Tornem ara a la part de Becky i Tom en la forada. Anaren recorrent els ombrívols passadissos amb la resta de l'expedició, visitant les familiars meravelles de la cova; meravelles a les quals hom havia donat, com a motius, noms exageradament precisos, com la Sala de Rebre, La Catedral, El Palau d'Aladí, i així per l'estil. Al cap de poc començà la taleia de jugar a fet, i Tom i Becky s'hi esmerçaren amb zel, fins que l'esforç anà esdevenint enujós. Després davallaren, errívols, per una sinuosa avinguda, tenint les candeles en l'aire i llegint l'entremesclada teranyina de noms, dates, adreces postals i divises, mitjançant les quals les parets de roca semblaven pintades amb frescos... de fum de candela. Seguint endavant, amb la conversa, poc repararen que es trobaven ja en un indret de la cova on no hi havia frescos a les parets. Pintaren llurs noms, amb fum, damunt una pedra rafeguda, i avançaren més. Al cap de poc arribaren a un indret on un rierol, tot escorrent-se damunt un escull i carregat d'un sediment de calç, amb el transcurs d'edats ronsejadores havia anat formant un Niàgara, amb rulls i randes de pedra resplendent i perdurable. Tom estrenyé el cos contra ell per il·luminar-lo i dar-ne la gaubança a Becky. I trobà que amagava una mena d'espadada escala natural, closa entre parets molt estretes; i tot seguit l'ambició de descobrir va apoderar-se d'ell.
現在再回過頭來說說湯姆和貝基參加野餐的情況。他們跟夥伴們一起穿行在黑暗的通道里，遊覽那些熟悉的洞中奇觀——人們給它們起了些過于誇張的名子，諸如什麼“客廳”、“大教堂”、“阿拉丁宮殿”等等。在這之後，他們開始玩捉迷藏遊戲，玩得極其投入，一直玩到都有點厭煩了為止；然後他倆高舉蠟燭，順着一條彎曲的小路往前逛，邊走邊唸著用蠟燭煙油刻寫在石壁上面的名字、年月、通訊地址和格言之類的東西。他倆仍然邊走邊談着，不知不覺地來到了另一個山洞。這裡的牆上沒有刻寫字跡。在一塊突出的岩石上面，他倆熏上自己名字後繼續往前走去。不久，他們來到一個地方，那裡有股溪流從突出的岩層上流下來，水裡有石灰石沉渣，經年累月形成了瀑布一般的景觀。它四周好像嵌着邊，起伏不平，水中的石頭晶瑩閃亮，永不消失。湯姆擠到後邊，好讓貝基藉著他的燈光看個夠。他發現後面狹縫中有條陡峭的天然台階，湯姆一下心血來潮，要去繼續探險。
Becky respongué a la seva iniciativa, i feren un senyal de fum per a llur futur guiatge, i partiren cap a la recerca. Serpejaren per un camí i un altre camí, d'allò més avall de les secretes fondàries de la cova; feren una altra marca, i prengueren una via lateral, a esbrinar novetats per dir-les als que havien romàs a dalt. En un indret trobaren una esbarjosa caverna, del sostre de la qual penjaven una munió d'estalactites resplendents, de la llargada i diàmetre d'un braç humà. La corregueren tota, astorant-se i admirant, i en acabat la deixaren per pendre un dels nombrosos passadissos que hi anaven a raure. Aquest camí els portà en poc temps a una font encisera, que tenia incrustada a la conca un gebre de cristalls fulgurants. Es trobava en mig d'una caverna, els murs de la qual eren sostinguts per un bell nombre de columnes fantàstiques que havien estat formades per la unió de grans estalactites i estalagmites, resultat del gotejar mai estroncat en les centúries. Sota el sostre, extensos aplecs de ratapinyades s'hi havien atapeït, a milers en cada esbart. Els llums molestaven les bestioles, i davallaren a colles, a cents, xisclant i precipitant-se furiosament a les candeles. Tom sabia llur estil, i el perill d'aquesta mena de conducta; agafà la mà de Becky i la precipità dins el primer corredor que va oferir-se-li. I que no fou pas massa d'hora, perquè una rata pennada apagà el llum de Becky amb la seva ala mentre ella sortia de la caverna. Les ratapinyades percaçaren els minyons fins a bella distància; però els fugitius es capbussaven en cada nou passadís que se'ls oferia, i a la fi es lliberaren de aquells éssers perillosos. Tom va trobar un llac subterrani, al cap de poc, que estenia la seva fosca superfície qui-sap-lo lluny, fins que la seva forma desapareixia en les tenebres. Volia explorar-ne els marges, però conclogué que seria millor de seure i reposar una estona, abans. Aleshores, per primera vegada, la quietud profunda de l'indret posà una mà apegalosa damunt els esperits dels nois. Becky digué:
貝基聽他的，於是倆人熏了個記號，作為以後引路標誌，就開始了探險。他倆一時這邊走，一時那邊走，就這樣蜿蜒着進了以前沒有人到過的洞中最深處，作了個記號後，又沿著叉道走下去以便出去後有新鮮事兒好跟人說。在一處，他們發現一個寬敞的石窟，上面垂下來一些人腿大小的鐘乳石，他們在裡面轉了一圈，驚嘆不已，然後從其中的一個出口離開了。不久他們就到了一個美妙的泉水旁，水底下石頭形似雪花狀玲瓏剔透，泉水位於石窟中間，四周石壁全由形狀奇特的柱子撐着，這些石砫是大鐘乳石和大石筍相連而構成的，是千萬年來水滴不息的結果。石窟上聚集着成群結隊的蝙蝠，每一群都有上千上萬隻。燈光一照，數以千計的蝙蝠飛下來，尖叫着向蠟燭猛撲過去。湯姆知道它們的習慣和危險性，他拉著她鑽到最近的一個通道里。這一招做得真好，因為貝基往外走時，手裡的蠟燭正巧被一隻蝙蝠給撲滅了。蝙蝠把他倆追出老遠的一段距離。兩個逃亡者只要看到通道就往裡鑽，最後終於擺脫了險境，把它們拋在後面。不久湯姆發現了地下湖，它漸漸地伸展，最後消失在黑暗中，他打算沿著岸去探個究竟，可轉而一想還是坐下來先歇一會為妙。這時，平生第一次兩個孩子感到這寂靜的山洞裡好像有冰冷的魔掌攫取了他倆的靈魂。貝基說：
-Bé, no m'hi havia fixat, però em sembla que fa molt de temps que no he sentit ningú dels altres.
“對了，我倒沒留意。不過好像很長時間都沒聽到別的同伴的聲音了。”
-Penseu, Becky, que estem molt més avall que no pas ells; i no sé a quina distància en sentit nord o sud, o est, o el que sigui. No podríem pas sentir-los, d'aquí estant.
“想想看，貝基，我們現在離他們很遠，鑽到洞下面來了。我也不知道向北還是向南、向東或是什麼方向跑了多遠，我們在這個地方聽不見他們。”
Becky començà de tornar-se aprehensiva.
貝基開始擔心起來。
-Em plauria saber quant de temps hem estat aquí baix, Tom. Val més que reculem.
“我不知道我們獃在這裡有多久了，湯姆，我們還是回去吧！”
-Sí, em sembla que és millor; potser val més.
“對，我也是這樣想的，也許還是回去的好。”
-Podreu trobar el camí, Tom? Tot això és un embolic ben retort.
“你認識路，湯姆？這裡彎彎曲曲，亂七八糟。”
-Em penso que podria trobar-lo, però hi ha les ratapinyades. Si ens apaguessin totes dues candeles ens trobaríem en un paorós trencacoll. Val més que provem un altre camí, per no haver de passar per aquella banda.
“我想我能認識路——可是那些蝙蝠很討厭。要是它們把我倆的蠟燭撲滅，那就更糟了。我們不妨從別的路走，避開那個地方。”
-Bé, però espero que no ens perdrem. Fóra tan terrible!- I l'infant s'estremí només de pensar en aquelles esgarrifoses possibilitats.
“行是行，不過但願別再迷了路。真是要命！”小姑娘一想到前途未卜，不禁打了個寒顫。
Començaren de passar un corredor, i l'atravessaren en silenci per molt de temps, mirant a cada nou forat, per veure si trobaven quelcom de familiar en el seu aspecte; però tots els eren estranys. Cada vegada que Tom feia un escorcoll, Becky sotjava la seva cara en espera d'un senyal encoratjador, i ell deia alegrement:
他們鑽進一條長廊，不聲不響地走了老遠，邊走邊看新出口，看看跟進來時的是否一樣。可是沒一個出口是原來的。湯姆每次認真查看新洞口，貝基就望着他的臉看是否有希望的表情，湯姆則愉快地說：
-Oh! Molt be! No és aquest, però hi arribarem una mica més enllà!
“噢，沒什麼大不了的，這不是的，不過我們會找到出口。”
Però es sentia menys i menys esperançat a cada fallida, i aviat començà de trencar per avingudes divergents, al més foll atzar, amb l'esperança desesperada de trobar la que calia. Encara deia que allò anava «molt bé»; però hi havia tanta de paor feixuga en el seu cor, que les paraules havien perdut llur dring, i sonaven com si hagués dit:
-Tot està perdut!
Becky es repenjava al seu costat, en una angoixa d'espaordiment, i feia tots els possibles per contenir-se les llàgrimes; però elles brollaren. A la fi digué:
可是一次又一次的失敗使湯姆感到希望越來越渺茫，隨後他乾脆見到出口就鑽，拚命希望能找到來時的那個出口，嘴上仍說著“沒什麼大不了的，”心情卻十分沉重，連說出來的話都失去了響聲，聽上去好像是“沒救了！”貝基極度痛苦地緊跟在湯姆身旁，竭力想止住眼淚，可是眼淚還是流出來。她終於說：
-O Tom! Tant se val, les ratapinyades! Tornem per aquell camí! Sembla que cada vegada anem pitjor i més enfora.
“對了，湯姆，別管那些蝙蝠吧，還回到那條路上去！看樣子，我們越走越不對勁。”
Tom s'aturà.
-Escolteu!- digué.
湯姆停住腳步。 “聽！”他說。
Pregon silenci: silenci tan entranyable, que fins i tot llurs alens es destacaven en la quietud. Tom cridà. El crit anà resonant pels corredors buits, i finà en llunyania, en un so desmaiat que semblava un petit acompassament de rialla burleta.
周圍萬籟俱寂，靜得連他們的喘息聲都能聽見，湯姆放開喉嚨大叫。叫聲迴蕩在通道里，漸漸遠去，直至最後隱約聽上去像是陣陣笑聲一樣消失在通道深處。
-Oh! No ho torneu a fer, Tom! És massa ferest!- digué Becky.
“喂，湯姆，別喊了，聽起來怪嚇人的。”貝基說。
-És ferest, però val més que ho faci, Becky: poden sentir-nos.- I tornà a cridar.
“是嚇人，但我最好還是喊，貝基，說不准他們能聽見我們。”說完他又大喊起來。
El poden era un horror encara més glaçador que la fantasmal rialleta, de tant que confessava una esperança esvaïda. Els minyons romangueren silenciosos, parant esment; però sense cap resultat. Tom reculà pel camí per on havia vingut i accelerà sos passos. Al cap de ben poc, una certa indecisió en la seva manera revelà a Becky un altre fet terrible: no podia retrobar el camí de vinguda.
“說不准”三個字比那陣陣笑聲更可怕，它表明希望正在消失，兩個孩子靜靜地站在那裡聽著，可什麼也沒聽見。湯姆立即按原路返回，步伐很快。可沒多久，他表現出舉棋不定的樣子。貝基感到十分害怕，湯姆居然連往回走的路也找不着了。
-O Tom! No hi heu fet cap marca!
“喂，湯姆，你怎麼什麼記號也沒做！”
-Becky, he estat un ximple, un ximple! No se m'ha acudit que calia fer el camí de retorn! No, no puc trobar el camí: tot està embolicat.
“貝基，我真笨！一個大笨蛋！我根本沒想到還會順原路返回！是的，我們現在迷路了。真是糟糕透頂。”
-Tom, estem perduts! estem perduts! Mai, mai no podrem sortir d'aquest lloc basardós! Oh! Per què vam deixar els altres!
“湯姆，湯姆，我們迷了路！找不着路了！永遠也走不出這個鬼地方了！真是的，我們當時幹嗎不和別的夥伴一起走呢！”
Es deixà caure en terra, i esclatà en un plor tan frenètic, que a Tom l'astorà la idea que Becky pogués morir o perdre el seny. S'assegué al seu darrera, i posà els braços al voltant d'ella: ella colgà la cara en el seu pit, es repenjà d'ell, esplaià totes ses terrors, ses inútils recances; i els llunyans ecos ho retornaven tot, convertit en rialles mofetes. Tom va demanar-li que revifés la seva esperança: ella digué que no podia. Tom començà de vituperar-se i dir-se penjaments per haver-la conduïda a aquesta llastimosa situació. Això li donà millor resultat: Becky digué que feia esforços per esperar de bell nou; que s'aixecaria i el seguiria onsevulla que la menés, amb la sola condició que no tornés a parlar d'aquella manera. Perquè la conducta d'ell, féu, no havia estat més vituperable que la seva.
說完，她一下子癱在地上，大哭起來，這下子嚇壞了湯姆，他以為她快要死了，要不然就是要發瘋了。他坐在她旁邊摟着她。她緊緊地挨着湯姆，臉貼在他懷裡，一古腦地訴說她的恐懼，連後悔都來不及了，這聲音傳到遠處變成了嘲笑，迴蕩在通道里。湯姆求她再打起精神來，可她說不能。於是湯姆開始了自責，罵自己不該把她弄到這種不幸的地步。這一罵倒有了好效果。她表示要努力抱定希望，只要湯姆不再說這種話，她願意跟湯姆一起闖關，因為要說誰有錯的話，她自己也不例外。
Així, doncs, continuaren caminant esmaperduts, simplement a l'atzar: tot el que podien fer era avançar, continuar avançant. Per una breu estona l'esperança va gloriar-se de reviure: no pas amb cap raó per a fonamentar-ho, sinó perquè està en la seva natura de reviure quan la deu no n'ha estat estroncada pels anys i la familiaritat amb les fallides.
這樣他倆又開始往前走，漫無目標地胡亂走——他們現在能做的就是往前走，不斷地往前走。不久，希望又開始復甦——它沒有什麼理由，很簡單，只是因為希望的源泉還沒有因時間和失敗而消失時，它自然而然地要復甦。
No va passar gaire estona que Tom no prengués la candela i la bufés. Aquest estalvi volia dir molt: no calien les paraules. Becky ho comprengué, i la seva esperança finà de bell nou: sabia que Tom tenia una candela sencera i tres o quatre caps sobrers a la butxaca, però li calia estalviar.
過了一會工夫，湯姆把貝基的蠟燭拿來吹滅，這種節約意味深長，言辭是多餘的，不用多解釋，貝基就明白了其中的含義，她的希望又破滅了。她知道湯姆口袋裏還有一根整蠟燭和幾個蠟燭頭——但他必須節約着用。
No trigà la fadiga a fer valer els seus drets. Els nois procuraren de no parar-hi esment, perquè era horrible de pensar en seure quan el temps havia esdevingut tan preciós: avançar, en alguna direcció, en qualsevol direcció, era almenys un progrés i podia comportar un fruit; però seure era imitar la mort i abreujar el seu encalç.
又過了一會，疲乏開始襲上心頭，可兩個孩子儘力想置之不理，因為現在時間就是生命。他們連想坐下來休息一下都不敢想。只要往前走，往一個方向或者無論是往哪邊走都算是前進，有可能會有結果；但千萬不能坐下來，否則等於坐以待斃，好讓死神降臨得快些。
A la fi les fràgils cametes de Becky refusaren de portar-la més enllà. S'assegué. Tom reposà amb ella, i parlaren de llurs estatges, i dels amics que tenien, i dels llits confortables, i sobre tot de la llum! Becky plorava, i Tom feia per manera que se li acudís algun altre estil de reconfortar-la; però tots sos encoratjaments s'havien esfilagarsat amb l'ús, i sonaven com a sarcasmes. La fadiga de Becky era tan feixuga, que va anar-se endormiscant, fins a trencar el son. Tom n'estigué content. Tot seient, li mirava la cara estirada, i veia còm se li tornava suau i natural sota la influència de somnis plaents; i al cap de poc hi albejà un somriure, i s'hi aturà. La cara, tranquila, reverberava quelcom de pacífic i guaridor, vingut al propi esperit, i sos pensaments vagarejaven cap a temps passats i memòries somnioses. Mentre estava ben endins de la seva consirositat, Becky, es despertà amb una airosa rialleta, però que es glaçà mortalment en els seus llavis i acabà en un gemec.
到後來，貝基柔弱的四肢再也支撐不住，她一步也走不動了。她坐在地上，湯姆也坐下來陪她休息。兩人談到家、那裡的朋友、家裡舒服的床鋪，尤其是那燈光！貝基哭起來，湯姆想另換話題來安慰她，可是她已不止一次聽到他這樣鼓勵，現在這些鼓勵的話聽起來倒像是在挖苦她。貝基實在疲乏極了，她昏昏欲睡，湯姆見此很高興，他坐在那裡盯着她看，只見她在甜蜜的睡夢中臉上的表情逐漸由繃緊狀態變得舒展了，笑容也慢慢地露出來。那平靜的臉龐給湯姆的心靈也帶來了些慰籍。於是，他的心思轉到了過去的時光和夢一般的回憶上去了，他陷入沉思時，貝基在一陣爽快的微笑中醒來，可是笑容突然中止，接着就是一陣呻吟聲。
-Oh! Còm he pogut dormir! Voldria que mai, mai, m'hagués despertat! No, no: me'n desdic, Tom! No feu aquest posat! No ho tornaré a dir.
“唉，我怎麼睡着了呢！要是一覺睡過去那該有多好啊！不！不！湯姆，我不是這麼想的！不要這樣看！我不說了。”
-Estic content que hagueu dormit, Becky: esteu més reposada, ara, i trobarem el camí de sortida.
“貝基，你睡了一覺，這很好；你會覺得休息好了，我們會找到出去的路。”
-Podem provar-ho, Tom; però he vist una contrada tan bella, en el meu somni! Em penso que ens n'hi anirem.
“我們可以試試，湯姆。可我在夢中見到了一個美麗的國家，我想我們正是在去那兒的路上。”
-Potser no; potser no. Coratge, Becky, i continuem les provatures.
“不一定，不一定。貝基，打起精神來！我們再去試它一試。”
S'aixecaren i seguiren caminant a l'atzar dant-se les mans, orbs d'esperança. Feren per manera de computar quant de temps havien estat dins la cova; però no sabien sinó que semblava que haguessin passat dies i setmanes. I, amb tot, era palès que això no podia ésser, perquè llurs candeles no eren encara exhaurides. Molt de temps després d'això (no haurien pogut dir quant) Tom digué que els calia caminar sense fressa i parar l'oïda per sentir els degotissos: necessitaven trobar una font. En trobaren una al cap de poca estona, i Tom digué que era hora de tornar a reposar. Tots dos estaven cruelment fadigats, però Becky digué que creia que podria anar una mica més enllà. La sorprengué d'oir que Tom era d'un altre parer: no podia capir-ho. S'assegueren, i Tom plantà la candela a la paret, en front d'ells, amb una mica d'argila. Llur magí aviat s'aqueferà: no digueren un mot per qui-sap-lo temps. Després Becky rompé el silenci:
他們站起身，手拉著手向前走去，可心裡無數。他倆想合計出獃在洞裡有多久了，可是他們只知道好像是過了許多天，有好幾個星期，可是這不可能，因為蠟燭還沒有用光。此後很長一段時間，他們都說不准在洞裡到底獃了多久——湯姆說他們必須輕輕地走路，聽聽哪兒有滴水聲——他們必須找到泉水處。不久他倆果真發現了一處泉水，湯姆又說這回該休息休息了。兩人累得夠嗆，可是貝基卻說她還能再走一會。湯姆不同意，這讓貝基大吃一驚，不能理解。他們坐下來，湯姆用粘土把蠟燭粘在前面的石壁上。兩人各想各的心思，誰也沒說一句話。過了一段時間，還是貝基先開了口：
-Tom, tinc molta de gana.
“湯姆，我很餓！”
Tom es tragué quelcom de la butxaca.
湯姆從口袋裏掏出點什麼東西。
-Us recordeu d'això?- va dir.
“還記得這個嗎？”他問貝基。
Becky gairebé va somriure.
她差點笑起來。
-És nostra coca de noces, Tom.
“是我倆的結婚喜糕啊，湯姆。”
-Sí. Voldria que fos gran com un barril, perquè no tenim altra cosa.
“對了，現在就剩下這點東西了，它要是有方桶那麼大就好了。”
-Vaig deixar-la de banda a la forada, Tom, perquè poguéssim somniejar damunt ella, com la gent gran fa amb la coca de llurs noces; però... serà nostre...
“這還是我野餐時留下的，做個想頭，湯姆，大人們的結婚喜糕不也是這樣的嗎？——不過這將是我倆的——”
Deixà trencada la frase en aquell indret. Tom partí la coca i Becky menjà amb bon delit, mentre Tom rosegava la seva meitat. Hi havia abundor d'aigua per a cloure-hi el festí. Al cap de poc, Becky suggerí que podien caminar de bell nou. Tom romangué en silenci un moment. Després va fer:
她話只說了半截，湯姆就動手分喜糕。貝基大口大口地吃着，湯姆自己卻一點一點、地嘗着他那份。最後，他倆又飽飽地喝了一通涼水，結束了這頓“宴席”。這時貝基又開始建議繼續往前走。湯姆先沉默了一會，然後說：
-Becky: si us dic una cosa, podreu comportar-la?
“貝基，如果我告訴你，你受得了嗎？”
La faç de Becky s'esblaimà, però digué que podria.
貝基的臉色發白，可她覺得她能受得了。
-Bé, doncs, Becky: cal que romanguem aquí, amb aigua per a beure. Aquest trosset de candela és l'últim que ens resta.
“是這樣的，貝基，我們得獃在這裡，這裡有水喝，我們的蠟燭也只有這麼一小截了！”
Becky no pogué contenir les llàgrimes i els planys. Tom féu el que pogué per reconfortar-la, però amb efecte ben migrat. A la fi Becky digué:
貝基放聲大哭，湯姆盡全力來安慰她，可是一點用也沒有。最後貝基說：
-Tom!
“湯姆！”
-Què, Becky?
“我在這裡，貝基，有什麼要說的嗎？”
-S'adonaran de nostra manca, i vindran a cercar-nos!
“他們會想我倆，找我們的！”
-Ben cert! Ben cert que ho faran!
“說得對，他們會的，一定會的！”
-Potser estan cercant-nos, ara, Tom.
“說不定，現在正在找呢，湯姆。”
-Bé, em penso que sí. Espero que sí.
“當然嘍，我想他們也許正在找，我希望如此。”
-Quan repararan la nostra absència, Tom?
“湯姆，不知道他們什麼時候會發現我們丟了？”
-Quan tornin al vapor, em penso.
“大概是上船回去時吧。”
-Tom, pot ésser fosc, aleshores: se n'adonaran, que no hi siguem?
“湯姆，那可是天要黑的時候，他們會注意到我們沒回去嗎？”
-No ho sé. Però tanmateix la vostra mare se n'adonarà tan aviat com hagin arribat al poble.
“這，我就說不准了，不過他們一到家，你媽媽見不着你，一定會想你的。”
Una mirada d'espant a la cara de Becky retornà a Tom els seus sentits, i veié que havia comès una errada. Becky no havia d'anar a casa aquella nit! Els infants esdevingueren silenciosos i pensívols. Al cap d'un moment, un nou esclat de consternació en Becky mostrà a Tom que la cosa que ell tenia al magí havia colpit així mateix el d'ella: del matí del diumenge podia haver-ne transcorregut la meitat abans que la senyora Thatcher descobrís que Becky no havia estat a la casa de la senyora Harper.
貝基的臉上露出害怕的神情，湯姆這才意識到他犯了個大錯誤。貝基說好那天晚上不回家。兩個孩子沉默不語，各自思忖着，突然一陣悲痛襲上貝基心頭，湯姆發現，他想的事情和她的一樣——那就是星期天撒切爾夫人發現貝基不在哈帕夫人家時，已經是中午時分。
Els infants clavaren els ulls en llur bocí de candela, i vigilaren còm anava fonent-se a pleret, implacablement; veieren la mitja polzada de ble que romania, al capdavall, tota sola; veieren la débil flama alçant-se i caient, la prima columna de fum, enfiladissa, aturant-se-li al cim un instant, i després... l'absoluta horror de les tenebres!
孩子們眼睛盯着那截小蠟燭頭，看著它一點一點、無情地燒掉，最後剩下半英吋長的燭心，那軟弱的燭光忽高忽低，順着細長的煙柱往上爬，爬到頂部徘徊了一會，接着恐怖的黑暗完全籠罩了一切。
Quant de temps hagués trigat Becky a retornar a una lenta consciència de trobar-se plorant en braços de Tom, ni l'un ni l'altre haurien sabut dir-ho. Tot el que sabien era que, després d'una tongada de temps que semblava qui-sap-lo llarga, tots dos es despertaren d'una mortal estupor somnolenta i tornaren a fer-se càrrec de llurs misèries. Tom digué que devia ésser diumenge, aleshores, i potser dilluns. Procurà de fer que Becky parlés, però sos dols eren massa corprenedors: totes les seves esperances eren esvaïdes. Tom digué que llur absència devia haver estat reparada feia temps, i que sens dubte la recerca anava endavant. Cridaria, i potser vindria algú. Ho intentà; però, en la fosca, els ecos sonaven tan paorosament, que no va tornar-hi.
也不知過了多久，貝基才慢慢意識到她趴在湯姆懷裡哭。他倆只知道好像經過一段很長的時間後，兩人從昏睡中醒來，再度一籌莫展。湯姆說現在可能是星期天，要麼就是星期一。他儘力想讓貝基說話，可是她十分悲傷，所有的希望全都泡了湯。湯姆說他們老早就走失了，毫無疑問，人們正在找他倆，他要叫喊，有許多人聽見會來的。他叫了幾聲，可是黑暗中，回聲聽起來十分可怕，他只好停下來，不再叫喊。
Les hores anaven escolant-se, i la fam turmentà altra vegada els captius. Una part de la mitja coca de Tom romania: se la partiren i la menjaren. Però semblà que tinguessin més fam que no pas abans: el pobre bocí de menja no féu sinó esmolar el desig.
時間一分一秒地逝去。現在饑餓又開始折磨這兩個小傢伙。湯姆拿出從他那份中留出來的一小塊喜糕分給貝基吃，可是他們越吃越覺得餓得慌。那塊小的可憐的喜糕反而激起了他們的食慾。
Al cap de poc, Tom digué:
過了一會，湯姆說：
-Sst! No sentiu això?
“噓，你聽見了嗎？”
Tots dos contingueren llur alè i pararen l'orella: se sentia un so com de crit llunyà, desmaiat. Tom va fer-hi resposta immediatament, i, dant a Becky la mà, començà d'anar a les palpentes pel corredor en aquell sentit. Aviat escoltà de bell nou: altra vegada sentiren el so, i aparentment una mica més a prop.
兩人屏住呼吸靜心聽著，遠處傳來一陣模糊不清的喊叫聲。湯姆立即搭上腔，拉著貝基的手，順着聲音傳來的方向，摸索着進入通道里。他馬上又聽了聽，聲音又傳過來，這次明顯地近了。
-Són ells!- digué Tom. -Ja vénen! Avanceu, Becky! Estem salvats, ara!
“是他們！”湯姆說，“他們來了！快來貝基——我們現在有救了！”
La joia dels presoners fou gairebé atuïdora. Llur acuitament era, però, relatiu; perquè els pous abundaven i havien de guardar-se'n. No trigaren a topar-ne un, i s'hagueren de parar. Podia ésser de tres peus de profunditat; podia ésser de tres cents: no hi havia manera de passar-lo, ça com lla. Tom s'ajagué damunt son pit i arribà tan avall com pogué. Res de fons: havien de romandre allí i esperar fins que els cercadors arribessin. Escoltaren: evidentment els crits de la llunyania anaven fent-se més distants. Al cap d'un moment o dos s'havien esvaït totalment. O dissort descoratjadora! Tom cridà fins a enronquir-se, però no li valgué. Parlà esperançadament a Becky, però va passar un segle d'afanyosa espera sense que tornés a oir-se cap so.
兩個被困在山洞裡的“囚犯”高興得几乎發狂。不過他倆走得很慢，因為腳下不時會碰到坑坑窪窪，必須小心點才行。說著說著，他們就碰到一個坑窪。他倆停下腳步。那坑大約有三英呎深，也許是一百英呎——不管怎麼說是跨不過去的。湯姆趴在地上，儘量伸手去摸，可是根本摸不到坑底。他仍必須獃在這裡，等待搜尋的人過來。他倆聽著，很顯然本來就很遙遠的喊叫聲，現在聽起來更遠了。一會工夫後，聲音一點也聽不到了。真是倒霉透頂！湯姆直喊得嗓子都啞了也無濟於事。他充滿希望地和貝基談着，可過了一段令人焦慮的時刻後，再也沒有聽見那遠去的喊叫聲。
Els infants, a les palpentes, retornaren a la font. El temps, remís, s'arrossegava. Dormiren altre cop, i es desvetllaren, plens de fam i amargor. Tom creia que devia ésser dimarts, aleshores.
孩子們摸索着重新回到泉水旁。時間慢慢地過去了，令人乏味。他們又睡了一覺，等醒來後饑腸轆轆，痛苦不堪，湯姆堅信今天一定是星期二。
En aquell moment una idea el colpí. Hi havia alguns passadissos laterals a llur abast: seria millor d'explorar-ne algun que no pas comportar la càrrega del temps feixuc dins l'ociositat. Es tragué un cordill d'estel de la butxaca, el nuà a un sortint de roca i ell i Becky començaren de caminar, Tom al davant, descabdellant el fil a mesura que avançaven a les palpentes. A la fi de vint graons el corredor acabava en un lloc on calia saltar. Tom s'agenollà i palpà cap avall, i després tan enllà, al voltant del recó, com pogué abastar convenientment amb la mà. Féu un esforç per estendre's una mica més a la dreta; i, en aquell moment, encara no a vint yardes de distància, una mà humana, tenint una candela, aparegué darrera una roca! Tom féu un crit esclatant, i tot seguit la mà fou seguida pel cos al qual pertanyia: el de Joe l'Indi! Tom en fou paralitzat: no podia moure's. Experimentà una pregona satisfacció, a l'instant següent, en veure que l'espanyol apretava a córrer i es perdia de vista. Tom s'estranyà que Joe no hagués reconegut la seva veu i no hagués comparegut i l'hagués mort, per haver declarat al Tribunal. Però els ecos degueren disfressar-li la veu: sens dubte això era, va raonar ell. L'esglai de Tom havia afeblit tots els seus muscles. Es digué a sí mateix que, si hagués tingut prou força per a tornar a la font, hauria romàs allí, i no hi havia cosa que l'hagués temptat a córrer el perill de trobar de bell nou Joe l'Indi. Tingué compte de no dir a Becky el que havia vist. Digué que només havia cridat «per si reeixia».
湯姆突然想出個主意。附近有許多叉路口，與其在這裡閒等着急人，不如去闖幾條碰碰運氣。他從口袋裏掏出一根風箏綫，把它系在一塊突出的石頭上，然後和貝基一起上了路。湯姆頭裡走，邊走邊放綫。大約走出有二十步遠，通道往下到了盡頭。湯姆跪了下來，往下摸着，順手摸到拐角處，他又使勁儘量往左邊一點摸。這時，不到二十碼的地方，有隻手，拿着蠟燭，從石頭後面出來了。湯姆大喝一聲，那隻手的主人——印第安·喬的身體立即露了出來。湯姆嚇癱了，他動彈不得。緊接着就見那西班牙人拔腿就跑，轉眼就不見了，真是謝天謝地。湯姆在想喬沒聽出他是誰，否則會過來殺了他，以報他在法庭上作證之仇。山洞裡的回音讓人無法辨出誰是誰。毫無疑問這就是喬沒能認出他的原因，湯姆這樣合計着。湯姆被嚇得渾身無力。他自言自語道，他要是還有氣力回到泉水邊，一定獃在那裡，無論怎樣，都不想再去冒險，碰上印第安·喬就完蛋了。他很謹慎，不想對貝基說出看到了什麼。他講他大喝一聲只是為了碰碰運氣。
Però la fam i la malaurança, al cap de molt de temps, es feren més fortes que les temences. Una altra espera tediosa a la font i un altre són, de força durada, hi feren mudança. Els infants es despertaren, desvetllats per una fam desesperada. Tom cregué que ja devia ésser dimecres o dijous, o potser divendres o dissabte, i que havia estat abandonada la recerca. Es proposà d'explorar un altre passadís: se sentia amb voluntat de confrontar Joe l'Indi i totes les terrors. Però Becky s'havia decandit: s'havia capbussat en una extenuada apatia, i no podia ésser reviscolada. Digué que esperaria on es trobava, i moriria: poc havia de trigar gaire estona. Digué a Tom que partís amb el cordill d'estel, i explorés, si volia, però li pregava que tornés de tant en tant i li parlés; i li féu prometre que, quan vingués l'hora terrible, romandria al seu devora i li agafaria la mà fins que tot fos acabat.
可是從長遠的角度來說害怕是次要的，主要的問題是饑餓和疲乏。他倆在泉水旁又度過了一個漫長而又乏味的夜晚，這給他倆帶來了轉機，孩子們醒來時，饑餓難忍。湯姆堅信日子到了星期三或是星期四，說不定是星期五、星期六都有可能，現在大夥們一定不再尋找他倆了，他提議重找一條出路。他現在覺得就是遇到印第安·喬和什麼別的危險也不怕。問題是貝基虛弱得很。她陷入了麻木狀態，喚不醒她的精神。她說她就原地獃着等待死亡——這不會太久。她對湯姆說，如果他願意的話他自己可以順着風箏綫去找出路，但要求他時不時地回來好和她說說話，她還讓他保證在最後時刻來臨時，一定要守在她身旁，握著她的手，這樣一直握下去。
Tom la besà, sentint que un nus li escanyava la gorja, i va fer veure que confiava de trobar els cercadors o una eixida de la cova. Després, amb el cordill d'estel a la mà, anà davallant a les palpentes, a grapes i damunt els genolls, per un dels passadissos, devastat per la fam i emmalaltit per les pronòstigues de les imminents acaballes.
湯姆吻了她，嗓子裡卻有種哽噎的感覺，表面上還裝出信心十足的樣子；別人一定會找來救他倆出洞。然後他手裡拿着風箏綫爬進一個通道。饑餓令他沮喪，尤其是一想到死到臨頭更令他感到悲傷。