湯姆.索亞歷險記

LES AVENTURES DE TOM SAWYER

   第十章

   CAPÍTOL X

   兩個孩子由於恐懼,一言不發,只顧朝着村莊飛快地跑啊跑。他們時不時地邊跑邊回頭看,十分擔心被人跟蹤。路上遇到的每個樹樁,對他倆來說都好比是一個人,一個對手,嚇得他們連氣都不敢喘。在經過村莊附近的農舍時,受驚的狗一聲狂叫更嚇得他倆腿上生風。

   Els dos minyons anaven, corre que correràs, cap al poblet, muts d'horror. De tant en tant, aprensius, daven una llambregada cap endarrera, damunt llurs espatlles, com si temessin que hom els pogués seguir. Cada sacot que es dreçava en llur via semblava un home i un enemic, i els feia retenir l'alè; i, en córrer pel voltant d'algunes casetes escampades pròximes al poblet, el lladrar dels cans de vetlla incorporats semblava donar ales a llurs peus.

   “乘還沒有累垮,要是一口氣能跑到老製革廠那兒就好了!”上氣不接下氣的湯姆低語道,“我實在跑不了多久了。”

   -Només que poguéssim arribar a la vella adoberia abans d'esfondrar-nos!- murmurà Tom, en breus moments, dividits pel respir. -No puc comportar-ho gaire estona més.

   哈克貝利也喘得很厲害,這清楚地表明他倆現在處境相同。兩個孩子眼睛直盯着希望中的目的地,一心一意拚命往那兒跑去。漸漸地他倆跑近了。後來,他們肩並肩衝進敞開的大門,精疲力盡地撲到在裏邊的陰暗處,感到舒坦極了。過了一會,他們平靜了下來,湯姆低聲說:

   Els forts panteixos de Huckleberry eren la seva única resposta, i els minyons fixaven llurs ulls a la fita de llurs esperances, i maldaven durament per atènyer-la. Avançaren decididament sobre ella, i a la fi, pit contra pit, es llançaren a través de la porta oberta, i caigueren, agraïts i aclaparats, dins les ombres protectores de més endins. Aviat llurs polsos s'apaivagaren, i Tom murmurà:

   “哈克貝利,你想這事結果會怎麼樣?”

   -Huckleberry: què compteu que en pervindrà, d'això?

   “要是魯賓遜醫生死了,我想就要用絞刑。”

   -Si el doctor Robinson fina, jo diria que en pervindrà una forca plantada.

   “真的嗎?”

   -Ho creieu, tanmateix?

   “那還用說,我知道,湯姆。”

   -N'estic segur, Tom.

   湯姆略作思忖,然後說:

   Tom pensà una mica. Després digué:

   “那誰去揭發呢?是我們嗎?”

   -Quí ho dirà? Nosaltres?

   “你扯到哪裡去了,萬一事情不順當,印第安·喬沒上絞架,那該怎麼辦?他遲早會要我們的命,這一點肯定無疑。”

   -Que us empatolleu! Suposeu que passés qualsevol cosa i Joe l'Indi no fos penjat. Ves, ens mataria una hora o altra: tan cert com ara jaiem aquí terra.

   “哈克,我心裡想得正是這事。”

   -Això és el que jo pensava per dins, Huck.

   “要揭發就讓莫夫·波特那個傻瓜去幹吧!他總是喝得醉醺醺的。”

   -Si algú en parla, que sigui Muff Potter, si és prou ximple. Generalment està prou embriagat per fer-ho.

   湯姆沒吱聲,還在想著。片刻後他低聲說:

   Tom no digué res: continuà pensant. Al cap d'una estona zumzejà:

   “哈克,莫夫·波特不知道出事了,他怎麼能告發呢?”

   -Huck, Muff Potter no ho sap. Còm podria dir-ho?

   “他怎麼不知道出事了?”

   -Per quina raó no ho sap?

   “印第安·喬動手的時候,他剛挨了一擊,你想他還能看見什麼?還能知道什麼嗎?

   -Perquè precisament rebé aquella patacada mentre Joe l'Indi ho feia. Compteu que podia veure res? Compteu que sabé res?

   “真有你的,不錯,是這樣,湯姆。”

   -Manoi! És veritat, Tom!

   “另外,你再想一想,那一擊說不定要了他的命!”

   -I, a més, fixeu-vos-hi: potser aquella patacada el va acabar!

   “不,這不可能,湯姆。他當時喝酒了,我能看得出,更何況他經常喝酒。我爸就是這樣一個人,要是他喝足了,你就是搬座教堂壓在他頭上休想驚動他。他自己也是這麼說的。所以莫夫·波特當然也不例外嘍。但話說回來,要是你絶對沒喝酒,那一擊說不定會要了你的命,我也不太能說清楚。”

   -No: no és probable, Tom. Tenia beguda a dins: jo ho he pogut veure; i, a més, sempre en té. Bé, doncs: quan mon pare està xop, ja podeu apallissar-li el cap amb tota una església, que no el contorbareu. Ell mateix ho diu. Així és que igual passa a Muff Potter, és clar. Però si un home estés ben, ben serè, compto que potser aquella patacada el deixaria al siti: no ho sé.

   湯姆又沉思默想了一會後說:

   Després d'un altre silenci reflexiu, Tom va dir:

   “哈奇,你肯定不說出去嗎?”

   -Huck: esteu segur que podreu posar-vos un cadenat a la boca?

   “湯姆,我們必須一字不露才行,這你也明白。要是那個鬼印第安·喬沒被絞死而我們又走漏了風聲,那他會像淹兩隻小貓一樣把我倆給淹死。好了,聽著,湯姆,現在我們彼此發誓——我們必須這樣做——絶不走漏半點風聲。”

   -Tom, ens l'hem de posar. Ja ho sabeu. A aquest dimoni indi no se li'n donaria més d'ofegar-nos a nosaltres que d'ofegar un parell de gats, si xerréssim la feta i no el pengessin. Ara, Tom, escolteu: no tenim més remei que jurar-nos l'un a l'altre de posar-nos un cadenat a la boca.

   “我同意。這再好不過了。好,請舉起手發誓:我們……”

   -M'hi conformo, Huck. És el millor partit. Voleu, només, que ens agafem les mans i jurem que...

   “哦,不不不,光舉手發誓不行。這只能用於像小姐們發誓那樣的小事情。她們前面發誓,後面就忘得一乾二淨,一氣之下就把你給賣了。像我們今天這樣的大事情,光口頭髮誓還不算,要寫下來,喋血為盟。”

   -Oh! No, no fóra escaient, per a una cosa així. Això és prou bo per a cosetes ordinàries sense cap ni centener, especialment amb les noies, perquè després us van al darrera amb un flabiol sonant, i no poden fer sinó botzinar quan es veuen en el trencacoll; però una cosa d'importància com aquesta ha de ser escrita. I amb sang.

   聽他這麼一說,湯姆佩服得五體投地。時值夜色深沉,四周漆黑,令人膽顫心驚。此時、此地、此景正合這種氣氛的拍。他藉著月光從地上撿起一塊乾淨的松木板,又從口袋裏掏出一小截“紅硯石”,然後對著月光劃了起來。他向下落筆又慢又重,向上抬筆又輕又快。他一邊寫,一邊嘴動個不停,好像在幫着用勁。最後費了九牛二虎之力,他才劃成了下面幾句:

   Tot l'ésser de Tom aplaudí aquesta idea. El pla era recòndit, i ombrívol i paorós; l'hora, les circumstàncies, els voltants, hi harmonitzaven. Arreplegà una polida estella de pi que jeia al clar de la lluna, es tragué un petit fragment de quilla roja que duia a la butxaca, es posà a la llum de la lluna, i escritotejà aquestes ratlles, dant relleu a cada tret que queia cap avall, a base d'apretar la llengua entre les dents, i minvant la pressió en els trets que anaven cap amunt:

   哈克·費恩和湯姆·索亞對天盟誓:我們將恪守秘密,若有半點私心假意泄密,願當場倒斃,屍骨無存。

   «Huck Finn i Tom Sawyer juren posar-se un cadenat a la boca sobre això, i desitgen que puguin caure morts pel camí si mai xerren, i podrir-se

   對湯姆流利的書寫、響亮的內容,哈克貝利心悅誠服。他立即從衣服領子上拿下一枚別針,對著自己就要放血,這時湯姆說:

   Huckleberry s'omplí d'admiració davant la facilitat de Tom en l'escriptura, i la sublimitat del seu llenguatge. Tot seguit agafà una agulla de la seva solapa, i anava a punxar-se la carn; però Tom digué:

   “別忙!這樣不行。別針是銅做的,上面可能有銅綠。”

   -Atureu-vos! No ho feu, això. Les agulles de cap són de llautó. Podria tenir verdet.

   “那是什麼東西?”

   -Què cosa és verdet?

   “不管是什麼東西,反正上面有毒。要不然,你現在就吞點下肚,有你好看的。”

   -És una metzina. Vet aquí el que és. Empasseu-vos-en una mica: ja veureu.

   於是湯姆拿出一根針,去掉了綫。兩個孩子各自往大拇指上戳了一下,然後擠出兩滴血來。接着他們又擠了數次,湯姆馬上用小指蘸血寫下了自己姓名的首字母。他又教哈克寫好H和F,到此為止,宣誓結束。他們唸著咒語,舉行了乾巴巴的埋葬儀式,靠牆將松木板埋了。他們認為連同埋葬的還有那鎖住他們口舌的枷鎖,因此鑰匙也用不着了。

   Així, doncs, Tom descabdellà el fil d'una de les seves agulles de cosir, i cada minyó es punxà el capciró del polze i n'espremé una gota de sang. Amb el temps, després de diverses premsades, Tom aconseguí signar amb les seves inicials, servint-se del capciró de son dit xic com a ploma. Després mostrà a Huckleberry còm havia de fer una H i una F, i el jurament ja fou perfecte. Enterraren l'estella de pi arran de la paret, amb algunes bròfegues cerimònies i encantaments, i les cadenes que els lligaven la llengua foren ja tancades amb pany i clau, i la clau llençada.

   這時,這幢破樓的另一頭,有個人影鬼鬼祟祟地從缺口處溜進來,可是他倆卻沒有發覺。

   Una figura s'arrossegà tota llisquívola, en aquell moment, per un esboranc de l'arruïnat edifici; però ells no se n'atalaiaren.

   “湯姆,”哈克貝利小聲問道,“這樣一來,我們將不會泄密,永遠都不會,是嗎?”

   -Tom- murmurà Huckleberry -això ens impedeix de parlar-ne mai, mai?

   “那還用說。不管發生了什麼,千變萬變我們得保守秘密這條不能變,否則我們將‘當場倒斃’,這你也曉得。”

   -És clar que sí. Passi el que passi, el cadenat no es pot llevar. Cauríem morts en terra: no sabeu la cosa?

   “對,我想這沒錯。”

   -Sí, em penso que ho encerteu.

   他們又小聲嘀咕了一陣子。沒多久,外面傳來了狗叫聲,那聲音又長又淒涼,離他們不到十英呎遠。兩個孩子一陣害怕,突然緊緊地抱在一起。

   Continuaren parlant en veu baixa per algun temps. Al cap d'una estoneta un gos féu un udol durador i llòbrec a la part de fora: a uns deu peus d'allà on es trobaven. Els minyons s'aferraren l'un a l'altre sobtadament, en una agonia d'esglai.

   “它在哭嗥我們倆人中哪一個?”哈克貝利喘着氣問道。

   -Per quín de nosaltres és?- digué, trasposat, Huckleberry.

   “我不知道,你從縫裡往外瞅瞅。快點!”

   -No ho sé... Sotgeu per la clivella. De pressa!

   “我不幹,你自己來看,湯姆!”

   -No: vós, Tom!

   “我不能——我不能去看,哈克!”

   -No puc... No ho puc fer, Huck!

   “求你了,湯姆。它又叫起來了!”

   -Tom, feu-ho si us plau. Ja hi torna!

   “哦,我的老天爺,謝天謝地!”湯姆小聲說,“我聽得出它的聲音,原來是布爾·哈賓遜①。”

   -Oh! Déu meu! Gràcies!- murmurà Tom. -Li conec la veu. És Bull Harbison*.

   ①如果哈賓遜先生有個奴僕叫布爾的話,湯姆就叫他“哈賓遜的布爾”;可是若是他的兒子或狗叫布爾,那湯姆就叫他(它)布爾·哈賓遜。

    [* Si el senyor Harbison hagués posseït un esclau anomenat Bull, Tom n'hauria parlat com del «Bull de Harbison»; però un fill o un ca d'aquell senyor es deia «Bull Harbison».]

   “哦,這下可好了,湯姆,我差點被嚇死了,我以為那是隻野狗吶。”

   -Oh! Bella cosa! En bona refè, Tom, estava leri-leri de la meva fi, i hauria jugat qualsevol cosa que era un gos perdut.

   那只狗又嗥起來,孩子們的心情再次低落下來。

   El gos tornà a udolar. El coratge dels minyons naufragà una altra vegada.

   “哦,我的天那!那傢伙決不是布爾·哈賓遜!”哈克貝利悄聲說,“去瞅瞅,湯姆!”

   -Oh! Déu me val! No és pas Bull Harbison!- murmurà Huckleberry. -Mireu, Tom!

   湯姆嚇得直髮抖,但還是走過去,貼著裂逢往外看。

   Tom, tremolant de por, es donà, i posà l'ull a la clivella. Son zumzeig amb prou feines podia oir-se quan digué:

   “哦,哈克,那果然是隻野狗!”湯姆話低得几乎讓人聽不見。

   -O Huck! És un GOS PERDUT!

   “快點,湯姆,快點,那狗是在嗥誰?”

   -Guiteu, Tom, cuiteu! Per quí ve?

   “哈克,它一定是嗥我們吧,誰讓我倆抱在一起呢。”

   -Huck, deu venir per tots dos: som tots dos una mateixa cosa.

   “唉,湯姆,我想我倆死定了。我也知道我的下場如何,誰叫我平時幹了那麼多壞事呢。”

   -O Tom! Em sembla que ens n'anem a l'òbit! I crec que no hi ha dubte d'on jo aniré a raure. He estat tan poca pena!

   “真是一團糟,都怪我逃學曠課,又不聽話。我要是肯幹的話,我也會像希德那樣當個表現好的孩子,可是我卻不肯幹。不過,這次要是饒了我的話,我敢打賭我一定在主日學校裡好好幹!”說著說著,湯姆開始有點抽鼻子了。

   -Això ve de fer campanes i de fer totes les coses que a un hom li diuen que no faci. Hauria pogut ésser bo com Sid, si m'hi hagués escarrassat... Però no, no vaig escarrassar-m'hi, és clar. Tanmateix, aquesta vegada, si en surto, us dic que m'hi deixaré emparedar a l'escola del diumenge!

    I Tom començà de somicar una mica.

   “你還算壞嗎?”哈克貝利已跟着抽起鼻子來。“湯姆·索亞,你和我相比,真是一個天上,一個地下。哦,我的老天爺呀,老天爺呀,我要是有一半如你就好了。”

   -Vós dolent!- I Huckleberry començà de somicar, també. -Diastre, Tom Sawyer, sóu un melindro, al costat del que jo sóc! O Déu meu, Déu meu, Déu meu! Voldria tenir només que la meitat de la vostra sort.

   湯姆哽嚥著低聲說:

   Tom es sentí la gorja alliberada i murmurà:

   “瞧,哈奇,你瞧,它現在是背對我們的。”

   -Mireu, Huck, mireu! S'ha girat d'esquena a nosaltres!

   哈克心裡高興,看了看後說:

   Huck mirà amb el cor ple de joia.

   “不錯,是背對著我們,剛纔也是這樣的嗎?”

   -Oidà, vatua! Que ho havia fet abans?

   “是的,可我傻乎乎的,根本沒往上想。哦,你瞧這太棒了。那麼這回它是嗥誰的呢?”

   -Sí, que ho havia fet; però jo, com un ximple, no hi havia parat esment. Això és de primera! sabeu? I ara per quí deu venir?

   狗不嗥了,湯姆警覺地側耳聽著。

   L'udol cessà. Tom es caragolà les orelles.

   “噓!那是什麼聲音?”他小聲說。

   -Sst! Què és això?- zumzejà.

   “像——像是豬發出的聲音。不,湯姆,是人的打呼聲。”

   -Sona com... com porcs que remuguin. No... és algú que ronca, Tom.

   “對,是打呼聲!哈克,你聽在什麼地方?”

   -Això, és? Per on rau, Huck?

   “我斷定在那頭。不過,至少聽起來呼聲是從那頭傳過來的。我老爸過去有時和豬一起睡在那頭,要是他打起呼來,那可不得了,簡直是如雷灌耳。再說,我估計他不會再回到這個鎮上了。”

   -Em penso que és allà baix, a l'altre cap. Ho sembla, talment. Mon pare solia dormir allí, de vegades, vora els porcs; però, Déu me vall, el món s'ensorra, quan ell ronca. A més, em penso que no ha tornat a venir al poble cap més vegada.

   兩個孩子再次想去碰碰運氣,看能否逃走。

   L'esperit aventurer brollà de l'ànima dels minyons altra vegada.

   “哈奇,要是我打頭陣,你敢跟我一塊去看看嗎?”

   -Huck, gosaríeu venir, si jo menava?

   “我不太想去。湯姆,萬一那是印第安·喬呢!”

   -No m'acaba de fer goig, Tom. Suposeu-vos que sigui Joe l'Indi!

   湯姆剛一動搖,可還是抵擋不住強烈的誘惑。兩人決定試試看,他們達成默契:只要呼聲一停,他倆就溜之大吉。於是,他倆一前一後,踮着腳尖,偷偷走過去。在離那人不到五步遠的地方,湯姆啪地一聲,踩斷了一根樹枝。那人哼哼着稍微動了一下身子,臉暴露在月光下,原來是莫夫·波特。剛纔,莫夫·波特動彈時,兩個孩子的心一下子提到了嗓子眼,以為這下是跑不成了,但現在恐懼過去了。他倆踮着腳,溜到了破爛的擋風木板牆外邊,沒走多遠就道了別分了手。夜空中又傳來了那又長又淒涼的狗叫聲。他們轉身看見那條陌生的狗在離躺着的莫夫·波特不到幾英呎的地方,臉衝著他,正仰天長嗥。

   Tom es descoratjà. Però al cap de poc la temptació s'aixecà tota poderosa de bell nou, i els minyons convingueren d'intentar-ho, amb el ben entès que fugirien a més córrer si els roncs paraven. Així és que avançaren de puntetes i llisquívolament, l'un darrera l'altre. Quan hagueren arribat a cinc passes del roncaire, Tom petjà una branqueta, que es petà amb un fort espetec. L'home gemegà, es retorcé una mica, i sa cara restà sota la llum de la lluna. Era Muff Potter. Els cors dels minyons havien romàs aturats, i llurs cossos també, mentre l'home es movia; però ara llurs temences s'esvaïren. Lliscaren cap enfora, travessant el malmenat aixopluc, i s'aturaren a una petita distància, per a bescanviar una paraula de comiat. I altra vegada aquell udol tètric i durador muntà en l'aire de la nit! Es giraren i veieren el gos singular que romania a tret d'on jeia Potter, encarant-se amb Potter, tot assenyalant el cel amb el nas.

   “哦,我的媽呀,那狗嗥的原來是他呀!” 兩個孩子不約而同地驚呼道。

   -Oh! Manoi! Ve per ell!- exclamaren els dos nois, fent un bisbe.

   “喂,我說湯姆,聽他們講,大約兩個星期前,有隻野狗半夜圍着約翰尼·米勒家叫;同一天晚上,還飛來一隻夜鷹落在欄杆上叫個不停,不過並沒有誰死啊。”

   -Escolteu, Tom: diuen que un gos esgarriat va comparèixer udolant al volt de la casa de Johnny Miller, per allà a la mitja nit, fa unes dues setmanes; i un enganyapastors entrà i s'aturà a la barana i cantà, el mateix vespre; i encara no s'hi ha mort ningú.

   “嗯,這我知道,人是沒有死,但是格霍絲·米勒不正是在緊接着的星期六那天摔倒在廚房的火裡,被燒得很慘嗎?”

   -Sí, ja ho sé, i suposeu que no mori ningú. No caigué Gràcia Miller al foc de la llar, cremant-se de mala manera, el mateix dissabte següent?

   “這沒錯,可她畢竟還活着,並且正在康復吶。”

   -Sí, però no ha mort. I, més encara, ha anat millorant.

   “那我就沒什麼好說的嘍,你等着瞧吧!和莫夫·波特一樣,她就要完了,這是那些黑鬼說的。哈克,他們對這類事情可靈着呢。”

   -Molt bé: espereu, i ja veurem. Està ben llesta: és tan ressegur com que Muff Potter està ben llest. Això és el que diuen els negres, i ells ho saben tot, en aquest ram de coses, Huck.

   分手的時候,他們還在想這個問題。等湯姆從窗戶爬進臥室時,天已經快亮了。他輕手輕腳脫去衣服,睡下的時候,慶幸自己出去沒被人發覺。但他卻沒發現輕輕打着呼聲的希德沒睡着,而且醒了已有一個小時。

   Després se separaren, tot rumiant. Quan Tom lliscà finestra endins de l'alcova, la nit era gairebé passada. Es despullà amb excessiva cautela, i s'adormí, tot congratulant-se que ningú no s'hagués adonat de la seva escapada. No s'havia dat compte que Sid, el gentil roncaire, estava despert, i n'havia estat per espai d'una hora.

   湯姆醒來後發現希德已穿戴完畢走了。天已大亮,寢室裡又沒有人,一看便知時候不早了。湯姆感到很吃驚——為什麼今天沒人叫他呢?要是往日的話,他們非盯着他起來不可。想到這,他覺得情況有點不妙。不到五分鐘,他就穿好衣服到了樓下,感到渾身不對勁,懶洋洋的。全家人已吃完了早飯,但仍然坐在餐桌旁,沒人怪他遲到,也沒人瞅他。大家默不作聲,顯得十分嚴肅,這讓他的心涼了半截。他坐下來,裝着愉快的樣子,可是談何容易。大夥既不笑,也不吱聲。於是他也只好一聲不吭,心情沉重到了極點。

   Quan Tom obrí els ulls, Sid s'havia vestit i ja no hi era. En la llum hi havia un posat d'ésser tard. Això l'astorà. Per què no havia estat cridat i perseguit fins que es llevés, com era el costum? Aquesta idea l'omplia de mals averanys. Al cap de cinc minuts estava vestit i escales avall, tot sentint-se capolat i ensopit. La família encara era a taula, però havien acabat el desdejuni. No sonà cap paraula de rebuf; però hi havia esguards que es desviaven, i hi havia un silenci i un aire de calamitat que féu passar una esgarrifança pel cor del culpable. S'assegué i féu per manera de semblar joiós, però era una tasca endiastrada. No va aconseguir un somriure ni una resposta: així és que recaigué en el silenci i deixà que son cor anés capbussant-se fins a les darreres fondàries.

   早飯過後,湯姆被姨媽叫到一邊,他面帶喜色滿以為希望就要實現:挨鞭笞。可是姨媽沒有打他,而是站在他旁邊痛哭起來。她邊哭邊責怪湯姆怎麼能這樣讓她這把年紀的人傷心呢?然後她說了通氣話,既然湯姆不再聽她的,那就讓他繼續這樣混下去,自暴自棄直至要了她這條老命為止。這一席話比一千下鞭打更管用,湯姆的心比肉體更加痛楚不安。他大哭起來,一邊央求姨媽原諒他,一邊一遍又一遍地保證悔過自新。這樣姨媽最後饒了他,可他覺得她並沒有完全饒恕他,因此心中還是半信半疑。

   Després del desdejuni, la seva tia el prengué de banda, i Tom gairebé resplendí amb l'esperança que li darien una pallissa; però no fou així. La seva tia es posà a plorar, i vinga preguntar-li còm podia malmetre d'aquesta manera son cor de velleta; i finalment li digué que continués i s'arruïnés, i que, amb tants de disgustos, portés sos cabells grisos a la tomba, perquè ja era inútil de fer cap més provatura. Això era pitjor que no pas mil fuetades, i el cor de Tom romangué ara més capolat que el seu cos. Plorà, demanà perdó, prometé d'esmenar-se una i altra vegada, i aleshores se li permeté de pendre comiat, tot i adonant-se ell que no havia guanyat sinó un perdó imperfecte i no havia inspirat sinó una feble confiança.

   他離去時很傷心,結果都想不起來要報復希德這件事,可是希德卻多此一舉:快速從後門溜掉了。湯姆滿臉愁容,悶悶不樂地來到學校。他和喬·哈帕一起,因為頭一天逃學的事情被鞭笞了一頓。在挨鞭笞時,他一副憂心仲仲的樣子,根本不把鞭笞這類小事情放在眼裡。之後,他走到位子上坐下來,兩手托腮放在桌子上,一副痛苦的樣子,目不轉睛地盯着牆直髮愣。他的肘部壓在什麼硬東西上,過了好一段時間,他才難過地慢慢移動了下肘部,嘆息着拿起那樣東西。東西包在紙裡,他打開紙包,接着重重地長嘆一聲,原來紙包裡包着他的那個銅把手!

   Abandonà la presència sobirana, massa atuït fins per a sentir-se venjatiu envers Sid: així és que la cuitosa retirada d'aquest per la porta del darrera fou innecessària. Es traginà a sí mateix cap a l'escola, ombrívol i trist, i rebé la seva pallissa al costat de Joe Harper per haver fet campana el dia abans, amb el posat d'una persona que tenia el cor atrafegat amb dolors més feixugues i era del tot indiferent a les bagatel·les. Després es transportà al seu seient, reposà el colze damunt el pupitre i les barres dins les seves mans, i contemplà la paret amb l'esguard de pedra d'aquell sofriment que ha arribat al límit i no pot passar més enllà. Son colze apretava alguna substància dura. Al cap d'una llarga estona canvià lentament i tristament la seva posició, i agafà aquell objecte amb un sospir. Estava embolicat amb paper. El desembolicà. Seguí un llarg, dilatat, colossal sospir, i el cor se li trencà. Era el seu pomet de llautó!

   這一下猶如雪上加霜,湯姆徹底地崩潰了。

   Aquesta darrera gota va fer sobreeixir el vas.