也就是在同一個星期六的下午，鎮上雖然寧靜，但人們的心情卻很沉重。哈帕家和波莉姨媽家都沉浸在悲哀之中，哭聲不斷。說實話，鎮上本來已經夠寧靜的了，現在靜得更加異乎尋常。村裡的人幹活時都心不在焉，也很少說話，只是長吁短嘆個不停。周六似乎也成了孩子們的負擔。他們做遊戲時，總也提不起精神，到後來乾脆不玩了。
Però no hi havia pas rialles, en el poblet, aquella tranquila tarda de dissabte. La família Harper, i la tia Polly i els seus, s'endolaven amb molt de sentiment i moltes llàgrimes. Una calma inavesada s'havia ensenyorit del poblet, encara que habitualment la calma hi era bé prou a tot arreu. Els vivents del poblet feien les feines llurs amb un posat abstret i amb poca enraonia; però tot sovint sospiraven. La festa del dissabte els semblava una càrrega als infants: no hi eren de grat, en els jocs que jugaven, i de mica en mica els van abandonar.
那天下午，貝基·撒切爾在空無一人的學校操場上，愁眉苦臉地踱來踱去，心裡覺得很淒涼，但找不到什麼可以安慰自己的東西，於是她一邊步一邊喃喃自語道：
A la tarda, Becky Thatcher anà a raure, tota abaltida, vora el camp desert de l'escola, i amb un gran sentiment de melangia. Però no hi trobà cap cosa, allí, que la reconfortés. Feia aquest soliloqui:
“哦，我要是再能得到那只柴架上的銅把手就好了！現在我連一件紀念他的東西都沒有。”
-Oh! Només que tornés a tenir aquell pomet de llautó! Però ara no me'n resta cap cosa, d'ell, que me'n faci memòria!- I ofegà un sospir.
她強忍着淚水。過了一會，她停住腳步，自言自語道：
Al cap de poc s'aturà, i es digué a sí mateixa:
“就是在這兒。哦，要是他再給我一次的話，我決不會像上回那樣固執了，無論如何也不會再像上回那樣說話了。可是他現在已經去了，我將永遠、永遠再也見不到他了。”
-Ell es va portar com calia, aquí. Oh! Si allò tornés a passar, no diria aquella cosa; no la diria per res del món. Però ara ell és mort: mai més, mai més, mai més, no el tornaré a veure!
想到這裡，她再也支撐不住了。於是她茫然走開，淚水順着臉頰往下流。後來，有一大群男孩和女孩——他們曾經是湯姆和喬的夥伴——走了過來，站在那裡向柵欄那邊看，用虔誠的語調講述着湯姆曾經如何幹過什麼事情，以及他們最後一次見到湯姆的情形。還有喬怎樣說了這樣和那樣的小事情。（現在他們一眼就看出，這一切都充滿了可怕的預兆！）在場的人個個都能講出失蹤的夥伴當時所站的確切地點，然後又補上一句：“我當時就這麼站着——就像現在這樣，比如你是他——我倆就這麼近——他笑了，就像這樣——接着我覺得渾身不對勁——就像——很嚇人，你知道——我當時根本不知道是怎麼回事，可現在我全明白了。”
Aquest pensament esfondrà son coratge, i s'allunyà vagarívola, amb les llàgrimes que li rodaven per les galtes. Després, una colla de minyons i noies (companyons de joc de Tom i de Joe) comparegueren, i s'aturaren a mirar per damunt l'estacada del clos, tot parlant, en to reverent, de còm havia fet Tom això i allò la darrera vegada que el veieren, i còm Joe digué aquesta i aquella petita bagatel·la (gràvida de paorosa profecia, com ara veien bé prou!); i cada orador assenyalava l'indret exacte on els minyons perduts havien estat aleshores, i després afegien alguna cosa així: -I jo m'estava dret d'aquesta manera, igual que estic ara i com si vós fóssiu ell, n'estava a prop aiximateix; i ell somrigué de aquesta manera. I després vaig tenir una mena de pressentiment com si... terrible, sabeu? I poc va acudir-se'm què voldria dir, naturalment; però massa que ho veig ara!
接着他們就誰最後看見那些失蹤的孩子展開一場爭論。許多孩子真是苦中作樂，爭着搶頭功，並且提出了一些證據，被證人添油加醋地說了一番。最後公佈結果時，那些被認為是最後看到過死者並和他們講了話的幸運者便擺出一副了不起的樣子，其餘的人則張着嘴望着他們，羡慕得不得了。有個可憐的傢伙，他沒有什麼值得榮耀的事情可談，於是就想起一件往事，便無不驕傲地說道：
Després hi hagué una disputa sobre quí havia vist per darrera vegada en vida els minyons difunts, i molts recaptaren aquesta ombrívola distinció, i oferiren proves, més o menys intervingudes pels testimonis: i quan romangué decidit, finalment, quí era que havia vist darrerament els que ja no eren, i canviat amb ells les darreres paraules, les persones sortoses assumiren una espècie de sagrada importància, i tota la resta els miraren bocabadats i envejosos. Un pobre vailet, que no tenia altra grandesa a mostrar, digué, amb un orgull bastant palès en la recordança:
“哦，湯姆·索亞揍過我一回。”
-Bé, Tom Sawyer, una vegada, em va fer un cap nou.
可是，這並沒能讓他獲得大家的羡慕，因為大多數的孩子都可以這麼說，所以他的這句話就不大值錢了。後來這群孩子繼續聊着，用敬畏的口氣追述幾位死去的英雄的生平事蹟。
Però aquesta reivindicació de glòria fou una fallida: la major part dels minyons podien dir igual cosa, i això rebaixava massa de preu la distinció. El grup anà a matar l'estona més en fora, evocant encara memóries dels herois perduts, amb veu intimidada.
第二天上午，主日學校下課以後，教堂的大鐘一反往日的樣子，發出的是報喪的聲音。這個星期天，鎮上顯得十分寧靜，報喪的鐘聲似乎與籠罩着大地的寂靜很協調。村裡的人開始聚集在一起，在走廊裡逗留了一小會兒，低聲談論着這件慘案。可是教堂裡除了女人們走向座位時衣服發出淒慘的沙沙聲外卻沒有人竊竊私語。誰也記不起這個小小的教堂從前什麼時候也像今天這樣座無虛席。後來教堂裡鴉雀無聲，大家靜心等候了一陣才見波莉姨媽走了進來，後面跟着希德和瑪麗；過了一會哈帕一家也進來了，他們都穿著深黑色的衣服。這時全場起立，連年邁的牧師也不例外。大家都恭恭敬敬地站着一直等到剛進來的那些人在前排就座後這才坐下來。接着又是一陣默哀，間歇着傳來一陣陣哽噎住的抽泣聲。然後牧師攤開雙手，做了禱告。人們唱了一首震撼人心的聖歌，之後又念了一段頌詞：“我是生命，復活是我。”喪禮上，
Al matí següent, un cop acabada l'hora de l'escola dominical, la campana començà a tocar a morts en lloc de voltejar de la manera acostumada. Fou un Sàbat, aquell, ben silenciós; i el so planyívol semblava en harmonia amb la quietud consirosa que pesava damunt la natura. La gent del poblet començaren d'aplegar-se, ronsejant una mica al vestíbul per conversar amb murmuris sobre el trist esdeveniment. Però no hi havia murmuris dins l'estatge: només el fúnebre zumzeig dels vestits, en anar les dones a llurs seients, hi trencava el silenci. Ningú podia recordar que l'esglesiola s'hagués vist mai tan plena. Finalment hi hagué una pausa d'espera, una mudesa expectant, i aleshores entrà la tia Polly, seguida de Sid i Mary, i després de la família Harper, tots de negre rigorós; i tot el poble fidel, i àdhuc el vell ministre, s'alçaren reverentment i romangueren drets fins que els endolats s'assegueren al primer banc. Hi hagué un altre silenci general, romput a intervals per sanglots apagats, i després el ministre estengué les mans i pregà. La gent cantà un himne colpidor, i fou recitat el text «Jo só la Resurrecció i la Vida».
牧師描述了死者的美德和他們討人喜歡的行為，以及非凡的前途。在座的人個個都暗自承認他說得對，他們以前真是有眼無珠，居然對這些熟視無睹，反倒死盯着這些可憐孩子的過錯和毛病不放，心裡不免感到難過。牧師還講述了這幾個孩子生前的一些感人事蹟，他們天真可愛，慷慨大方。人們現在一眼就看出他們那時的行為是多麼地高尚，令人讚美。可當時這些卻被認為是地道的流氓行為，人們恨不得用鞭子抽這些孩子。想到這一切，人們很難過。牧師越說越動情，在場的人也越聽越受感動，都嗚咽起來。牧師本人也控制不住自己的感情在佈道台上哭起來。
Anant continuant el servei religiós, el clergue féu tals pintures de les gràcies, les maneres captivadores i les promeses excepcionals dels minyons perduts, que tota ànima present, creient que reconeixia aquestes imatges, sentí una punyida de dolor en recordar que persistentment havia estat sempre orba davant elles, i, persistentment, no havia vist sinó defectes i tares en els pobres minyons. El ministre referí més d'un incident commovedor de les vides dels que ja no eren, que, tanmateix, il·lustraven llurs dolces i generoses natures, i la gent pogué veure amb prou facilitat, ara, si n'eren de nobles i de bells aquells episodis, i recordaren amb recança que quan s'esdevingueren els semblaren bretolades de marca, ben mereixedores del vit de bou. El poble fidel esdevingué més i més commogut a mesura que prosseguí la patètica història, fins que, a la fi, tota la concurrència, no podent contenir-se més, s'ajuntà als endolats que ploraven en un plor de sanglots angoixosos, i el mateix predicador cedí a sos sentiments i es posà a plorar en el púlpit.
教堂的長廊裡響起一陣沙沙聲，可是沒有人聽見。不久，教堂的門嘎吱一聲開了，牧師拿開手絹，抬起淚汪汪的眼睛，站在那裡獃住了！於是一雙又一雙的眼睛順着牧師的視線看過去，接着全體到會者一下子都站起來，睜大眼睛看著死而復活的這三個孩子沿著過道大踏步走過來。走在前面的是湯姆，喬在中間，哈克殿後。他們剛纔一直躲在那沒人的長廊裡，傾聽著追悼他們的頌詞哩！
Sonà un cruixit, a la galeria, que ningú reparà: un moment després la porta de l'església xerricà. El ministre alçà sos ulls, que regalaven damunt son mocador, i romangué traspostat! Primer un, després un altre parell d'ulls, seguiren els del ministre; i aleshores, gairebé en un sol impuls, la concurrència s'aixecà, astorada, a l'ensems que els tres minyons morts anaven pujant pel passadís: Tom al davant, Joe després, i Huck, una ruïna de penjarelles esparracades, arrossegant-se temoregament al darrera. Havien estat amagats en la inusada tribuna, escoltant llur pròpia oració fúnebre!
波莉姨姨、瑪麗，還有哈帕一家都一下子向這幾個復活的孩子撲過去，把他們吻得透不過氣來，同時傾吐了許多感恩戴德的話。而可憐的哈克卻站在那裡，窘迫不安，很不自在，不知道該如何是好，也不知道逃到哪裡才能躲開這些不表示歡迎自己的眼光。他猶豫了一下，正打算溜走，可是湯姆抓住他，說道：
La tia Polly, Mary i els Harpers es precipitaren damunt els infants recobrats, els ofegaren a besades, i expandiren accions de gràcies a dolls, mentre el pobre Huck romania avergonyit i inconfortable. sense saber exactament què li pertocava fer o còm podia amagar-se de tantes mirades malacollidores. Vacil·là, i anava a fer-se escàpol; però Tom l'agafà i digué:
“波莉姨媽，這不公平，哈克也該受人歡迎才對。”
-Tia Polly, això no està bé; algú ha d'alegrar-se de veure Huck.
“是的，說得有道理，我就歡迎他。他沒有母親真可憐！” 波莉姨媽的親切關懷，反倒使他變得更加不自在。
-I és clar que sí! Jo n'estic ben contenta, de veure'l, pobra criatura sense mare!- I les amoroses atencions que li prodigà la tia Polly eren l'única cosa que podien fer-lo més inconfortable que no estava abans.
忽然牧師放開嗓音，高唱起來：“讚美上帝，保佑眾生——唱！——大家盡情地唱呀！”
De cop i volta el ministre cridà amb tota la força de sos pulmons:
-Lloeu el Senyor, que ens dóna tota benedicció... Canteu, i poseu-hi tot el cor!
大家果然熱情地唱了起來。人們以飽滿的熱情，大聲唱起了頌歌，歌聲迴蕩在教堂上空。海盜湯姆·索亞向四周張望，發現周圍的夥伴們都在羡慕他，心中暗自承認，這是他平生最得意的時刻。
I així ho feren: l'himne prorrompé en un esclat triomfal; i, mentre les bigues n'eren estremides, Tom Sawyer el Pirata mirà la minyonia envejosa del seu voltant, i confessà, cor endins, que aquell era el moment més altívol de la seva vida.
當那些“受騙”的參加葬禮的人成群結對地走出教堂時，大家都說要是能像今天這樣熱情地唱頌歌，情願再被捉弄一次。
Quan el venut poble fidel sortí en corrues a fora, hom deia que gairebé fóra plaent d'ésser entabanats altra vegada per a sentir l'himne, cantat d'aquella manera, de bell nou.
那一天，湯姆不是挨耳光就是受親吻，這全隨波莉姨媽的心情變化而定。他從前一年所受的加起來也沒有今天一天的多。他簡直搞不清哪一種表示是對上帝的感激，哪一種是對他的愛。
Tom rebé més patacades i besos aquell dia (segons els diversos estils de la tia Polly) que no hauria guanyat en un any; i ell amb prou feines sabia quína cosa era, de totes dues, la més expressiva de gratitud envers Déu i afecte envers ell.