星期天早上天剛剛有點蒙蒙亮，哈克就摸上山，輕輕地敲着老威爾斯曼家的門。裡面的人還在睡覺，可是由於夜裡那樁驚人的事情，大家變得十分警惕，窗戶裡傳出了一句問話：
Quan la primera sospita d'alba es mostrà en el matí del diumenge, Huck pujà a les palpentes el turó, i tustà dolçament a la porta del gal·lès. Els habitants dormien, però era un son dalt d'un punxó, a conseqüència de l'excitant episodi de la nit. Un crit vingué d'una finestra:
“是誰呀？”
-Quí hi ha?
哈克有點驚魂未定低聲答道：
La veu poruga de Huck respongué, tota baixa:
“請讓我進去吧！是哈克·費恩呀！”
-Deixeu-me entrar, si us plau! No és sinó Huck Finn!
“哦，是你呀，只要你來，白天、黑夜都歡迎你！”
-És un nom que pot obrir aquesta porta de nit o de dia, minyó; i ben vingut sigueu!
這個流浪兒以前從沒聽過這樣的話，這也是他有生以來聽到的最快樂的話。他想不起來以前有沒有人對他說過“歡迎”一詞。門鎖很快打開了，他走了進去。主人讓哈克坐下，老人和兩個大高個孩子很快穿好衣服。
Aquestes paraules eren ben estranyes per a la oïda del minyó rodamón, i les més plaents que mai hagués sentit. No pogué recordar que la paraula darrera hagués estat mai aplicada amb referència a ell. La porta fou ràpidament oberta, i entrà. Hom donà seient a Huck, i el vell i sos dos fills cepats es vestiren acuitadament.
“喂，好傢伙，我想你一定餓極了。太陽一出來，早飯就好了，咱們可以吃上一頓熱氣騰騰的飯，你儘管放心吧！我和孩子們指望你昨晚到我的家來過夜呢。”
-Ara, minyó, espero que tragineu salut i gana, perquè el desdejuni estarà a punt tan aviat com el sol hagi eixit; i que trencarà el bull fins a xiular: ja podeu començar d'abellir-vos. Jo i els nois esperàvem que tornaríeu i pararíeu aquí, la darrera nit.
“我嚇得不得了，”哈克說，“我跑了，一聽見槍響我就跑了。一口氣跑出去有三英里。你瞧，我回來是想問問情況，乘天沒大亮來是怕碰上那兩個鬼東西，死也不願碰上。”
-Tenia quí sap l'esverament,- digué Huck -i vaig apretar a córrer. Vaig engegar-me quan s'engegaren les pistoles, i no em vaig aturar fins a haver fet tres milles. He vingut ara perquè volia esbrinar-ne el què, sabeu?; i he vingut abans que trenqui el dia perquè no vull topar aquests diables, baldament fossin morts.
“嗯，可憐虫，看上去昨晚的事情確實讓你受了不少苦——吃完早飯後，這裡有張床鋪，你可以睡上一覺。那兩個傢伙還沒死，孩子，真不隨人願。你瞧，我們照你說的，知道該在什麼地方對他們下手，所以我們踮着腳走到離他們只有十五英呎的地方——可那綠樹叢黑的像個地窟——而這時我覺得要打噴嚏，真是倒霉透了！我想憋住，可不管事，結果打了個噴嚏！我是端着槍走在頭裡的，我驚動了那兩個壞蛋，他們沙沙地鑽出小路往外走，我大聲說，‘孩子們，開火！’ 對著沙沙聲的地方就放了一陣子槍，孩子們也開了槍，可那兩個惡棍卻溜了，我們穿過樹林一直追過去，我想我們根本沒打着他們。他們跑的時候也都放了槍，子彈從我們身邊嗖嗖地飛過去卻沒有傷着我們。他們跑遠了，我們就沒有再追上去，只是下山去叫醒了警官。他們調集了一隊人馬，部署在河岸上，擔任守衛工作。等天亮後，警長還親自帶一幫人到森林去搜查。我的兩個兒子也要跟他們一起去搜查。我很想知道那兩個傢伙是什麼模樣，這樣搜查起來要好辦些。可是孩子，我想晚上天黑你也沒看清他們長相，對嗎？”
-Bé, pobre company: feu posat d'haver tingut una nit ben aspra; però aquí hi ha un llit per a vós, tot seguit que us hagueu desdejunat. No, no són morts, minyó: massa que ens reca. Compreneu?, sabíem ben bé on havíem d'aferrar-los, per la vostra descripció: així és que ens esquitllàrem de puntetes fins que n'arribàrem a quinze peus (era negre com un celler, aquell caminal de roldó!), i aleshores m'adono que estava a punt d'esternudar. Quína mena de sort tan roïna! Vaig mirar de fermar-ho, però tot endebades: havia de sortir, i va sortir! Jo anava endavant, amb la pistola alçada; i, quan l'esternut va fer que els dos bergants comencessin de fressejar per eixir del camí, vaig cridar: -Foc, minyons!- I vaig disparar a l'indret on se sentia la fressa. Això mateix feren els nois. Però en un segon van ésser fora els bergants, i nosaltres al darrera, boscos avall. Em penso que no els tocàrem. Dispararen un tret cadascú en començar a fugir; però llurs bales xiulaven a la vora nostra i no ens feren cap mal. Tan aviat com perdérem el so de llurs peus, vam deixar la caça i devallàrem, i avisàrem els comissaris de policia. Van reunir una força i eixiren a guardar la vora del riu, i, tan aviat com sigui clar, el xerif i una ronda aniran a fer una batuda pels boscos. Els meus nois no trigaran a ser-hi. El meu desig fóra que tinguéssim una mena de descripció de aquests brètols; això seria un gran ajut, Però no poguéreu veure en la fosca, quín posat tenien, em penso: oi, minyó!
“不，我在鎮上見過他倆，還跟蹤過他們。”
-Oh! sí! Vaig veure'ls a baix, al poblet, i els vaig seguir.
“太棒了！說說看——孩子——說出他們的特徵來！”
-Esplèndid! Descriviu-los, descriviu-los, minyó!
“一個是又聾又啞的西班牙人，有一兩次他來過這裡，另外一個長相難看，衣衫襤褸——”
-L'un és l'espanyol sord i mut que ha donat el tomb per aquí una o dues vegades, i l'altre és un de posat roí, esparracat...
“孩子，這就夠了，我們認識那兩個傢伙。有一次在寡婦家後面的樹林中碰到過，他們卻偷偷溜掉了。快去吧，孩子們，去告訴警長——明天早晨再吃早飯吧！”
-Ja n'hi ha prou, minyó: sabem quí són els homes! Vam topar-los al bosc, darrera la casa de la vídua, un dia, i ells van escapolir-se. Endavant, minyons, i digueu-ho al xerif: ja us menjareu el desdejuni demà passat!
威爾斯曼的兩個孩子立即動身出發。他們走出屋子時，哈克跳起來，大聲說道：
Els fills del gal·lès eixiren tot seguit. Quan deixaven la cambra, Huck pegà un bot i digué:
“喂，請你們千萬別對任何人講是我走漏的風聲！啊，千萬千萬不要說是我！”
-Oh! No ho digueu a ningú, si us plau, que hagi estat jo qui us hagi espiat la cosa, si us plau!
“好，你不讓說，就不說，可你總該讓人家知道你的功勞呀！”
-Molt bé si vós ho dieu, Huck; però hauríeu de tenir l'anomenada que mereix el vostre fet.
“不不不，請不要講！”
-Oh! No, no! No ho digueu, si us plau!
兩個年青人走後，威爾斯曼老人說：
Quan els joves se n'hagueren anat, el vell gal·lès va fer:
“他們不會說出去，我也不會的。可你為什麼不願讓人知道呢？”
-No ho diran, i jo tampoc; però per què no voleu que se sàpiga?
哈克沒別的理由，他只是說他認識其中一人，不想讓那人知道是他本人在和他作對，否則肯定要送命的。
Huck no volgué explicar altra cosa sinó que ja sabia massa sobre un d'aquests homes, i que no voldria que l'home sabés que ell sabia res contra d'ell, ni per tot el món: el mataria per haver-ho sabut, sens dubte.
老人再次表示要替他保守秘密，說道：
El vell prometé secret una vegada més, i digué:
“孩子，你怎麼會盯梢他倆呢？是不是他們可疑？”
-Còm és que seguíreu els dos subjectes, minyó? Tenien cares de sospitosos?
哈克沒作聲，心裡卻在精心編造，好回答他提出的問題。 他說：
Huck callà, mentre teixia una resposta tan cauta com li esqueia. Després féu:
“您瞧，我是個無可救藥的壞傢伙，至少大夥是這麼說我的，我也不覺得委屈——有時為了想這個問題，好改一改自己，結果弄得睡也睡不着，昨天晚上就是這樣。我睡不着，大約午夜時來到街上，想著這件事，後來走到禁酒的客棧旁那個老磚廠時，我就靠在牆上又在想這樁事情。嘿，真巧這時那兩個傢伙悄悄從我身邊溜過，腋下夾着東西，我想一定是偷來的。一個傢伙抽着煙，另外一個要接火。他倆就停在我前邊不遠，雪茄煙的火光照亮了他們的臉。藉著火光，我認出了那個長白鬍子、眼睛上戴着眼罩的傢伙是又聾又啞的西班牙人，另外一個傢伙，有點迂腐，衣衫襤褸。”
-Bé, veureu: jo só d'una mena malota (almenys tothom ho diu, i jo no veig res a dir contra d'això), i de vegades no puc dormir gaire tot pensant-hi i fent per manera de començar un nou tarannà de vida. Això fou el que em passà la darrera nit: no podia dormir: així és que vaig pujar carrer amunt, pels volts de la mitja nit, a donar un tomb; i, quan vaig haver arribat a aquell vell dipòsit estropellat de rajoles que hi ha vora la taverna de Temperança, vaig recolzar-me a la paret per tenir una altra rumiada. Bé: aleshores mateix aquests dos companys passaren esquitllant-se arran mateix de mi, amb alguna cosa sota el braç, i vaig creure que devien haver-la robada. L'un estava fumant, i l'altre necessitava foc; i per això s'aturaren al meu davant mateix, i els cigars els il·luminaren les cares, i vaig veure que el gran era l'espanyol sord i mut, per les seves patilles blanques i l'emplastre de l'ull, i l'altre era un diable matusser, d'aire esparracat...
“雪茄的火光能讓你看清他衣衫襤褸嗎？”
-Poguéreu veure els parracs, a la llum dels cigars?
這一問倒一下子難住了哈克。過了片刻後，他又說：
Això va fer vacil·lar Huck per un moment. Després digué:
“嗯，這不太清楚——不過我好像是看清了。”
-Bé, no ho sé pas; però, sigui com sigui, em sembla haver-los vist.
“然後他們繼續往前走，而你——”
-Aleshores anaren fent via, i vós...
“對，跟在他們後面，是這樣的，我想知道他們要幹什麼壞事——他們那樣偷偷摸摸的，實在有點不對勁。我一直跟到寡婦家院子的階梯那裡，站在黑暗裡聽見一個人在替寡婦求饒，可那西班牙佬發誓破她的相，就像我告訴您和您那兩個……”
-Vaig seguir-los... Això és. Volia veure còm acabava tot allò... Com que s'esquitllaven d'aquella manera! Vaig espiar-los fins a l'entradeta de la vídua, i vaig romandre a la porta, i vaig sentir que l'esparracat parlava de la vídua, i l'espanyol jurava que li foradaria el posat, com vaig dir-vos a vós i als vostres dos fills.
“什麼，這些是那個又聾又啞的西班牙人說的！”
-Còm s'entén! El sord i mut va dir tot això?
哈克又犯了一個大錯誤！他一直不想讓老人知道——哪怕是一點點——西班牙人的情況，儘管他十分小心，可那張舌頭就是不聽話，似乎有意給他添麻煩，他幾次都想擺脫窘境，可老人盯着他，結果弄得他一次又一次露了馬腳。隨後老人說：
Huck havia comès una altra errada paorosa. Feia tot el que podia per evitar que el vell assolís la més petita clarícia de quí podia ésser l'espanyol; i tanmateix la seva llengua semblava determinada a ficar-lo en trencacolls, a desgrat de tot el que ell pogués intentar. Féu diferents esforços d'escapolir-se d'allà on havia ficat peus; però l'esguard del vell era al seu damunt, i digué disbarat darrera disbarat. Al cap de poc el gal·lès va dir:
“孩子，別怕我。我不會傷害你一根頭毛。相反我要保護你。這個西班牙人既不聾也不啞，你無意中說了出來，現在瞞也來不及了。你瞭解那個西班牙人的一些情況，你想隱瞞？相信我——告訴我吧！請相信我——我不會翻臉不認人的。”
-Fill meu, de mi no en tingueu por; per tot el món no voldria fer mal a un cabell vostre. No; vull emparar-vos, vull emparar-vos. Aquest espanyol no és sord i mut: això ho heu deixat anar sense adonar-vos-en, i ara no podeu retirar-ho. Coneixeu alguna cosa, sobre aquest espanyol, que us voleu reservar. Refieu-vos de mi. Digueu-me el què és, i refieu-vos de mi: no us trairé.
哈克看了看老人那雙真誠的眼睛，過了片刻彎過身去，對著老人低聲耳語道：
Huck mirà els ulls honradíssims del vell per un moment. Després es decantà, i murmurà a la seva oïda:
“那不是西班牙人，是印第安·喬啊！”
-No és un espanyol: és... Joe l'Indi!
威爾斯曼聽後差點從椅子上跳起來，片刻後他說：
El gal·lès gairebé saltà de la seva cadira. Tot seguit digué:
“現在事情全明白了。你當時說什麼撕開鼻子，把耳朵弄個缺口之類的事情，我當時還以為是你自己故意編出來的，白人們報仇不會這樣做的。可這事是涉及到印第安·喬，那就完全不同了。”
-Ara la cosa és ben natural. Quan parlàveu de retallar orelles i de fendir nassos, em pensava que ho agençàveu, perquè els homes blancs no prenen aquestes menes de revenja; però... un indi!... Això és d'un altre paner.
吃早飯時，他倆繼續談論那事，談話中老人說上床睡覺前，他和兒子們做的第一件事情是提着燈到階梯附近看看有沒有血跡，結果血跡沒看見，倒找到了一大捆子——。
Durant el desdejuni la conversa continuà, i en ella digué el vell que la darrera cosa que havia fet amb els seus fills, abans de colgar-se al llit, era agafar una llanterna i examinar l'entradeta i el seu veïnatge per si hi havia senyals de sang. No en trobaren cap, però capturaren un gros embalum de...
“一捆什麼？”
-De QUÈ?
這幾個字，就像閃電一般快地從哈克嘴中突然脫口而出，他顯得很吃驚，嘴唇發白。他眼睛瞪得溜溜圓，張着口在等回答。威爾斯曼吃了一驚——瞪着哈克——三秒——五秒——十秒——然後答道：
Si aquelles paraules haguessin estat un llampec no haurien saltat amb una sobtesa més atarantada dels llavis esblaimats de Huck. Sos ulls eren oberts de bat a bat i son alè suspès, tot esperant la resposta. El gal·lès féu un moviment; mirà, en resposta, de fit a fit... tres segons... cinc segons... Després... després respongué:
“是強盜作案工具。唉，你怎麼了？”
-D'eines de lladregueria. Bé, què us passa?
哈克一下子放鬆下來，微微喘着氣，有一種說不出的如釋重負感，威爾斯曼嚴肅地看著他，顯得迷惑不解，然後接著說：
Huck es deixà caure enrera, panteixant suaument, però amb pregona, inexpressable satisfacció. El gal·lès el mirà greument, curiosament, i tot seguit digué:
“是啊，那是捆強盜作案的工具。你好像放心多了。可你剛纔怎麼突然變了色！你以為我們找到了什麼？”
-Sí, eines de lladregueria. Sembla que això us lleva un gran pes de sobre. Però per què heu tingut aquell ensust? Què us créieu que trobaríem?
哈克被逼問得夠嗆——老人用質疑的眼光盯着他——他真願用一切來換一個似乎能站住腳的答覆——可就是想不出來怎麼說好——質疑的眼睛盯得他入骨三分——他不知不覺地想出了理由——這由不得他再三斟酌。於是，他硬着頭皮，捏着嗓子說：
Huck es sentia en lloc estret: l'esguard inquisitiu era al seu damunt: hauria dat qualsevol cosa per tenir el material d'una plausible resposta. No se li acudí res; l'esguard inquisitiu penetrava més i més endins. Se li ocorregué una contestació sense sentit: no hi havia temps de suspesar-la: així és que, a l'atzar, pronuncià, feblement:
“主日學校用的教材，也許是的。”
-Llibres d'escola dominical, potser.
可憐的哈克顯得十分難過的樣子，不苟言笑，可老人卻開懷大笑，笑得渾身上下直髮抖。最後，他還說這種大笑就等於到手的錢，因為笑口常開無病無災。他接着補充道：
El pobre Huck estava massa anguniat, per a somriure; però el vell rigué fortament, joiosament; sacsejà els detalls de la seva anatomia de cap a peus, i acabà dient que una rialla com aquella era diner a la butxaca d'un hom, perquè escurçava els comptes del metge com una mala cosa. Després afegí:
“可憐的小伙子，你臉色發白，氣色不正，怪不得，你有點發飄，站不穩。不過會好起來的，我想你只要休息休息，睡睡覺，就好了。”
-Pobre company! Esteu esblaimat i atuït: teniu posat de malaltejar. No és estrany que estigueu una mica esmaperdut i fora de test. Però ja en sortireu: el descans i la son em penso que us remuntaran d'allò més bé.
哈克一想到自己是隻笨鵝，激動得差點露出馬腳，他不免有些懊惱。自他在寡婦家的階梯處聽到那兩個傢伙說話後，就不再認為從客棧中拿出來的包裹裡有財寶。不過這只是他的猜想，可他並不曉得——裡面確實沒有財寶——結果在老人提及一捆東西時，他就沉不住氣了。不管怎麼說，他還是挺高興的，至少他現在知道“這捆”毫無疑問不是他要的“那捆”，這下他心裡十分高興，舒服極了。實際情況也都在朝他希望的方向發展。那財寶一定還在二號裡，那兩個傢伙當天會被捉住，關到牢裡去，而他和湯姆晚上會不費吹灰之力，就弄到那些金子，根本用不着擔心會有人來打攪。
Huck estava enfurit de pensar que havia estat tan bajoc i havia traït una exaltació tan sospitosa. Perquè ell ja havia deixat córrer la idea que el paquet portat de la taverna fos un tresor, tot seguit que va sentir la conversa arran de l'entradeta de la vídua. Només ho havia pensat, que no era el tresor: tanmateix no ho sabia, que no ho fos: així és que la referència a un embalum capturat era massa perquè es pogues contenir. Per tot plegat estava content que aquest episodi hagués esdevingut, perquè ara sabia, fora de tot dubte, que aquell embalum no era l'embalum: així és que el seu magí es trobava en repòs i sobiranament confortable. De fet, tot semblava ben encaminat, ara: el tresor romandria encara al número 2, els homes serien capturats i empresonats aquell dia, i ell i Tom podrien apoderar-se de l'or, aquella nit, sense cap mal de cap o temença d'interrupció.
早飯剛吃完，就有人來敲門。哈克跳起來找藏身的地方。他不想讓任何別的人把他和最近發生的事情聯繫起來。威爾斯曼讓幾個女士和紳士進了門，道格拉斯寡婦也來了。老人還看見有一群人正在往山上爬——以便好看清楚那階梯，原來人們已經知道這事了。 老人只好把晚上發生過的情況向在坐的人講了一遍。寡婦因免遭迫害，也痛痛快快地把她的感激之情說了出來。
Tot just acabat el desdejuni, sonà un tust a la porta. Huck saltà en cerca d'un amagatall, perquè no tenia el propòsit que se'l relacionés, ni d'una manera llunyana, amb el darrer esdeveniment. El gal·lès féu entrar diverses persones dels dos sexes, entre ells la vídua Douglas, i reparà que grups de ciutadans s'enfilaven pel turó, per badar davant l'entradeta. Així, doncs, les noves s'havien escampat. El gal·lès hagué de contar la història de la nit als visitants. La gratitud de la vídua per la seva preservació fou tota expressiva.
“夫人，別提這事了，還有一個人比我和孩子們做得更多，更值得你感謝。不過他有言在先，不讓我說出他的名子，要不是他，我們不會到你那裡去。”
-No me'n digueu una paraula, senyora. És un altre, ben segur, qui mereix la vostra atenció, més que jo i els meus fills; però no em permet que digui son nom. Mai no hauríem acudit allí si no hagués estat per ell.
大家的好奇心一下子轉到了這方面，但老人守口如瓶，只讓大家牢牢地記住這事，再由他們傳遍全城，可就不說出這人是誰。寡婦知道了一切後說：
Naturalment, això excità una curiositat tan vasta que gairebé empetití la matèria principal; però el gal·lès li permeté que rosegués les entranyes de sos visitants, i per ells la comunicà a tota la ciutat, perquè refusà de pendre comiat de son secret. Quan totes les altres coses foren sabudes, la vídua digué:
“我上床睡覺，在床上看書，外面吵吵閙閙我卻睡着了。你們怎麼不來把我叫醒？”
-Tot llegint al llit, vaig adormir-me, i vaig anar dormint mentre hi havia tot aquell renou. Per què no vinguéreu a despertar-me?
“我們覺得沒那必要，那些傢伙不可能再回來，——他們沒了作案工具。叫醒你，把你嚇個半死又何必呢？後來我派了三個家奴守着你的房子，一直守到天亮。他們剛纔回來。”
-Vam creure que no valia la pena. Aquells subjectes no era probable que tornessin; no els restava cap eina per a treballar; i de què hauria servit despertar-vos i dar-vos un espant de mort? Mos tres negres vetllaren la vostra casa tota la resta de la nit. Ara han tornat, tot just.
來的人越來越多，老人一遍又一遍地對大家講晚上發生的事情，花了有兩個多小時才算結束。
Vingueren més visites, i la història hagué d'ésser dita i redita per espai de dues hores més.
走讀學校放假，主日學校也不上課，可是去教堂的人卻很早就到了。那樁驚人的事情已經是滿城風雨。有消息說，那兩個壞蛋現在連影子都見不着。做完佈道，法官撒切爾的夫人同哈潑夫人一道隨着人群順着過道往外走，邊走邊說：
No hi havia escola dominical durant les vacances de l'escola quotidiana, però tothom va fer d'hora a l'església. L'esdeveniment sensacional fou ben escorcollat. Vingueren noves que no s'havia trobat encara cap rastre dels bergants. Quan el sermó fou acabat, la muller del jutge Thatcher es decantà al costat de la senyora Harper, en anar passadís avall amb la multitud, i digué:
“我那貝基難道要睡一整天不成？我料到她累得要命。”
-Que dormirà tot el dia, la meva Becky? Ja m'ho pensava, que es cansaria de mala manera.
“你的貝基？”
-La vostra Becky?
“對呀，”法官太太看上去很吃驚，“昨晚她不是和你住在一起的嗎？”
-Sí- féu ella amb un esguard astorat. -No ha passat aquesta nit a casa vostra?
“和我住的，不，沒有。”
-I ara! No!
撒切爾太太臉色發白，癱坐在一把椅子上。這時波莉姨媽從她身旁走過，愉快地邊走邊和朋友聊着。 波莉姨媽說：
La senyora Thatcher s'esblaimà i caigué damunt un banc, mentre la tia Polly, enraonant vivament amb una amiga, passava per allí. La tia Polly digué:
“早晨好，撒切爾太太，早晨好，哈帕太太，我家那個鬼小子人不見了。我想我那個湯姆昨晚住在你們家中——不知是在你們哪一家。他現在不敢來教堂做禮拜。我得和他算帳。”
-Bon dia, senyora Thatcher. Bon dia, senyora Harper. Em penso que Tom ha estat a casa vostra, aquesta nit; en una de vostres cases. I ara té por de venir a l'església. He de veure el què n'hi ha.
La senyora Thatcher mogué el cap feblement, i encara es tornà més esblaimada.
“他沒在我們這兒住過。”哈帕說著，看上去顯得有些不安，波莉姨媽臉上明顯地露出了焦慮的神色。
-No ha vingut a casa- digué la senyora Harper començant d'esdevenir intranquila.
Una palesa angúnia aparegué a la cara de la tia Polly.
“喬·哈帕，你早上看到我家湯姆了嗎？”
-Joe Harper: heu vist el meu Tom, aquest matí?
“沒有，大嬸。”
-No senyora.
“什麼時候你最後見過他？”
-Quína és, la darrera vegada que l'heu vist?
喬竭力在想，可說不准。往教堂外走的人現在都停下了腳步。到處竊竊私語，人人臉上露出不祥的焦慮。大人們迫不及待地詢問孩子們和老師們。他們都不敢肯定湯姆和貝基是否上了回程的船；當時天黑，沒人想到問一問人是否全到齊了。有個年青人突然說他們仍在山洞裡，撒切爾夫人當即暈了過去，波莉姨媽捶胸頓足地放聲大哭。
Joe féu per manera de recordar-se'n, però no estava ben segur de la cosa. La gent s'aturava d'eixir de l'església. Van córrer els murmuris, i una inquieta preocupació s'ensenyorí de tots els posats. Els infants i els mestres joves foren anguniosament interrogats. Tots digueren que no havien reparat si Tom i Becky eren al vaporet en el viatge de retorn. Era fosc. Ningú no havia pensat a esbrinar si algú mancava. Un jove, a la fi, digué barroerament la seva temença que encara fossin a la cova! La senyora Thatcher caigué en basca. La tia Polly es posà a plorar i recargolà les mans.
這個驚人的消息一傳十，十傳百，弄得大街小巷家喻戶曉，不到五分鐘的工夫，大鐘瘋了似地噹噹直響，全鎮的人都行動起來。卡第夫山事件隨即顯得沒有多大意義，盜賊的事也擺到了一邊去。大家套上馬鞍，給小船配好劃手，叫渡船出發，不到半個時辰，全鎮就有二百多個人潮水般順着公路和河流向山洞湧去。
L'alarma corregué de boca en boca, de grup a grup, de carrer a carrer; i al cap de cinc minuts les campanes sonaven desesperadament, i tot el poble era en peu. L'episodi de Cardiff Hill caigué immediatament en la insignificància. Els lladres foren oblidats, hom ensellà cavalls, hom aparellà bots, hom ordenà que el vaporet sortís, i, abans que l'esglai hagués envellit de mitja hora, dos cents homes s'escampaven, per la carretera i el riu, cap a la cova.
那天下午，林子裡好像什麼也沒有，一片沉寂。許多婦女去看波莉姨媽和撒切爾夫人，想安慰她倆，結果大家一齊罵個不停，這要比安慰人的話更頂用。這一夜全鎮顯得十分沉悶，大家都在等消息；但當黎明最後來臨時，所有的消息都是一句話：“再送些蠟燭去——送些吃的。”
Durant tota la tarda cançonera, el poble semblà buid i mort. Moltes dones visitaren la tia Polly i la senyora Thatcher, i provaren de reconfortar-les. Ploraren amb elles, també, i això encara fou millor que les paraules. Durant tota la nit tediosa, el poble esperà noves; però en albejar, finalment, el matí, tots els mots que vingueren foren: -Porteu-nos més candeles, i porteu queviures.- La senyora Thatcher estava gairebé folla, i la tia Polly també. El jutge Thatcher enviava missatges d'esperança i encoratjament, de la cova estant, però no comunicaven pas veritable goig.
撒切爾夫人几乎神經失常，還有波莉姨媽也是。撒切爾法官從洞中派人傳來令人鼓舞的好消息，可這一點也不能引起大家的興緻。天快亮時老威爾斯曼回了家，他渾身滴滿蠟燭油，蹭滿泥土，差點累得精疲力竭。他看見哈克仍睡在那張床上，燒得昏過去。醫生們都去了山洞，因此道格拉斯寡婦來負責照看他。她說她對他一定會盡全力，哈克是好孩子還是壞孩子，或者不好不壞，那是另一回事，但他屬於上帝，上帝的任何東西都應該受到重視。威爾斯曼說哈克有優點，寡婦說：
El vell gal·lès tornà a casa cap a trenc de dia, esquitxat de sèu de candela, empastifat d'argila i gairebé mort. Trobà que Huck era encara al llit que li havia estat destinat, i que la febre el feia delirar. Els metges eren tots a la cova: així és que comparegué la vídua Douglas i s'encarregà del pacient. Digué que faria tot el que podria, perquè, al capdavall, que fos bo, dolent o indiferent, era de Nostre Senyor, i cap cosa de Nostre Senyor no havia d'ésser abandonada. El gal·lès digué que Huck tenia bones qualitats, en el fons, i la vídua digué:
“的確如此，那就是上帝給他留下的記號，上帝從沒有放棄給人留下良好的記號，凡經他手的人，都有良好記號。”
-Podeu refiar-vos-en. Aquesta és la marca de Nostre Senyor. Ell no l'abandona. Mai no l'abandonarà. I aquesta marca la duu tota criatura que ve de les seves mans.
還沒到下午，三三兩兩的人拖着疲憊的身體回到林裡，那些身強力壯的人還在山洞裡搜索。傳來的消息只是說以前山洞裡沒人去過的地方，現在大家都在搜，就連一個角落，一處裂隙都要徹底地過一遍，錯綜複雜的迷宮中人們鑽來鑽去，老遠就能看見到處燈光搖曳，喊聲、槍聲迴蕩在陰森可怖的通道里。有個地方，一般遊客很少去，人們發現貝基和湯姆的名字用蠟燭煙熏在石壁上，不遠處還有一截油乎乎的髮帶，撒切爾夫人認出這是貝基的東西，痛哭流涕。她說這是她女兒留給她的最後一點遺物，再也沒有什麼別的想頭比這更寶貴，因為當那可怕的死亡降臨時，這件東西最後離開她的孩子。有人說洞裡遠處的地方不時有微光閃動，然後就是大喊大叫聲，接着一二十個男人排着隊鑽進聲音蕩漾的通道——結果照例是空歡喜一場，孩子並不在那裡，亮光原來來自搜尋人的燈光。
Pels volts del migdia, colles d'homes aclaparats arribaren al poblet, cada una pel seu cantó; però la gent més forta seguia cercant. Totes les noves no feien sinó dir que havíen estat escorcollades llunyanies de la caverna mai visitades abans; que tot recó i clivella seria completament examinat; que, onsevulla que hom anés a raure, en aquell laberint de passadissos, hom veia llums que voleiaven d'ací d'allí en la distància, i que cridòria i trets de pistola enviaven a la oïda llurs baumades reverberacions per avall de les naus ombrívoles. En un indret, lluny de la banda usualment atravessada pels excursionistes, hom havia trobat les paraules BECKY i TOM damunt la paret de roca, escrites amb fum de candela, i ben a la vora un tros de cinta tacat de sèu. La senyora Thatcher reconegué la cinta i plorà damunt ella. Digué que era l'última relíquia que tindria de la seva filla, i que cap altra memòria d'ella no seria tan preciosa, perquè aquesta fou la darrera que deixà son cos vivent abans que vingués la mort esglaiadora. Alguns digueren que de tant en tant, dins la cova, lluïa una remota llumeneta, i aleshores esclatava una cridòria entusiasmada, i una vintena d'homes anaven, arraïmats, pel ressonant passadís avall; i això sempre acabava amb una atuïdora decepció: no eren allí, els infants: no era sinó el llum d'un que cercava.
漫長的三天三夜過去了，令人焦慮，令人乏味，全村陷入絶望，茫然不知所措。沒有心情干別的事，就連碰巧發現禁酒客棧老闆私自藏酒這樣令人震驚的事情，眾人們几乎都沒勁頭。哈克清醒的時候，斷斷續續地把話題扯到客棧上，最後問道——心裡隱約覺得會有最壞的事情——他發病期間，在禁酒客棧裡是否找到了什麼。
Tres paorosos dies amb llurs nits anaren arrossegant llurs hores tedioses, i el poblet caigué en una estupor sense esperança: ningú tenia cor per a res. El casual descobriment, tot just realitzat, que el propietari de la Taverna de Temperança servava begudes alcohòliques en el seu local, amb prou feines agità el pols de l'opinió, tot i essent la cosa formidable. En un interval de lucidesa, Huck inicià feblement el tema de les tavernes; i, finalment, demanà, amb una vaga temença que hagués esdevingut la pitjor desgràcia, si hom havia descobert res a la Taverna de Temperança d'ençà que ell havia caigut malalt.
“沒錯，是找到了點東西。”寡婦道。
-Sí- digué la vídua.
哈克一下子從床上吃驚地坐起來，眼睛睜得溜圓。
Huck pegà un bot en el seu llit, amb els ulls esverats.
“是什麼？找到了什麼東西？”
-Què! Quína cosa?
“是酒啊！——現在客棧被查封了。躺下來，孩子——你確實嚇了我一大跳呀！”
-Licors! I la casa ha estat tancada. Ajaieu-vos, minyó. I quín espant m'heu donat!
“就告訴我一樁事——就一樁事，求您了！那是湯姆·索亞發現的嗎？”
-Només digueu-me una cosa, només una, si us plau! Ha estat Tom Sawyer, qui ho ha trobat?
寡婦突然哭起來。“安靜點，安靜點，孩子，安靜點！我早就跟你說過了，不要講話，你現在病得很厲害，很虛弱！”
La vídua trencà el plor.
-Quietud, quietud, minyó; quietud! Ja us he dit, abans, que no heu de parlar. Esteu molt, molt malalt!
除酒之外，沒發現別的東西。如果找到的是黃金的話，大家準會大談特談。足見那財寶是永遠找不到了——永遠找不到了！可是她為什麼會哭呢？她居然哭，真是不可思議。
Hom no havia trobat altra cosa que licor: hi hauria hagut qui-sap-lo safaretx si hagués estat l'or. Així, doncs, el tresor era perdut per a sempre, per a sempre. Però per què devia plorar, ella? Era curiós, que plorés!
哈克迷迷糊糊地想著這些問題，感到十分疲倦，就睡着了。寡婦自言自語道：
Aquests pensaments s'obriren pas, obscurament, a través del magí de Huck; i, sota el cansament que li causaren, caigué en el son. La vídua va dir-se:
“唉，他終於睡了，可憐的孩子。是湯姆·索亞找到的！可遺憾的是沒人能找到湯姆·索亞！更糟的是沒有幾個人還抱有希望或有力氣去繼續尋找他。”
-Té, ja dorm, pobre infeliç! Trobar-ho Tom Sawyer! Tant de bó que algú pogués trobar-lo a ell! Ah! No en resten gaires, ara, que encara tinguin prou esperança, o prou força, per a continuar cercant!