyó rodamón, i les més plaents que mai hagués sentit. No pogué recordar que la paraula darrera hagués estat mai aplicada amb referència a ell. La porta fou ràpidament oberta, i entrà. Hom donà seient a Huck, i el vell i sos dos fills cepats es vestiren acuitadament.
这个流浪儿以前从没听过这样的话，这也是他有生以来听到的最快乐的话。他想不起来以前有没有人对他说过“欢迎”一词。门锁很快打开了，他走了进去。主人让哈克坐下，老人和两个大高个孩子很快穿好衣服。
-Ara, minyó, espero que tragineu salut i gana, perquè el desdejuni estarà a punt tan aviat com el sol hagi eixit; i que trencarà el bull fins a xiular: ja podeu començar d'abellir-vos. Jo i els nois esperàvem que tornaríeu i pararíeu aquí, la darrera nit.
“喂，好家伙，我想你一定饿极了。太阳一出来，早饭就好了，咱们可以吃上一顿热气腾腾的饭，你尽管放心吧！我和孩子们指望你昨晚到我的家来过夜呢。”
-Tenia quí sap l'esverament,- digué Huck -i vaig apretar a córrer. Vaig engegar-me quan s'engegaren les pistoles, i no em vaig aturar fins a haver fet tres milles. He vingut ara perquè volia esbrinar-ne el què, sabeu?; i he vingut abans que trenqui el dia perquè no vull topar aquests diables, baldament fossin morts.
“我吓得不得了，”哈克说，“我跑了，一听见枪响我就跑了。一口气跑出去有三英里。你瞧，我回来是想问问情况，乘天没大亮来是怕碰上那两个鬼东西，死也不愿碰上。”
-Bé, pobre company: feu posat d'haver tingut una nit ben aspra; però aquí hi ha un llit per a vós, tot seguit que us hagueu desdejunat. No, no són morts, minyó: massa que ens reca. Compreneu?, sabíem ben bé on havíem d'aferrar-los, per la vostra descripció: així és que ens esquitllàrem de puntetes fins que n'arribàrem a quinze peus (era negre com un celler, aquell caminal de roldó!), i aleshores m'adono que estava a punt d'esternudar. Quína mena de sort tan roïna! Vaig mirar de fermar-ho, però tot endebades: havia de sortir, i va sortir! Jo anava endavant, amb la pistola alçada; i, quan l'esternut va fer que els dos bergants comencessin de fressejar per eixir del camí, vaig cridar: -Foc, minyons!- I vaig disparar a l'indret on se sentia la fressa. Això mateix feren els nois. Però en un segon van ésser fora els bergants, i nosaltres al darrera, boscos avall. Em penso que no els tocàrem. Dispararen un tret cadascú en començar a fugir; però llurs bales xiulaven a la vora nostra i no ens feren cap mal. Tan aviat com perdérem el so de llurs peus, vam deixar la caça i devallàrem, i avisàrem els comissaris de policia. Van reunir una força i eixiren a guardar la vora del riu, i, tan aviat com sigui clar, el xerif i una ronda aniran a fer una batuda pels boscos. Els meus nois no trigaran a ser-hi. El meu desig fóra que tinguéssim una mena de descripció de aquests brètols; això seria un gran ajut, Però no poguéreu veure en la fosca, quín posat tenien, em penso: oi, minyó!
“嗯，可怜虫，看上去昨晚的事情确实让你受了不少苦——吃完早饭后，这里有张床铺，你可以睡上一觉。那两个家伙还没死，孩子，真不随人愿。你瞧，我们照你说的，知道该在什么地方对他们下手，所以我们踮着脚走到离他们只有十五英尺的地方——可那绿树丛黑的像个地窟——而这时我觉得要打喷嚏，真是倒霉透了！我想憋住，可不管事，结果打了个喷嚏！我是端着枪走在头里的，我惊动了那两个坏蛋，他们沙沙地钻出小路往外走，我大声说，‘孩子们，开火！’ 对着沙沙声的地方就放了一阵子枪，孩子们也开了枪，可那两个恶棍却溜了，我们穿过树林一直追过去，我想我们根本没打着他们。他们跑的时候也都放了枪，子弹从我们身边嗖嗖地飞过去却没有伤着我们。他们跑远了，我们就没有再追上去，只是下山去叫醒了警官。他们调集了一队人马，部署在河岸上，担任守卫工作。等天亮后，警长还亲自带一帮人到森林去搜查。我的两个儿子也要跟他们一起去搜查。我很想知道那两个家伙是什么模样，这样搜查起来要好办些。可是孩子，我想晚上天黑你也没看清他们长相，对吗？”
-Oh! sí! Vaig veure'ls a baix, al poblet, i els vaig seguir.
“不，我在镇上见过他俩，还跟踪过他们。”
-Esplèndid! Descriviu-los, descriviu-los, minyó!
“太棒了！说说看——孩子——说出他们的特征来！”
-L'un és l'espanyol sord i mut que ha donat el tomb per aquí una o dues vegades, i l'altre és un de posat roí, esparracat...
“一个是又聋又哑的西班牙人，有一两次他来过这里，另外一个长相难看，衣衫褴褛——”
-Ja n'hi ha prou, minyó: sabem quí són els homes! Vam topar-los al bosc, darrera la casa de la vídua, un dia, i ells van escapolir-se. Endavant, minyons, i digueu-ho al xerif: ja us menjareu el desdejuni demà passat!
“孩子，这就够了，我们认识那两个家伙。有一次在寡妇家后面的树林中碰到过，他们却偷偷溜掉了。快去吧，孩子们，去告诉警长——明天早晨再吃早饭吧！”
Els fills del gal·lès eixiren tot seguit. Quan deixaven la cambra, Huck pegà un bot i digué:
威尔斯曼的两个孩子立即动身出发。他们走出屋子时，哈克跳起来，大声说道：
-Oh! No ho digueu a ningú, si us plau, que hagi estat jo qui us hagi espiat la cosa, si us plau!
“喂，请你们千万别对任何人讲是我走漏的风声！啊，千万千万不要说是我！”
-Molt bé si vós ho dieu, Huck; però hauríeu de tenir l'anomenada que mereix el vostre fet.
“好，你不让说，就不说，可你总该让人家知道你的功劳呀！”
-Oh! No, no! No ho digueu, si us plau!
“不不不，请不要讲！”
Quan els joves se n'hagueren anat, el vell gal·lès va fer:
两个年青人走后，威尔斯曼老人说：
-No ho diran, i jo tampoc; però per què no voleu que se sàpiga?
“他们不会说出去，我也不会的。可你为什么不愿让人知道呢？”
Huck no volgué explicar altra cosa sinó que ja sabia massa sobre un d'aquests homes, i que no voldria que l'home sabés que ell sabia res contra d'ell, ni per tot el món: el mataria per haver-ho sabut, sens dubte.
哈克没别的理由，他只是说他认识其中一人，不想让那人知道是他本人在和他作对，否则肯定要送命的。
El vell prometé secret una vegada més, i digué:
老人再次表示要替他保守秘密，说道：
-Còm és que seguíreu els dos subjectes, minyó? Tenien cares de sospitosos?
“孩子，你怎么会盯梢他俩呢？是不是他们可疑？”
Huck callà, mentre teixia una resposta tan cauta com li esqueia. Després féu:
哈克没作声，心里却在精心编造，好回答他提出的问题。 他说：
-Bé, veureu: jo só d'una mena malota (almenys tothom ho diu, i jo no veig res a dir contra d'això), i de vegades no puc dormir gaire tot pensant-hi i fent per manera de començar un nou tarannà de vida. Això fou el que em passà la darrera nit: no podia dormir: així és que vaig pujar carrer amunt, pels volts de la mitja nit, a donar un tomb; i, quan vaig haver arribat a aquell vell dipòsit estropellat de rajoles que hi ha vora la taverna de Temperança, vaig recolzar-me a la paret per tenir una altra rumiada. Bé: aleshores mateix aquests dos companys passaren esquitllant-se arran mateix de mi, amb alguna cosa sota el braç, i vaig creure que devien haver-la robada. L'un estava fumant, i l'altre necessitava foc; i per això s'aturaren al meu davant mateix, i els cigars els il·luminaren les cares, i vaig veure que el gran era l'espanyol sord i mut, per les seves patilles blanques i l'emplastre de l'ull, i l'altre era un diable matusser, d'aire esparracat...
“您瞧，我是个无可救药的坏家伙，至少大伙是这么说我的，我也不觉得委屈——有时为了想这个问题，好改一改自己，结果弄得睡也睡不着，昨天晚上就是这样。我睡不着，大约午夜时来到街上，想着这件事，后来走到禁酒的客栈旁那个老砖厂时，我就靠在墙上又在想这桩事情。嘿，真巧这时那两个家伙悄悄从我身边溜过，腋下夹着东西，我想一定是偷来的。一个家伙抽着烟，另外一个要接火。他俩就停在我前边不远，雪茄烟的火光照亮了他们的脸。借着火光，我认出了那个长白胡子、眼睛上戴着眼罩的家伙是又聋又哑的西班牙人，另外一个家伙，有点迂腐，衣衫褴褛。”
-Poguéreu veure els parracs, a la llum dels cigars?
“雪茄的火光能让你看清他衣衫褴褛吗？”
Això va fer vacil·lar Huck per un moment. Després digué:
这一问倒一下子难住了哈克。过了片刻后，他又说：
-Bé, no ho sé pas; però, sigui com sigui, em sembla haver-los vist.
“嗯，这不太清楚——不过我好像是看清了。”
-Aleshores anaren fent via, i vós...
“然后他们继续往前走，而你——”
-Vaig seguir-los... Això és. Volia veure còm acabava tot allò... Com que s'esquitllaven d'aquella manera! Vaig espiar-los fins a l'entradeta de la vídua, i vaig romandre a la porta, i vaig sentir que l'esparracat parlava de la vídua, i l'espanyol jurava que li foradaria el posat, com vaig dir-vos a vós i als vostres dos fills.
“对，跟在他们后面，是这样的，我想知道他们要干什么坏事——他们那样偷偷摸摸的，实在有点不对劲。我一直跟到寡妇家院子的阶梯那里，站在黑暗里听见一个人在替寡妇求饶，可那西班牙佬发誓破她的相，就像我告诉您和您那两个……”
-Còm s'entén! El sord i mut va dir tot això?
“什么，这些是那个又聋又哑的西班牙人说的！”
Huck havia comès una altra errada paorosa. Feia tot el que podia per evitar que el vell assolís la més petita clarícia de quí podia ésser l'espanyol; i tanmateix la seva llengua semblava determinada a ficar-lo en trencacolls, a desgrat de tot el que ell pogués intentar. Féu diferents esforços d'escapolir-se d'allà on havia ficat peus; però l'esguard del vell era al seu damunt, i digué disbarat darrera disbarat. Al cap de poc el gal·lès va dir:
哈克又犯了一个大错误！他一直不想让老人知道——哪怕是一点点——西班牙人的情况，尽管他十分小心，可那张舌头就是不听话，似乎有意给他添麻烦，他几次都想摆脱窘境，可老人盯着他，结果弄得他一次又一次露了马脚。随后老人说：
-Fill meu, de mi no en tingueu por; per tot el món no voldria fer mal a un cabell vostre. No; vull emparar-vos, vull emparar-vos. Aquest espanyol no és sord i mut: això ho heu deixat anar sense adonar-vos-en, i ara no podeu retirar-ho. Coneixeu alguna cosa, sobre aquest espanyol, que us voleu reservar. Refieu-vos de mi. Digueu-me el què és, i refieu-vos de mi: no us trairé.
“孩子，别怕我。我不会伤害你一根头毛。相反我要保护你。这个西班牙人既不聋也不哑，你无意中说了出来，现在瞒也来不及了。你了解那个西班牙人的一些情况，你想隐瞒？相信我——告诉我吧！请相信我——我不会翻脸不认人的。”
Huck mirà els ulls honradíssims del vell per un moment. Després es decantà, i murmurà a la seva oïda:
哈克看了看老人那双真诚的眼睛，过了片刻弯过身去，对着老人低声耳语道：
-No és un espanyol: és... Joe l'Indi!
“那不是西班牙人，是印第安·乔啊！”
El gal·lès gairebé saltà de la seva cadira. Tot seguit digué:
威尔斯曼听后差点从椅子上跳起来，片刻后他说：
-Ara la cosa és ben natural. Quan parlàveu de retallar orelles i de fendir nassos, em pensava que ho agençàveu, perquè els homes blancs no prenen aquestes menes de revenja; però... un indi!... Això és d'un altre paner.
“现在事情全明白了。你当时说什么撕开鼻子，把耳朵弄个缺口之类的事情，我当时还以为是你自己故意编出来的，白人们报仇不会这样做的。可这事是涉及到印第安·乔，那就完全不同了。”
Durant el desdejuni la conversa continuà, i en ella digué el vell que la darrera cosa que havia fet amb els seus fills, abans de colgar-se al llit, era agafar una llanterna i examinar l'entradeta i el seu veïnatge per si hi havia senyals de sang. No en trobaren cap, però capturaren un gros embalum de...
吃早饭时，他俩继续谈论那事，谈话中老人说上床睡觉前，他和儿子们做的第一件事情是提着灯到阶梯附近看看有没有血迹，结果血迹没看见，倒找到了一大捆子——。
-De QUÈ?
“一捆什么？”
Si aquelles paraules haguessin estat un llampec no haurien saltat amb una sobtesa més atarantada dels llavis esblaimats de Huck. Sos ulls eren oberts de bat a bat i son alè suspès, tot esperant la resposta. El gal·lès féu un moviment; mirà, en resposta, de fit a fit... tres segons... cinc segons... Després... després respongué:
这几个字，就像闪电一般快地从哈克嘴中突然脱口而出，他显得很吃惊，嘴唇发白。他眼睛瞪得溜溜圆，张着口在等回答。威尔斯曼吃了一惊——瞪着哈克——三秒——五秒——十秒——然后答道：
-D'eines de lladregueria. Bé, què us passa?
“是强盗作案工具。唉，你怎么了？”
Huck es deixà caure enrera, panteixant suaument, però amb pregona, inexpressable satisfacció. El gal·lès el mirà greument, curiosament, i tot seguit digué:
哈克一下子放松下来，微微喘着气，有一种说不出的如释重负感，威尔斯曼严肃地看着他，显得迷惑不解，然后接着说：
-Sí, eines de lladregueria. Sembla que això us lleva un gran pes de sobre. Però per què heu tingut aquell ensust? Què us créieu que trobaríem?
“是啊，那是捆强盗作案的工具。你好像放心多了。可你刚才怎么突然变了色！你以为我们找到了什么？”
Huck es sentia en lloc estret: l'esguard inquisitiu era al seu damunt: hauria dat qualsevol cosa per tenir el material d'una plausible resposta. No se li acudí res; l'esguard inquisitiu penetrava més i més endins. Se li ocorregué una contestació sense sentit: no hi havia temps de suspesar-la: així és que, a l'atzar, pronuncià, feblement:
哈克被逼问得够呛——老人用质疑的眼光盯着他——他真愿用一切来换一个似乎能站住脚的答复——可就是想不出来怎么说好——质疑的眼睛盯得他入骨三分——他不知不觉地想出了理由——这由不得他再三斟酌。于是，他硬着头皮，捏着嗓子说：
-Llibres d'escola dominical, potser.
“主日学校用的教材，也许是的。”
El pobre Huck estava massa anguniat, per a somriure; però el vell rigué fortament, joiosament; sacsejà els detalls de la seva anatomia de cap a peus, i acabà dient que una rialla com aquella era diner a la butxaca d'un hom, perquè escurçava els comptes del metge com una mala cosa. Després afegí:
可怜的哈克显得十分难过的样子，不苟言笑，可老人却开怀大笑，笑得浑身上下直发抖。最后，他还说这种大笑就等于到手的钱，因为笑口常开无病无灾。他接着补充道：
-Pobre company! Esteu esblaimat i atuït: teniu posat de malaltejar. No és estrany que estigueu una mica esmaperdut i fora de test. Però ja en sortireu: el descans i la son em penso que us remuntaran d'allò més bé.
“可怜的小伙子，你脸色发白，气色不正，怪不得，你有点发飘，站不稳。不过会好起来的，我想你只要休息休息，睡睡觉，就好了。”
Huck estava enfurit de pensar que havia estat tan bajoc i havia traït una exaltació tan sospitosa. Perquè ell ja havia deixat córrer la idea que el paquet portat de la taverna fos un tresor, tot seguit que va sentir la conversa arran de l'entradeta de la vídua. Només ho havia pensat, que no era el tresor: tanmateix no ho sabia, que no ho fos: així és que la referència a un embalum capturat era massa perquè es pogues contenir. Per tot plegat estava content que aquest episodi hagués esdevingut, perquè ara sabia, fora de tot dubte, que aquell embalum no era l'embalum: així és que el seu magí es trobava en repòs i sobiranament confortable. De fet, tot semblava ben encaminat, ara: el tresor romandria encara al número 2, els homes serien capturats i empresonats aquell dia, i ell i Tom podrien apoderar-se de l'or, aquella nit, sense cap mal de cap o temença d'interrupció.
哈克一想到自己是只笨鹅，激动得差点露出马脚，他不免有些懊恼。自他在寡妇家的阶梯处听到那两个家伙说话后，就不再认为从客栈中拿出来的包裹里有财宝。不过这只是他的猜想，可他并不晓得——里面确实没有财宝——结果在老人提及一捆东西时，他就沉不住气了。不管怎么说，他还是挺高兴的，至少他现在知道“这捆”毫无疑问不是他要的“那捆”，这下他心里十分高兴，舒服极了。实际情况也都在朝他希望的方向发展。那财宝一定还在二号里，那两个家伙当天会被捉住，关到牢里去，而他和汤姆晚上会不费吹灰之力，就弄到那些金子，根本用不着担心会有人来打搅。
Tot just acabat el desdejuni, sonà un tust a la porta. Huck saltà en cerca d'un amagatall, perquè no tenia el propòsit que se'l relacionés, ni d'una manera llunyana, amb el darrer esdeveniment. El gal·lès féu entrar diverses persones dels dos sexes, entre ells la vídua Douglas, i reparà que grups de ciutadans s'enfilaven pel turó, per badar davant l'entradeta. Així, doncs, les noves s'havien escampat. El gal·lès hagué de contar la història de la nit als visitants. La gratitud de la vídua per la seva preservació fou tota expressiva.
早饭刚吃完，就有人来敲门。哈克跳起来找藏身的地方。他不想让任何别的人把他和最近发生的事情联系起来。威尔斯曼让几个女士和绅士进了门，道格拉斯寡妇也来了。老人还看见有一群人正在往山上爬——以便好看清楚那阶梯，原来人们已经知道这事了。 老人只好把晚上发生过的情况向在坐的人讲了一遍。寡妇因免遭迫害，也痛痛快快地把她的感激之情说了出来。
-No me'n digueu una paraula, senyora. És un altre, ben segur, qui mereix la vostra atenció, més que jo i els meus fills; però no em permet que digui son nom. Mai no hauríem acudit allí si no hagués estat per ell.
“夫人，别提这事了，还有一个人比我和孩子们做得更多，更值得你感谢。不过他有言在先，不让我说出他的名子，要不是他，我们不会到你那里去。”
Naturalment, això excità una curiositat tan vasta que gairebé empetití la matèria principal; però el gal·lès li permeté que rosegués les entranyes de sos visitants, i per ells la comunicà a tota la ciutat, perquè refusà de pendre comiat de son secret. Quan totes les altres coses foren sabudes, la vídua digué:
大家的好奇心一下子转到了这方面，但老人守口如瓶，只让大家牢牢地记住这事，再由他们传遍全城，可就不说出这人是谁。寡妇知道了一切后说：
-Tot llegint al llit, vaig adormir-me, i vaig anar dormint mentre hi havia tot aquell renou. Per què no vinguéreu a despertar-me?
“我上床睡觉，在床上看书，外面吵吵闹闹我却睡着了。你们怎么不来把我叫醒？”
-Vam creure que no valia la pena. Aquells subjectes no era probable que tornessin; no els restava cap eina per a treballar; i de què hauria servit despertar-vos i dar-vos un espant de mort? Mos tres negres vetllaren la vostra casa tota la resta de la nit. Ara han tornat, tot just.
“我们觉得没那必要，那些家伙不可能再回来，——他们没了作案工具。叫醒你，把你吓个半死又何必呢？后来我派了三个家奴守着你的房子，一直守到天亮。他们刚才回来。”
Vingueren més visites, i la història hagué d'ésser dita i redita per espai de dues hores més.
来的人越来越多，老人一遍又一遍地对大家讲晚上发生的事情，花了有两个多小时才算结束。
No hi havia escola dominical durant les vacances de l'escola quotidiana, però tothom va fer d'hora a l'església. L'esdeveniment sensacional fou ben escorcollat. Vingueren noves que no s'havia trobat encara cap rastre dels bergants. Quan el sermó fou acabat, la muller del jutge Thatcher es decantà al costat de la senyora Harper, en anar passadís avall amb la multitud, i digué:
走读学校放假，主日学校也不上课，可是去教堂的人却很早就到了。那桩惊人的事情已经是满城风雨。有消息说，那两个坏蛋现在连影子都见不着。做完布道，法官撒切尔的夫人同哈泼夫人一道随着人群顺着过道往外走，边走边说：
-Que dormirà tot el dia, la meva Becky? Ja m'ho pensava, que es cansaria de mala manera.
“我那贝基难道要睡一整天不成？我料到她累得要命。”
-La vostra Becky?
“你的贝基？”
-Sí- féu ella amb un esguard astorat. -No ha passat aquesta nit a casa vostra?
“对呀，”法官太太看上去很吃惊，“昨晚她不是和你住在一起的吗？”
-I ara! No!
“和我住的，不，没有。”
La senyora Thatcher s'esblaimà i caigué damunt un banc, mentre la tia Polly, enraonant vivament amb una amiga, passava per allí. La tia Polly digué:
撒切尔太太脸色发白，瘫坐在一把椅子上。这时波莉姨妈从她身旁走过，愉快地边走边和朋友聊着。 波莉姨妈说：
-Bon dia, senyora Thatcher. Bon dia, senyora Harper. Em penso que Tom ha estat a casa vostra, aquesta nit; en una de vostres cases. I ara té por de venir a l'església. He de veure el què n'hi ha.
“早晨好，撒切尔太太，早晨好，哈帕太太，我家那个鬼小子人不见了。我想我那个汤姆昨晚住在你们家中——不知是在你们哪一家。他现在不敢来教堂做礼拜。我得和他算帐。”
La senyora Thatcher mogué el cap feblement, i encara es tornà més esblaimada.
-No ha vingut a casa- digué la senyora Harper començant d'esdevenir intranquila.
Una palesa angúnia aparegué a la cara de la tia Polly.
“他没在我们这儿住过。”哈帕说着，看上去显得有些不安，波莉姨妈脸上明显地露出了焦虑的神色。
-Joe Harper: heu vist el meu Tom, aquest matí?
“乔·哈帕，你早上看到我家汤姆了吗？”
-No senyora.
“没有，大婶。”
-Quína és, la darrera vegada que l'heu vist?
“什么时候你最后见过他？”
Joe féu per manera de recordar-se'n, però no estava ben segur de la cosa. La gent s'aturava d'eixir de l'església. Van córrer els murmuris, i una inquieta preocupació s'ensenyorí de tots els posats. Els infants i els mestres joves foren anguniosament interrogats. Tots digueren que no havien reparat si Tom i Becky eren al vaporet en el viatge de retorn. Era fosc. Ningú no havia pensat a esbrinar si algú mancava. Un jove, a la fi, digué barroerament la seva temença que encara fossin a la cova! La senyora Thatcher caigué en basca. La tia Polly es posà a plorar i recargolà les mans.
乔竭力在想，可说不准。往教堂外走的人现在都停下了脚步。到处窃窃私语，人人脸上露出不祥的焦虑。大人们迫不及待地询问孩子们和老师们。他们都不敢肯定汤姆和贝基是否上了回程的船；当时天黑，没人想到问一问人是否全到齐了。有个年青人突然说他们仍在山洞里，撒切尔夫人当即晕了过去，波莉姨妈捶胸顿足地放声大哭。
L'alarma corregué de boca en boca, de grup a grup, de carrer a carrer; i al cap de cinc minuts les campanes sonaven desesperadament, i tot el poble era en peu. L'episodi de Cardiff Hill caigué immediatament en la insignificància. Els lladres foren oblidats, hom ensellà cavalls, hom aparellà bots, hom ordenà que el vaporet sortís, i, abans que l'esglai hagués envellit de mitja hora, dos cents homes s'escampaven, per la carretera i el riu, cap a la cova.
这个惊人的消息一传十，十传百，弄得大街小巷家喻户晓，不到五分钟的工夫，大钟疯了似地噹噹直响，全镇的人都行动起来。卡第夫山事件随即显得没有多大意义，盗贼的事也摆到了一边去。大家套上马鞍，给小船配好划手，叫渡船出发，不到半个时辰，全镇就有二百多个人潮水般顺着公路和河流向山洞涌去。
Durant tota la tarda cançonera, el poble semblà buid i mort. Moltes dones visitaren la tia Polly i la senyora Thatcher, i provaren de reconfortar-les. Ploraren amb elles, també, i això encara fou millor que les paraules. Durant tota la nit tediosa, el poble esperà noves; però en albejar, finalment, el matí, tots els mots que vingueren foren: -Porteu-nos més candeles, i porteu queviures.- La senyora Thatcher estava gairebé folla, i la tia Polly també. El jutge Thatcher enviava missatges d'esperança i encoratjament, de la cova estant, però no comunicaven pas veritable goig.
那天下午，林子里好像什么也没有，一片沉寂。许多妇女去看波莉姨妈和撒切尔夫人，想安慰她俩，结果大家一齐骂个不停，这要比安慰人的话更顶用。这一夜全镇显得十分沉闷，大家都在等消息；但当黎明最后来临时，所有的消息都是一句话：“再送些蜡烛去——送些吃的。”
El vell gal·lès tornà a casa cap a trenc de dia, esquitxat de sèu de candela, empastifat d'argila i gairebé mort. Trobà que Huck era encara al llit que li havia estat destinat, i que la febre el feia delirar. Els metges eren tots a la cova: així és que comparegué la vídua Douglas i s'encarregà del pacient. Digué que faria tot el que podria, perquè, al capdavall, que fos bo, dolent o indiferent, era de Nostre Senyor, i cap cosa de Nostre Senyor no havia d'ésser abandonada. El gal·lès digué que Huck tenia bones qualitats, en el fons, i la vídua digué:
撒切尔夫人几乎神经失常，还有波莉姨妈也是。撒切尔法官从洞中派人传来令人鼓舞的好消息，可这一点也不能引起大家的兴致。天快亮时老威尔斯曼回了家，他浑身滴满蜡烛油，蹭满泥土，差点累得精疲力竭。他看见哈克仍睡在那张床上，烧得昏过去。医生们都去了山洞，因此道格拉斯寡妇来负责照看他。她说她对他一定会尽全力，哈克是好孩子还是坏孩子，或者不好不坏，那是另一回事，但他属于上帝，上帝的任何东西都应该受到重视。威尔斯曼说哈克有优点，寡妇说：
-Podeu refiar-vos-en. Aquesta és la marca de Nostre Senyor. Ell no l'abandona. Mai no l'abandonarà. I aquesta marca la duu tota criatura que ve de les seves mans.
“的确如此，那就是上帝给他留下的记号，上帝从没有放弃给人留下良好的记号，凡经他手的人，都有良好记号。”
Pels volts del migdia, colles d'homes aclaparats arribaren al poblet, cada una pel seu cantó; però la gent més forta seguia cercant. Totes les noves no feien sinó dir que havíen estat escorcollades llunyanies de la caverna mai visitades abans; que tot recó i clivella seria completament examinat; que, onsevulla que hom anés a raure, en aquell laberint de passadissos, hom veia llums que voleiaven d'ací d'allí en la distància, i que cridòria i trets de pistola enviaven a la oïda llurs baumades reverberacions per avall de les naus ombrívoles. En un indret, lluny de la banda usualment atravessada pels excursionistes, hom havia trobat les paraules BECKY i TOM damunt la paret de roca, escrites amb fum de candela, i ben a la vora un tros de cinta tacat de sèu. La senyora Thatcher reconegué la cinta i plorà damunt ella. Digué que era l'última relíquia que tindria de la seva filla, i que cap altra memòria d'ella no seria tan preciosa, perquè aquesta fou la darrera que deixà son cos vivent abans que vingués la mort esglaiadora. Alguns digueren que de tant en tant, dins la cova, lluïa una remota llumeneta, i aleshores esclatava una cridòria entusiasmada, i una vintena d'homes anaven, arraïmats, pel ressonant passadís avall; i això sempre acabava amb una atuïdora decepció: no eren allí, els infants: no era sinó el llum d'un que cercava.
还没到下午，三三两两的人拖着疲惫的身体回到林里，那些身强力壮的人还在山洞里搜索。传来的消息只是说以前山洞里没人去过的地方，现在大家都在搜，就连一个角落，一处裂隙都要彻底地过一遍，错综复杂的迷宫中人们钻来钻去，老远就能看见到处灯光摇曳，喊声、枪声回荡在阴森可怖的通道里。有个地方，一般游客很少去，人们发现贝基和汤姆的名字用蜡烛烟熏在石壁上，不远处还有一截油乎乎的发带，撒切尔夫人认出这是贝基的东西，痛哭流涕。她说这是她女儿留给她的最后一点遗物，再也没有什么别的想头比这更宝贵，因为当那可怕的死亡降临时，这件东西最后离开她的孩子。有人说洞里远处的地方不时有微光闪动，然后就是大喊大叫声，接着一二十个男人排着队钻进声音荡漾的通道——结果照例是空欢喜一场，孩子并不在那里，亮光原来来自搜寻人的灯光。
Tres paorosos dies amb llurs nits anaren arrossegant llurs hores tedioses, i el poblet caigué en una estupor sense esperança: ningú tenia cor per a res. El casual descobriment, tot just realitzat, que el propietari de la Taverna de Temperança servava begudes alcohòliques en el seu local, amb prou feines agità el pols de l'opinió, tot i essent la cosa formidable. En un interval de lucidesa, Huck inicià feblement el tema de les tavernes; i, finalment, demanà, amb una vaga temença que hagués esdevingut la pitjor desgràcia, si hom havia descobert res a la Taverna de Temperança d'ençà que ell havia caigut malalt.
漫长的三天三夜过去了，令人焦虑，令人乏味，全村陷入绝望，茫然不知所措。没有心情干别的事，就连碰巧发现禁酒客栈老板私自藏酒这样令人震惊的事情，众人们几乎都没劲头。哈克清醒的时候，断断续续地把话题扯到客栈上，最后问道——心里隐约觉得会有最坏的事情——他发病期间，在禁酒客栈里是否找到了什么。
-Sí- digué la vídua.
“没错，是找到了点东西。”寡妇道。
Huck pegà un bot en el seu llit, amb els ulls esverats.
哈克一下子从床上吃惊地坐起来，眼睛睁得溜圆。
-Què! Quína cosa?
“是什么？找到了什么东西？”
-Licors! I la casa ha estat tancada. Ajaieu-vos, minyó. I quín espant m'heu donat!
“是酒啊！——现在客栈被查封了。躺下来，孩子——你确实吓了我一大跳呀！”
-Només digueu-me una cosa, només una, si us plau! Ha estat Tom Sawyer, qui ho ha trobat?
“就告诉我一桩事——就一桩事，求您了！那是汤姆·索亚发现的吗？”
La vídua trencà el plor.
-Quietud, quietud, minyó; quietud! Ja us he dit, abans, que no heu de parlar. Esteu molt, molt malalt!
寡妇突然哭起来。“安静点，安静点，孩子，安静点！我早就跟你说过了，不要讲话，你现在病得很厉害，很虚弱！”
Hom no havia trobat altra cosa que licor: hi hauria hagut qui-sap-lo safaretx si hagués estat l'or. Així, doncs, el tresor era perdut per a sempre, per a sempre. Però per què devia plorar, ella? Era curiós, que plorés!
除酒之外，没发现别的东西。如果找到的是黄金的话，大家准会大谈特谈。足见那财宝是永远找不到了——永远找不到了！可是她为什么会哭呢？她居然哭，真是不可思议。
Aquests pensaments s'obriren pas, obscurament, a través del magí de Huck; i, sota el cansament que li causaren, caigué en el son. La vídua va dir-se:
哈克迷迷糊糊地想着这些问题，感到十分疲倦，就睡着了。寡妇自言自语道：
-Té, ja dorm, pobre infeliç! Trobar-ho Tom Sawyer! Tant de bó que algú pogués trobar-lo a ell! Ah! No en resten gaires, ara, que encara tinguin prou esperança, o prou força, per a continuar cercant!
“唉，他终于睡了，可怜的孩子。是汤姆·索亚找到的！可遗憾的是没人能找到汤姆·索亚！更糟的是没有几个人还抱有希望或有力气去继续寻找他。”