Tornem ara a la part de Becky i Tom en la forada. Anaren recorrent els ombrívols passadissos amb la resta de l'expedició, visitant les familiars meravelles de la cova; meravelles a les quals hom havia donat, com a motius, noms exageradament precisos, com la Sala de Rebre, La Catedral, El Palau d'Aladí, i així per l'estil. Al cap de poc començà la taleia de jugar a fet, i Tom i Becky s'hi esmerçaren amb zel, fins que l'esforç anà esdevenint enujós. Després davallaren, errívols, per una sinuosa avinguda, tenint les candeles en l'aire i llegint l'entremesclada teranyina de noms, dates, adreces postals i divises, mitjançant les quals les parets de roca semblaven pintades amb frescos... de fum de candela. Seguint endavant, amb la conversa, poc repararen que es trobaven ja en un indret de la cova on no hi havia frescos a les parets. Pintaren llurs noms, amb fum, damunt una pedra rafeguda, i avançaren més. Al cap de poc arribaren a un indret on un rierol, tot escorrent-se damunt un escull i carregat d'un sediment de calç, amb el transcurs d'edats ronsejadores havia anat formant un Niàgara, amb rulls i randes de pedra resplendent i perdurable. Tom estrenyé el cos contra ell per il·luminar-lo i dar-ne la gaubança a Becky. I trobà que amagava una mena d'espadada escala natural, closa entre parets molt estretes; i tot seguit l'ambició de descobrir va apoderar-se d'ell.
现在再回过头来说说汤姆和贝基参加野餐的情况。他们跟伙伴们一起穿行在黑暗的通道里，游览那些熟悉的洞中奇观——人们给它们起了些过于夸张的名子，诸如什么“客厅”、“大教堂”、“阿拉丁宫殿”等等。在这之后，他们开始玩捉迷藏游戏，玩得极其投入，一直玩到都有点厌烦了为止；然后他俩高举蜡烛，顺着一条弯曲的小路往前逛，边走边念着用蜡烛烟油刻写在石壁上面的名字、年月、通讯地址和格言之类的东西。他俩仍然边走边谈着，不知不觉地来到了另一个山洞。这里的墙上没有刻写字迹。在一块突出的岩石上面，他俩熏上自己名字后继续往前走去。不久，他们来到一个地方，那里有股溪流从突出的岩层上流下来，水里有石灰石沉渣，经年累月形成了瀑布一般的景观。它四周好像嵌着边，起伏不平，水中的石头晶莹闪亮，永不消失。汤姆挤到后边，好让贝基借着他的灯光看个够。他发现后面狭缝中有条陡峭的天然台阶，汤姆一下心血来潮，要去继续探险。
Becky respongué a la seva iniciativa, i feren un senyal de fum per a llur futur guiatge, i partiren cap a la recerca. Serpejaren per un camí i un altre camí, d'allò més avall de les secretes fondàries de la cova; feren una altra marca, i prengueren una via lateral, a esbrinar novetats per dir-les als que havien romàs a dalt. En un indret trobaren una esbarjosa caverna, del sostre de la qual penjaven una munió d'estalactites resplendents, de la llargada i diàmetre d'un braç humà. La corregueren tota, astorant-se i admirant, i en acabat la deixaren per pendre un dels nombrosos passadissos que hi anaven a raure. Aquest camí els portà en poc temps a una font encisera, que tenia incrustada a la conca un gebre de cristalls fulgurants. Es trobava en mig d'una caverna, els murs de la qual eren sostinguts per un bell nombre de columnes fantàstiques que havien estat formades per la unió de grans estalactites i estalagmites, resultat del gotejar mai estroncat en les centúries. Sota el sostre, extensos aplecs de ratapinyades s'hi havien atapeït, a milers en cada esbart. Els llums molestaven les bestioles, i davallaren a colles, a cents, xisclant i precipitant-se furiosament a les candeles. Tom sabia llur estil, i el perill d'aquesta mena de conducta; agafà la mà de Becky i la precipità dins el primer corredor que va oferir-se-li. I que no fou pas massa d'hora, perquè una rata pennada apagà el llum de Becky amb la seva ala mentre ella sortia de la caverna. Les ratapinyades percaçaren els minyons fins a bella distància; però els fugitius es capbussaven en cada nou passadís que se'ls oferia, i a la fi es lliberaren de aquells éssers perillosos. Tom va trobar un llac subterrani, al cap de poc, que estenia la seva fosca superfície qui-sap-lo lluny, fins que la seva forma desapareixia en les tenebres. Volia explorar-ne els marges, però conclogué que seria millor de seure i reposar una estona, abans. Aleshores, per primera vegada, la quietud profunda de l'indret posà una mà apegalosa damunt els esperits dels nois. Becky digué:
贝基听他的，于是俩人熏了个记号，作为以后引路标志，就开始了探险。他俩一时这边走，一时那边走，就这样蜿蜒着进了以前没有人到过的洞中最深处，作了个记号后，又沿着叉道走下去以便出去后有新鲜事儿好跟人说。在一处，他们发现一个宽敞的石窟，上面垂下来一些人腿大小的钟乳石，他们在里面转了一圈，惊叹不已，然后从其中的一个出口离开了。不久他们就到了一个美妙的泉水旁，水底下石头形似雪花状玲珑剔透，泉水位于石窟中间，四周石壁全由形状奇特的柱子撑着，这些石柱是大钟乳石和大石笋相连而构成的，是千万年来水滴不息的结果。石窟上聚集着成群结队的蝙蝠，每一群都有上千上万只。灯光一照，数以千计的蝙蝠飞下来，尖叫着向蜡烛猛扑过去。汤姆知道它们的习惯和危险性，他拉着她钻到最近的一个通道里。这一招做得真好，因为贝基往外走时，手里的蜡烛正巧被一只蝙蝠给扑灭了。蝙蝠把他俩追出老远的一段距离。两个逃亡者只要看到通道就往里钻，最后终于摆脱了险境，把它们抛在后面。不久汤姆发现了地下湖，它渐渐地伸展，最后消失在黑暗中，他打算沿着岸去探个究竟，可转而一想还是坐下来先歇一会为妙。这时，平生第一次两个孩子感到这寂静的山洞里好像有冰冷的魔掌攫取了他俩的灵魂。贝基说：
-Bé, no m'hi havia fixat, però em sembla que fa molt de temps que no he sentit ningú dels altres.
“对了，我倒没留意。不过好像很长时间都没听到别的同伴的声音了。”
-Penseu, Becky, que estem molt més avall que no pas ells; i no sé a quina distància en sentit nord o sud, o est, o el que sigui. No podríem pas sentir-los, d'aquí estant.
“想想看，贝基，我们现在离他们很远，钻到洞下面来了。我也不知道向北还是向南、向东或是什么方向跑了多远，我们在这个地方听不见他们。”
Becky començà de tornar-se aprehensiva.
贝基开始担心起来。
-Em plauria saber quant de temps hem estat aquí baix, Tom. Val més que reculem.
“我不知道我们呆在这里有多久了，汤姆，我们还是回去吧！”
-Sí, em sembla que és millor; potser val més.
“对，我也是这样想的，也许还是回去的好。”
-Podreu trobar el camí, Tom? Tot això és un embolic ben retort.
“你认识路，汤姆？这里弯弯曲曲，乱七八糟。”
-Em penso que podria trobar-lo, però hi ha les ratapinyades. Si ens apaguessin totes dues candeles ens trobaríem en un paorós trencacoll. Val més que provem un altre camí, per no haver de passar per aquella banda.
“我想我能认识路——可是那些蝙蝠很讨厌。要是它们把我俩的蜡烛扑灭，那就更糟了。我们不妨从别的路走，避开那个地方。”
-Bé, però espero que no ens perdrem. Fóra tan terrible!- I l'infant s'estremí només de pensar en aquelles esgarrifoses possibilitats.
“行是行，不过但愿别再迷了路。真是要命！”小姑娘一想到前途未卜，不禁打了个寒颤。
Començaren de passar un corredor, i l'atravessaren en silenci per molt de temps, mirant a cada nou forat, per veure si trobaven quelcom de familiar en el seu aspecte; però tots els eren estranys. Cada vegada que Tom feia un escorcoll, Becky sotjava la seva cara en espera d'un senyal encoratjador, i ell deia alegrement:
他们钻进一条长廊，不声不响地走了老远，边走边看新出口，看看跟进来时的是否一样。可是没一个出口是原来的。汤姆每次认真查看新洞口，贝基就望着他的脸看是否有希望的表情，汤姆则愉快地说：
-Oh! Molt be! No és aquest, però hi arribarem una mica més enllà!
“噢，没什么大不了的，这不是的，不过我们会找到出口。”
Però es sentia menys i menys esperançat a cada fallida, i aviat començà de trencar per avingudes divergents, al més foll atzar, amb l'esperança desesperada de trobar la que calia. Encara deia que allò anava «molt bé»; però hi havia tanta de paor feixuga en el seu cor, que les paraules havien perdut llur dring, i sonaven com si hagués dit:
-Tot està perdut!
Becky es repenjava al seu costat, en una angoixa d'espaordiment, i feia tots els possibles per contenir-se les llàgrimes; però elles brollaren. A la fi digué:
可是一次又一次的失败使汤姆感到希望越来越渺茫，随后他干脆见到出口就钻，拼命希望能找到来时的那个出口，嘴上仍说着“没什么大不了的，”心情却十分沉重，连说出来的话都失去了响声，听上去好像是“没救了！”贝基极度痛苦地紧跟在汤姆身旁，竭力想止住眼泪，可是眼泪还是流出来。她终于说：
-O Tom! Tant se val, les ratapinyades! Tornem per aquell camí! Sembla que cada vegada anem pitjor i més enfora.
“对了，汤姆，别管那些蝙蝠吧，还回到那条路上去！看样子，我们越走越不对劲。”
Tom s'aturà.
-Escolteu!- digué.
汤姆停住脚步。 “听！”他说。
Pregon silenci: silenci tan entranyable, que fins i tot llurs alens es destacaven en la quietud. Tom cridà. El crit anà resonant pels corredors buits, i finà en llunyania, en un so desmaiat que semblava un petit acompassament de rialla burleta.
周围万籁俱寂，静得连他们的喘息声都能听见，汤姆放开喉咙大叫。叫声回荡在通道里，渐渐远去，直至最后隐约听上去像是阵阵笑声一样消失在通道深处。
-Oh! No ho torneu a fer, Tom! És massa ferest!- digué Becky.
“喂，汤姆，别喊了，听起来怪吓人的。”贝基说。
-És ferest, però val més que ho faci, Becky: poden sentir-nos.- I tornà a cridar.
“是吓人，但我最好还是喊，贝基，说不准他们能听见我们。”说完他又大喊起来。
El poden era un horror encara més glaçador que la fantasmal rialleta, de tant que confessava una esperança esvaïda. Els minyons romangueren silenciosos, parant esment; però sense cap resultat. Tom reculà pel camí per on havia vingut i accelerà sos passos. Al cap de ben poc, una certa indecisió en la seva manera revelà a Becky un altre fet terrible: no podia retrobar el camí de vinguda.
“说不准”三个字比那阵阵笑声更可怕，它表明希望正在消失，两个孩子静静地站在那里听着，可什么也没听见。汤姆立即按原路返回，步伐很快。可没多久，他表现出举棋不定的样子。贝基感到十分害怕，汤姆居然连往回走的路也找不着了。
-O Tom! No hi heu fet cap marca!
“喂，汤姆，你怎么什么记号也没做！”
-Becky, he estat un ximple, un ximple! No se m'ha acudit que calia fer el camí de retorn! No, no puc trobar el camí: tot està embolicat.
“贝基，我真笨！一个大笨蛋！我根本没想到还会顺原路返回！是的，我们现在迷路了。真是糟糕透顶。”
-Tom, estem perduts! estem perduts! Mai, mai no podrem sortir d'aquest lloc basardós! Oh! Per què vam deixar els altres!
“汤姆，汤姆，我们迷了路！找不着路了！永远也走不出这个鬼地方了！真是的，我们当时干吗不和别的伙伴一起走呢！”
Es deixà caure en terra, i esclatà en un plor tan frenètic, que a Tom l'astorà la idea que Becky pogués morir o perdre el seny. S'assegué al seu darrera, i posà els braços al voltant d'ella: ella colgà la cara en el seu pit, es repenjà d'ell, esplaià totes ses terrors, ses inútils recances; i els llunyans ecos ho retornaven tot, convertit en rialles mofetes. Tom va demanar-li que revifés la seva esperança: ella digué que no podia. Tom començà de vituperar-se i dir-se penjaments per haver-la conduïda a aquesta llastimosa situació. Això li donà millor resultat: Becky digué que feia esforços per esperar de bell nou; que s'aixecaria i el seguiria onsevulla que la menés, amb la sola condició que no tornés a parlar d'aquella manera. Perquè la conducta d'ell, féu, no havia estat més vituperable que la seva.
说完，她一下子瘫在地上，大哭起来，这下子吓坏了汤姆，他以为她快要死了，要不然就是要发疯了。他坐在她旁边搂着她。她紧紧地挨着汤姆，脸贴在他怀里，一古脑地诉说她的恐惧，连后悔都来不及了，这声音传到远处变成了嘲笑，回荡在通道里。汤姆求她再打起精神来，可她说不能。于是汤姆开始了自责，骂自己不该把她弄到这种不幸的地步。这一骂倒有了好效果。她表示要努力抱定希望，只要汤姆不再说这种话，她愿意跟汤姆一起闯关，因为要说谁有错的话，她自己也不例外。
Així, doncs, continuaren caminant esmaperduts, simplement a l'atzar: tot el que podien fer era avançar, continuar avançant. Per una breu estona l'esperança va gloriar-se de reviure: no pas amb cap raó per a fonamentar-ho, sinó perquè està en la seva natura de reviure quan la deu no n'ha estat estroncada pels anys i la familiaritat amb les fallides.
这样他俩又开始往前走，漫无目标地胡乱走——他们现在能做的就是往前走，不断地往前走。不久，希望又开始复苏——它没有什么理由，很简单，只是因为希望的源泉还没有因时间和失败而消失时，它自然而然地要复苏。
No va passar gaire estona que Tom no prengués la candela i la bufés. Aquest estalvi volia dir molt: no calien les paraules. Becky ho comprengué, i la seva esperança finà de bell nou: sabia que Tom tenia una candela sencera i tres o quatre caps sobrers a la butxaca, però li calia estalviar.
过了一会工夫，汤姆把贝基的蜡烛拿来吹灭，这种节约意味深长，言辞是多余的，不用多解释，贝基就明白了其中的含义，她的希望又破灭了。她知道汤姆口袋里还有一根整蜡烛和几个蜡烛头——但他必须节约着用。
No trigà la fadiga a fer valer els seus drets. Els nois procuraren de no parar-hi esment, perquè era horrible de pensar en seure quan el temps havia esdevingut tan preciós: avançar, en alguna direcció, en qualsevol direcció, era almenys un progrés i podia comportar un fruit; però seure era imitar la mort i abreujar el seu encalç.
又过了一会，疲乏开始袭上心头，可两个孩子尽力想置之不理，因为现在时间就是生命。他们连想坐下来休息一下都不敢想。只要往前走，往一个方向或者无论是往哪边走都算是前进，有可能会有结果；但千万不能坐下来，否则等于坐以待毙，好让死神降临得快些。
A la fi les fràgils cametes de Becky refusaren de portar-la més enllà. S'assegué. Tom reposà amb ella, i parlaren de llurs estatges, i dels amics que tenien, i dels llits confortables, i sobre tot de la llum! Becky plorava, i Tom feia per manera que se li acudís algun altre estil de reconfortar-la; però tots sos encoratjaments s'havien esfilagarsat amb l'ús, i sonaven com a sarcasmes. La fadiga de Becky era tan feixuga, que va anar-se endormiscant, fins a trencar el son. Tom n'estigué content. Tot seient, li mirava la cara estirada, i veia còm se li tornava suau i natural sota la influència de somnis plaents; i al cap de poc hi albejà un somriure, i s'hi aturà. La cara, tranquila, reverberava quelcom de pacífic i guaridor, vingut al propi esperit, i sos pensaments vagarejaven cap a temps passats i memòries somnioses. Mentre estava ben endins de la seva consirositat, Becky, es despertà amb una airosa rialleta, però que es glaçà mortalment en els seus llavis i acabà en un gemec.
到后来，贝基柔弱的四肢再也支撑不住，她一步也走不动了。她坐在地上，汤姆也坐下来陪她休息。两人谈到家、那里的朋友、家里舒服的床铺，尤其是那灯光！贝基哭起来，汤姆想另换话题来安慰她，可是她已不止一次听到他这样鼓励，现在这些鼓励的话听起来倒像是在挖苦她。贝基实在疲乏极了，她昏昏欲睡，汤姆见此很高兴，他坐在那里盯着她看，只见她在甜蜜的睡梦中脸上的表情逐渐由绷紧状态变得舒展了，笑容也慢慢地露出来。那平静的脸庞给汤姆的心灵也带来了些慰籍。于是，他的心思转到了过去的时光和梦一般的回忆上去了，他陷入沉思时，贝基在一阵爽快的微笑中醒来，可是笑容突然中止，接着就是一阵呻吟声。
-Oh! Còm he pogut dormir! Voldria que mai, mai, m'hagués despertat! No, no: me'n desdic, Tom! No feu aquest posat! No ho tornaré a dir.
“唉，我怎么睡着了呢！要是一觉睡过去那该有多好啊！不！不！汤姆，我不是这么想的！不要这样看！我不说了。”
-Estic content que hagueu dormit, Becky: esteu més reposada, ara, i trobarem el camí de sortida.
“贝基，你睡了一觉，这很好；你会觉得休息好了，我们会找到出去的路。”
-Podem provar-ho, Tom; però he vist una contrada tan bella, en el meu somni! Em penso que ens n'hi anirem.
“我们可以试试，汤姆。可我在梦中见到了一个美丽的国家，我想我们正是在去那儿的路上。”
-Potser no; potser no. Coratge, Becky, i continuem les provatures.
“不一定，不一定。贝基，打起精神来！我们再去试它一试。”
S'aixecaren i seguiren caminant a l'atzar dant-se les mans, orbs d'esperança. Feren per manera de computar quant de temps havien estat dins la cova; però no sabien sinó que semblava que haguessin passat dies i setmanes. I, amb tot, era palès que això no podia ésser, perquè llurs candeles no eren encara exhaurides. Molt de temps després d'això (no haurien pogut dir quant) Tom digué que els calia caminar sense fressa i parar l'oïda per sentir els degotissos: necessitaven trobar una font. En trobaren una al cap de poca estona, i Tom digué que era hora de tornar a reposar. Tots dos estaven cruelment fadigats, però Becky digué que creia que podria anar una mica més enllà. La sorprengué d'oir que Tom era d'un altre parer: no podia capir-ho. S'assegueren, i Tom plantà la candela a la paret, en front d'ells, amb una mica d'argila. Llur magí aviat s'aqueferà: no digueren un mot per qui-sap-lo temps. Després Becky rompé el silenci:
他们站起身，手拉着手向前走去，可心里无数。他俩想合计出呆在洞里有多久了，可是他们只知道好像是过了许多天，有好几个星期，可是这不可能，因为蜡烛还没有用光。此后很长一段时间，他们都说不准在洞里到底呆了多久——汤姆说他们必须轻轻地走路，听听哪儿有滴水声——他们必须找到泉水处。不久他俩果真发现了一处泉水，汤姆又说这回该休息休息了。两人累得够呛，可是贝基却说她还能再走一会。汤姆不同意，这让贝基大吃一惊，不能理解。他们坐下来，汤姆用粘土把蜡烛粘在前面的石壁上。两人各想各的心思，谁也没说一句话。过了一段时间，还是贝基先开了口：
-Tom, tinc molta de gana.
“汤姆，我很饿！”
Tom es tragué quelcom de la butxaca.
汤姆从口袋里掏出点什么东西。
-Us recordeu d'això?- va dir.
“还记得这个吗？”他问贝基。
Becky gairebé va somriure.
她差点笑起来。
-És nostra coca de noces, Tom.
“是我俩的结婚喜糕啊，汤姆。”
-Sí. Voldria que fos gran com un barril, perquè no tenim altra cosa.
“对了，现在就剩下这点东西了，它要是有方桶那么大就好了。”
-Vaig deixar-la de banda a la forada, Tom, perquè poguéssim somniejar damunt ella, com la gent gran fa amb la coca de llurs noces; però... serà nostre...
“这还是我野餐时留下的，做个想头，汤姆，大人们的结婚喜糕不也是这样的吗？——不过这将是我俩的——”
Deixà trencada la frase en aquell indret. Tom partí la coca i Becky menjà amb bon delit, mentre Tom rosegava la seva meitat. Hi havia abundor d'aigua per a cloure-hi el festí. Al cap de poc, Becky suggerí que podien caminar de bell nou. Tom romangué en silenci un moment. Després va fer:
她话只说了半截，汤姆就动手分喜糕。贝基大口大口地吃着，汤姆自己却一点一点、地尝着他那份。最后，他俩又饱饱地喝了一通凉水，结束了这顿“宴席”。这时贝基又开始建议继续往前走。汤姆先沉默了一会，然后说：
-Becky: si us dic una cosa, podreu comportar-la?
“贝基，如果我告诉你，你受得了吗？”
La faç de Becky s'esblaimà, però digué que podria.
贝基的脸色发白，可她觉得她能受得了。
-Bé, doncs, Becky: cal que romanguem aquí, amb aigua per a beure. Aquest trosset de candela és l'últim que ens resta.
“是这样的，贝基，我们得呆在这里，这里有水喝，我们的蜡烛也只有这么一小截了！”
Becky no pogué contenir les llàgrimes i els planys. Tom féu el que pogué per reconfortar-la, però amb efecte ben migrat. A la fi Becky digué:
贝基放声大哭，汤姆尽全力来安慰她，可是一点用也没有。最后贝基说：
-Tom!
“汤姆！”
-Què, Becky?
“我在这里，贝基，有什么要说的吗？”
-S'adonaran de nostra manca, i vindran a cercar-nos!
“他们会想我俩，找我们的！”
-Ben cert! Ben cert que ho faran!
“说得对，他们会的，一定会的！”
-Potser estan cercant-nos, ara, Tom.
“说不定，现在正在找呢，汤姆。”
-Bé, em penso que sí. Espero que sí.
“当然喽，我想他们也许正在找，我希望如此。”
-Quan repararan la nostra absència, Tom?
“汤姆，不知道他们什么时候会发现我们丢了？”
-Quan tornin al vapor, em penso.
“大概是上船回去时吧。”
-Tom, pot ésser fosc, aleshores: se n'adonaran, que no hi siguem?
“汤姆，那可是天要黑的时候，他们会注意到我们没回去吗？”
-No ho sé. Però tanmateix la vostra mare se n'adonarà tan aviat com hagin arribat al poble.
“这，我就说不准了，不过他们一到家，你妈妈见不着你，一定会想你的。”
Una mirada d'espant a la cara de Becky retornà a Tom els seus sentits, i veié que havia comès una errada. Becky no havia d'anar a casa aquella nit! Els infants esdevingueren silenciosos i pensívols. Al cap d'un moment, un nou esclat de consternació en Becky mostrà a Tom que la cosa que ell tenia al magí havia colpit així mateix el d'ella: del matí del diumenge podia haver-ne transcorregut la meitat abans que la senyora Thatcher descobrís que Becky no havia estat a la casa de la senyora Harper.
贝基的脸上露出害怕的神情，汤姆这才意识到他犯了个大错误。贝基说好那天晚上不回家。两个孩子沉默不语，各自思忖着，突然一阵悲痛袭上贝基心头，汤姆发现，他想的事情和她的一样——那就是星期天撒切尔夫人发现贝基不在哈帕夫人家时，已经是中午时分。
Els infants clavaren els ulls en llur bocí de candela, i vigilaren còm anava fonent-se a pleret, implacablement; veieren la mitja polzada de ble que romania, al capdavall, tota sola; veieren la débil flama alçant-se i caient, la prima columna de fum, enfiladissa, aturant-se-li al cim un instant, i després... l'absoluta horror de les tenebres!
孩子们眼睛盯着那截小蜡烛头，看着它一点一点、无情地烧掉，最后剩下半英寸长的烛心，那软弱的烛光忽高忽低，顺着细长的烟柱往上爬，爬到顶部徘徊了一会，接着恐怖的黑暗完全笼罩了一切。
Quant de temps hagués trigat Becky a retornar a una lenta consciència de trobar-se plorant en braços de Tom, ni l'un ni l'altre haurien sabut dir-ho. Tot el que sabien era que, després d'una tongada de temps que semblava qui-sap-lo llarga, tots dos es despertaren d'una mortal estupor somnolenta i tornaren a fer-se càrrec de llurs misèries. Tom digué que devia ésser diumenge, aleshores, i potser dilluns. Procurà de fer que Becky parlés, però sos dols eren massa corprenedors: totes les seves esperances eren esvaïdes. Tom digué que llur absència devia haver estat reparada feia temps, i que sens dubte la recerca anava endavant. Cridaria, i potser vindria algú. Ho intentà; però, en la fosca, els ecos sonaven tan paorosament, que no va tornar-hi.
也不知过了多久，贝基才慢慢意识到她趴在汤姆怀里哭。他俩只知道好像经过一段很长的时间后，两人从昏睡中醒来，再度一筹莫展。汤姆说现在可能是星期天，要么就是星期一。他尽力想让贝基说话，可是她十分悲伤，所有的希望全都泡了汤。汤姆说他们老早就走失了，毫无疑问，人们正在找他俩，他要叫喊，有许多人听见会来的。他叫了几声，可是黑暗中，回声听起来十分可怕，他只好停下来，不再叫喊。
Les hores anaven escolant-se, i la fam turmentà altra vegada els captius. Una part de la mitja coca de Tom romania: se la partiren i la menjaren. Però semblà que tinguessin més fam que no pas abans: el pobre bocí de menja no féu sinó esmolar el desig.
时间一分一秒地逝去。现在饥饿又开始折磨这两个小家伙。汤姆拿出从他那份中留出来的一小块喜糕分给贝基吃，可是他们越吃越觉得饿得慌。那块小的可怜的喜糕反而激起了他们的食欲。
Al cap de poc, Tom digué:
过了一会，汤姆说：
-Sst! No sentiu això?
“嘘，你听见了吗？”
Tots dos contingueren llur alè i pararen l'orella: se sentia un so com de crit llunyà, desmaiat. Tom va fer-hi resposta immediatament, i, dant a Becky la mà, començà d'anar a les palpentes pel corredor en aquell sentit. Aviat escoltà de bell nou: altra vegada sentiren el so, i aparentment una mica més a prop.
两人屏住呼吸静心听着，远处传来一阵模糊不清的喊叫声。汤姆立即搭上腔，拉着贝基的手，顺着声音传来的方向，摸索着进入通道里。他马上又听了听，声音又传过来，这次明显地近了。
-Són ells!- digué Tom. -Ja vénen! Avanceu, Becky! Estem salvats, ara!
“是他们！”汤姆说，“他们来了！快来贝基——我们现在有救了！”
La joia dels presoners fou gairebé atuïdora. Llur acuitament era, però, relatiu; perquè els pous abundaven i havien de guardar-se'n. No trigaren a topar-ne un, i s'hagueren de parar. Podia ésser de tres peus de profunditat; podia ésser de tres cents: no hi havia manera de passar-lo, ça com lla. Tom s'ajagué damunt son pit i arribà tan avall com pogué. Res de fons: havien de romandre allí i esperar fins que els cercadors arribessin. Escoltaren: evidentment els crits de la llunyania anaven fent-se més distants. Al cap d'un moment o dos s'havien esvaït totalment. O dissort descoratjadora! Tom cridà fins a enronquir-se, però no li valgué. Parlà esperançadament a Becky, però va passar un segle d'afanyosa espera sense que tornés a oir-se cap so.
两个被困在山洞里的“囚犯”高兴得几乎发狂。不过他俩走得很慢，因为脚下不时会碰到坑坑洼洼，必须小心点才行。说着说着，他们就碰到一个坑洼。他俩停下脚步。那坑大约有三英尺深，也许是一百英尺——不管怎么说是跨不过去的。汤姆趴在地上，尽量伸手去摸，可是根本摸不到坑底。他仍必须呆在这里，等待搜寻的人过来。他俩听着，很显然本来就很遥远的喊叫声，现在听起来更远了。一会工夫后，声音一点也听不到了。真是倒霉透顶！汤姆直喊得嗓子都哑了也无济于事。他充满希望地和贝基谈着，可过了一段令人焦虑的时刻后，再也没有听见那远去的喊叫声。
Els infants, a les palpentes, retornaren a la font. El temps, remís, s'arrossegava. Dormiren altre cop, i es desvetllaren, plens de fam i amargor. Tom creia que devia ésser dimarts, aleshores.
孩子们摸索着重新回到泉水旁。时间慢慢地过去了，令人乏味。他们又睡了一觉，等醒来后饥肠辘辘，痛苦不堪，汤姆坚信今天一定是星期二。
En aquell moment una idea el colpí. Hi havia alguns passadissos laterals a llur abast: seria millor d'explorar-ne algun que no pas comportar la càrrega del temps feixuc dins l'ociositat. Es tragué un cordill d'estel de la butxaca, el nuà a un sortint de roca i ell i Becky començaren de caminar, Tom al davant, descabdellant el fil a mesura que avançaven a les palpentes. A la fi de vint graons el corredor acabava en un lloc on calia saltar. Tom s'agenollà i palpà cap avall, i després tan enllà, al voltant del recó, com pogué abastar convenientment amb la mà. Féu un esforç per estendre's una mica més a la dreta; i, en aquell moment, encara no a vint yardes de distància, una mà humana, tenint una candela, aparegué darrera una roca! Tom féu un crit esclatant, i tot seguit la mà fou seguida pel cos al qual pertanyia: el de Joe l'Indi! Tom en fou paralitzat: no podia moure's. Experimentà una pregona satisfacció, a l'instant següent, en veure que l'espanyol apretava a córrer i es perdia de vista. Tom s'estranyà que Joe no hagués reconegut la seva veu i no hagués comparegut i l'hagués mort, per haver declarat al Tribunal. Però els ecos degueren disfressar-li la veu: sens dubte això era, va raonar ell. L'esglai de Tom havia afeblit tots els seus muscles. Es digué a sí mateix que, si hagués tingut prou força per a tornar a la font, hauria romàs allí, i no hi havia cosa que l'hagués temptat a córrer el perill de trobar de bell nou Joe l'Indi. Tingué compte de no dir a Becky el que havia vist. Digué que només havia cridat «per si reeixia».
汤姆突然想出个主意。附近有许多叉路口，与其在这里闲等着急人，不如去闯几条碰碰运气。他从口袋里掏出一根风筝线，把它系在一块突出的石头上，然后和贝基一起上了路。汤姆头里走，边走边放线。大约走出有二十步远，通道往下到了尽头。汤姆跪了下来，往下摸着，顺手摸到拐角处，他又使劲尽量往左边一点摸。这时，不到二十码的地方，有只手，拿着蜡烛，从石头后面出来了。汤姆大喝一声，那只手的主人——印第安·乔的身体立即露了出来。汤姆吓瘫了，他动弹不得。紧接着就见那西班牙人拔腿就跑，转眼就不见了，真是谢天谢地。汤姆在想乔没听出他是谁，否则会过来杀了他，以报他在法庭上作证之仇。山洞里的回音让人无法辨出谁是谁。毫无疑问这就是乔没能认出他的原因，汤姆这样合计着。汤姆被吓得浑身无力。他自言自语道，他要是还有气力回到泉水边，一定呆在那里，无论怎样，都不想再去冒险，碰上印第安·乔就完蛋了。他很谨慎，不想对贝基说出看到了什么。他讲他大喝一声只是为了碰碰运气。
Però la fam i la malaurança, al cap de molt de temps, es feren més fortes que les temences. Una altra espera tediosa a la font i un altre són, de força durada, hi feren mudança. Els infants es despertaren, desvetllats per una fam desesperada. Tom cregué que ja devia ésser dimecres o dijous, o potser divendres o dissabte, i que havia estat abandonada la recerca. Es proposà d'explorar un altre passadís: se sentia amb voluntat de confrontar Joe l'Indi i totes les terrors. Però Becky s'havia decandit: s'havia capbussat en una extenuada apatia, i no podia ésser reviscolada. Digué que esperaria on es trobava, i moriria: poc havia de trigar gaire estona. Digué a Tom que partís amb el cordill d'estel, i explorés, si volia, però li pregava que tornés de tant en tant i li parlés; i li féu prometre que, quan vingués l'hora terrible, romandria al seu devora i li agafaria la mà fins que tot fos acabat.
可是从长远的角度来说害怕是次要的，主要的问题是饥饿和疲乏。他俩在泉水旁又度过了一个漫长而又乏味的夜晚，这给他俩带来了转机，孩子们醒来时，饥饿难忍。汤姆坚信日子到了星期三或是星期四，说不定是星期五、星期六都有可能，现在大伙们一定不再寻找他俩了，他提议重找一条出路。他现在觉得就是遇到印第安·乔和什么别的危险也不怕。问题是贝基虚弱得很。她陷入了麻木状态，唤不醒她的精神。她说她就原地呆着等待死亡——这不会太久。她对汤姆说，如果他愿意的话他自己可以顺着风筝线去找出路，但要求他时不时地回来好和她说说话，她还让他保证在最后时刻来临时，一定要守在她身旁，握着她的手，这样一直握下去。
Tom la besà, sentint que un nus li escanyava la gorja, i va fer veure que confiava de trobar els cercadors o una eixida de la cova. Després, amb el cordill d'estel a la mà, anà davallant a les palpentes, a grapes i damunt els genolls, per un dels passadissos, devastat per la fam i emmalaltit per les pronòstigues de les imminents acaballes.
汤姆吻了她，嗓子里却有种哽噎的感觉，表面上还装出信心十足的样子；别人一定会找来救他俩出洞。然后他手里拿着风筝线爬进一个通道。饥饿令他沮丧，尤其是一想到死到临头更令他感到悲伤。