Una de les raons per les quals el magí de Tom havia anat desempallagant-se de sos íntims mals de cap era perquè havia descobert una nova i transcendental matèria d'interès. Becky Thatcher havia deixat de comparèixer a l'escola. Tom lluità amb son orgull uns quants dies, i féu per manera d'escapolir-se d'aquell amor, però fracassà. Començà d'anar a raure constantment pels volts de la casa on vivia el pare d'ella, cada nit, i de sentir-se ben atuïdot. Estava malalta. Si es morís! Aquesta idea comportava una distracció. Ja no s'interessà més per la guerra, ni tan sols per la pirateria. L'encís de la vida havia desaparegut, i no en restava sinó la melangia. Deixà de banda el seu arc i el seu bastonet de baseball que ja no li proporcionaven cap gaudi. Sa tia n'estava tota preocupada; començà de fer-li sofrir tota mena de provatures amb medicines. Ella era d'aquelles persones que perden els estreps per les medicines patentades i tots els mètodes novençans de produir la salut o d'adobar-la. Era una constant experimentadora d'aquestes coses. Quant sabia quelcom de nou en el ram, estava subjecta a una febre inestroncable fins que ho havia provat, no pas en si mateixa, perquè mai no estava malalta, sinó en algú altre que tingués a mà. Estava subscrita a tots els periòdics de terapèutica i a tots els enganys frenològics; i la solemnial ignorància amb què s'estarrufaven ells era l'ambient que la tia Polly respirava amb delit. Tota la desferra que contenien sobre la ventilació, i còm calia anar-se'n al llit, i còm llevar-se, i quines coses menjar, i quines coses beure, i quant d'exercici fer, i en quin estat de ment conservar-se, i quina mena de vestit posar-se era per a ella l'Evangeli, i mai no reparà que la premsa salutífera del mes corrent solia trabucar tot allò que havia recomanat un mes abans. Era un cor senzill i honrat en tota la durada del dia, de manera que era una fàcil victima. Arreplegava sos periòdics enganya-babaus i ses medicines enganya-bajocs, i així armada d'eines de mort, avançava damunt son pàl·lid cavall, per a dir-ho metafòricament, amb l'infern al seu darrera. Però mai no sospità que ella no fos un àngel guaridor i el baume de Galaad sota una disfressa, en front dels veïns emmalaltits.
湯姆轉移了注意力，不再為心中的秘密所苦惱，原因之一是，他現在感興趣的是另一件更重要的事情：貝基·撒切爾不來上學了。經過幾天的內心鬥爭，湯姆想了結這樁心事，可是沒成功，結果他發現晚上自己一個人傷心地圍着她家轉悠。她原來是生病了，可萬一要是死了呢！想到這，他都快要發瘋了。什麼打仗啦，當海盜呀，他全無了興趣。美好的生活一去不復返，留下的儘是些煩惱。他收起鐵環，球拍也被放到了一邊，這些東西已經沒用了，不再能帶來快樂。最擔心他的是他姨媽。她馬上試着想用各種藥來治療他。地姨媽這個人和有些人一樣，對於專賣藥，或強身、健體等之類的保健藥品，不分青紅皂白都要先試為快。只要有新的出來，她從不落下一樣，一古腦拿來就試，可是她自己從不生病，所以逮着誰，就是誰。她訂了所有的醫學刊物和骨相學之類的東西。裡面一本正經的胡說八道簡直成了她的命根子。什麼通風透氣、怎樣上床和起床、吃什麼、喝什麼、運動量多少為佳、保持什麼樣的心情，還有穿什麼樣的衣服等等，這一切廢話都被她當作至理名言。有趣的是儘管健康雜誌上的內容前後兩期說得驢唇不對馬嘴，忽左忽右，但她卻從來沒有發現過。她這人頭腦簡單，心地單純，所以極容易上當受騙。於是，她帶上廢話連篇的刊物和騙人的藥，用比喻的說法，就是帶上死亡，騎上灰馬，身後跟着魔鬼出發了。可她滿以為帶的是靈丹妙藥，自己是華佗再世，這下受苦受難的鄰里有救了。
El tractament per l'aigua era nou, aleshores, i l'atuïda condició de Tom fou per a ella com una fruita madura. El feia eixir a trenc de dia cada matí, el feia estar dret dins el cobert de fusta i l'ofegava amb un diluvi d'aigua freda; després el refregava amb una tovallola com una llima, i aixi el retornava; després l'embolicava amb un llençol mullat, i el deixava de bell nou sota la flassada, fins que suava ànima i tot, i «les seves taques grogues se li esquitllaven enfora, a través dels porus», com deia Tom.
時下，水療法是個新玩意，正巧湯姆精神也不怎麼樣，這下可得了她的勁。早晨天一亮，她就把湯姆叫到外邊，讓他在木棚裡站好，然後沒頭沒臉地給他澆上一陣涼水。她還用毛巾像銼東西一樣使勁給湯姆擦身，讓他緩過來。接着她用濕床單包起湯姆，再蓋上毯子直捂得他大汗淋漓，洗淨靈魂。 用湯姆的話來說，就是“要讓污泥穢水從每根毛細管中流出”。
Però, amb tot i això, el noi anava esdevenint més i més malenconiós, i pàl·lid, i abatut. Ella va afegir-hi banys calents, banys de seient, dutxes i capbussons. El noi romania bròfec com una caixa de morts. Ella començà de prestar ajut a l'aigua amb una prima dieta de farina de civada, i emplastres de cantàrides. Calculava la capacitat d'ell com hauria calculat la d'una gerra, i l'omplia diariament de panacees pispa-diners.
經過這番“好心”的折騰，那孩子卻更加憂鬱、更加蒼白、沒精打采。於是乎，她又動用了熱水浴、坐浴、淋浴，直至全身水浴法，但都無濟於事。那孩子仍然看上去像口棺材，死氣沉沉。她又特別往水里加了一點燕麥和治水泡的藥膏，她還像估量罐子容量一般來合計着湯姆的用藥量，每天拿些所謂的靈丹妙藥給他灌上一通。
Tom havia esdevingut, en aquella etapa, indiferent a la persecució. Aquesta fase omplia de marriment el cor de la vella senyora. Calia rompre aquesta indiferència a qualsevol preu. Aleshores sentí parlar per primera vegada d'un mata-xacres. N'encarregà tot seguit una bella quantitat. El tastà, i en romangué plena de gratitud. Era, senzillament, foc en forma líquida. Deixà córrer el tractament hidroteràpic i tota altra cosa, i fixà la seva fe en el mata-xacres. En donà una culleradeta a Tom, sotjant-ne les resultes amb l'ànsia més pregona. Sos mals de cap gaudiren immediatament una treva, i son esperit recobrà la pau, perquè l'indiferència_fou rompuda. El noi no hauria mostrat un interès més salvatge, més sincer, si ella hagués calat foc sota sos peus.
此時此刻的湯姆對這種等同“迫害”的治療已經麻木不仁，老太太對此驚恐萬狀。她要不惜一切代價治好他的麻木不仁。她頭一回聽說止痛藥這個名詞，現在就派上了用場。她馬上買了一些，嘗後覺得這下有救了。用這種藥簡直等於拿火燒人。她丟下水療法和別的，一心把希望寄託在這止痛藥上。她給湯姆服了一湯匙藥，然後萬分焦慮地等着結果。果然見效了，湯姆不再麻木不仁了，她的心情馬上平靜下來，也無憂無慮了。再瞧那孩子，突然醒過來興趣十足，就算老太太真地把他放在火上，也比不上他這陣子的勁頭。
Tom s'adonà que era hora de deixondir-se: aquesta mena de vida podia ésser romàntica abastament dins la seva àrida entonació, però començava de comportar massa poc sentimentalisme i massa riquesa enfollidora. Així, doncs,imaginà diversos plans d'alleujament; i al capdavall se li acudí de fer veure que l'encisava el mata-xacres. El demanà tan sovint, que es féu carregós, i la seva tia acabà per dir que se'n prengués ell mateix i no li fes més nosa. Si s'hagués tractat de Sid, li hauria permès el gaudi sense recelar-ne; però, tractant-se de Tom, vigilà l'ampolla clandestinament. Trobà que, de fet, la medicina minvava; però no se li acudí que el minyó hi adobava la salut d'una clivella del paviment de la saleta.
湯姆覺得他該醒了，儘管姨媽的折騰讓他覺得很有浪漫情調，但卻缺少理智，花樣多得讓人眼花繚亂。他絞盡腦汁，終於想出一個解脫的計劃：假稱喜歡吃止痛藥。於是他時不時地找姨媽要藥吃，結果弄得她煩起來，最後她乾脆讓湯姆自己動手愛拿多少就拿多少，不要再來煩她就行。要是換成希德，她完全可以放心，可這是湯姆，所以，她暗中注意藥瓶的情況。她發現藥瓶的藥越來越少，但想都沒想到湯姆正在客廳裡用這種藥在補地板的裂縫。
Un dia Tom es trobava dant la dosi a la clivella, quant el gat groguenc de la seva tia comparegué tot brunzint, mirant la cullereta cobejosament i demanant-ne un tast. Digué Tom:
有一天，湯姆正在給裂縫“喂藥”，這時他姨媽喂養的那只黃貓彼得咪咪地叫着走過來，眼睛貪婪地盯着湯匙，好像是要嘗一口。湯姆說：
-No en demaneu si no en teniu necessitat, Pere.
“彼得，要不是真想要，就別要了。”
Però en Pere féu senyal que en tenia necessitat.
可是彼得表示它確實想要。
-Val més que us en assegureu.
“你最好別弄錯了。”
En Pere n'estava segur.
彼得拿定了主意要。
-N'heu demanat, i us en daré, perquè jo no só de mena roïna; però, si trobeu que no us agrada, no us queixeu de ningú, sinó de vós mateix.
“這可是你自找的，我就給你，我可不是小氣，你要是吃了覺得不對勁，別怨別人只能怪你自己。”
En Pere s'hi conformà: així és que Tom li badà la boca, i li va tirar a la gola el mata-xacres. En Pere saltà un parell de yardes pels aires, i després féu un esgarip de guerra i es posà a donar giravolts i més giravolts per la cambra, havent-se-les a patacades amb el parament, trabucant testos amb flors i causant general estrall. Després s'aixecà damunt les potes del darrera, i féu gambades al seu voltant, en un frenesí de gaubança, amb el seu cap damunt l'espatlla, i la seva veu proclamant una felicitat impossible d'estroncar. Després anà fent esquinços d'ací d'allà de la casa, espargint de bell nou el caos i la destrucció per sa via. La tia Polly entrà al moment just per a veure'l emprenent-se una petita sèrie de dobles salts mortals, llançant un hurra final i vigorós, i traspassant la finestra oberta, tot arrabassant els testos florits que restaven. La vella senyora romangué petrificada d'astorament, llucant damunt les seves ulleres. Tom estava ajaçat en terra, morint-se de riure.
彼得並無異議。因此湯姆撬開它的嘴，把止痛藥灌下去。彼得竄出兩三碼遠，狂叫着在屋裡轉來轉去。它砰的一聲撞在傢具上，碰翻了花瓶，弄得一塌糊塗。接着它昂起頭，後腿着地，歡快地跳來跳去，按捺不住發出高興的聲音。隨後，它又在屋裡狂奔亂跑，所到之處，不是碰翻這個就是毀了那個。波莉姨媽進來時正好看見它在連翻斤鬥。它最後哇地大叫一聲，從敞開的窗戶一飄而出，把餘下的花瓶也帶了下去。老太太驚獃了，站在那兒，眼睛從鏡框上往外瞪着；而湯姆卻躺在地板上笑得喘不過氣來。
-Tom: què li fa mal al gat, en nom de Déu?
“湯姆，那貓到底得了什麼病？”
-No ho sé, tia- digué el minyó prenent alè.
“我不知道，姨媽。”他喘着氣說。
-Mai no havia vist cosa semblant. Quína és la causa que hagi fet aquestes accions?
“我還沒見過這樣的事情，它究竟是為什麼那個樣子？”
-No ho sé, de bo de bo, tia Polly: els gats ho fan sempre quan es xalen.
“我真的不知道，姨媽。貓快活的時候總是那個樣子。”
-Voleu dir?- Hi havia quelcom en l'entonació de la tia Polly, que va fer a Tom aprensiu.
“是那個樣子的嗎？”語氣有點令湯姆生畏。
-Sí, senyora. És a dir, jo bé ho penso.
“是的，姨媽。我是這樣想的。”
-De bo de bo?
“你是這樣想的？”
-Sí, senyora.
“是，姨媽。”
La vella senyora estava decantada, i Tom l'espiava amb un interès estimulat per la inquietud. Massa tard endevinà la seva orientació. El mànec de la cullereta acusadora era visible sota la sanefa del llit. La tia Polly la collí i l'enlairà. Tom reculà, baixant els ulls. La tia Polly l'aixecà pel mànec usual (la seva orella), i li tustà el cap de valent amb son didal.
老太太彎下腰，湯姆焦慮萬分地關注着。當他看出老太太的用意時，為時已晚，因為說明問題的那把湯匙已暴露在床帷下。波莉姨媽撿起湯匙，湯姆害怕了，垂下了眼皮。波莉姨媽一把揪住他的耳雜把他拽起來，還用頂針狠狠地敲他頭，敲得砰砰響。
-Ara vejam: per què havíeu de maltractar d'aquesta manera la pobra bèstia, que no pot parlar?
“我的小祖宗，你幹嗎要這樣對待那個可憐的傢伙，它又不會說話？”
-Ho he fet compadint-me d'ell, perquè no té tia.
“我是可憐它才給它吃藥的。你瞧，它又沒有什麼姨媽。”
-No té tia! Babau! Què té que veure, això!
“你說什麼，它沒有姨媽！傻瓜！那和這事有什麼關係？”
-Hi té que veure qui-sap-lo. Perquè, si n'hagués tingut, ella fóra qui l'hauria recremat! Ella li hauria rostit els budells, tan mancada de bon cor com si el pacient hagués estat un noi!
“關係多着呢。它要是有姨媽，那肯定會不考慮它的感情，給它灌藥燒壞它的五臟六腑不可！”
La tia Polly sentí una sobtada angoixa de remordiment. La cosa, així, prenia un nou aspecte: ço que era cruel envers un gat podia ésser també cruel envers un noi. Començà d'ablanir-se: estava penedida. Sos ulls s'humitejaren una mica, posà la mà damunt el cap del minyó, i digué gentilment:
聽到這，波莉姨媽突然感到一陣難受，後悔不已。湯姆的說法讓她開了竅。貓受不了，那孩子不也同樣受不了嗎？她軟下來，心裡感到內疚。她眼睛有點濕潤，手放在湯姆頭上，親切地說：
-Ho feia amb el millor daler, Tom. I, Tom, us ha refet.
“湯姆，我本是好意。再說，湯姆，我那樣做確實對你有好處。”
Tom la mirà a la cara insinuant un ullet amb prou feines perceptible, en mig de la seva gravetat:
湯姆抬起頭，嚴肅地看著姨媽的臉，並眨着眼睛盯着她說：
-Ja ho conec que ho fèieu amb el millor daler, tieta; i igual em passava amb en Pere. També a ell l'ha refet. Mai l'havia vist voltar amb tan bella...
“我的好姨媽，你是好意，這我曉得。我對彼得也是好意呀。那藥對它也有好處。自我給它灌藥以後，我再也沒有看見它的影子。”
-Oh! Aneu-vos-en, Tom, abans que em torneu a enquimerar. I feu per manera de ser bon minyó una vegada a la vida, i no haureu de pendre cap més medicina.
“哦，去你的，湯姆。別再氣我了。你就不能做個聽話的孩子嗎？哪怕是一次也行，這樣的話，就不需要再用藥了。”
Tom arribà a l'escola abans de temps. Hom reparava que aquesta cosa estranya havia esdevingut cada dia, darrerament. I ara, com volia son nou costum, es posà vora l'entrada del camp escolar, en lloc de jugar amb sos companyons. Estava malalt, deia, i en tenia el posat. Procurà dar entenent que mirava arreu arreu, llevat d'on mirava de bo de bo: pel camí avall. Al cap de poca estona Jeff Thatcher comparegué a la vista, i la cara de Tom s'il·luminà, i menà la conversa estratègicament, creant-hi avinenteses de parlar de Becky; però l'atarantat minyó no arribà a atalaiar-se de l'ham. Tom espià i espià, ple d'esperança, quan un vestidet de noia bellugadís es mostrava a l'esguard, i odiant-ne la posseïdora tot seguit que veia que no era la que calia. A la fi els vestidets de noia plegaren de comparèixer, i ell anà a raure dins el cau: entrà dins l'escola buida i s'assegué a sofrir. Després, un altre vestidet de noia passà la porta, i el cor de Tom va fer una gran gambada. Un moment després, ja era fora, i engegant-se com un indi, udolant, rient, empaitant minyons, saltant per damunt el clos amb perill de la vida i el coll, fent capgirells amb la mà en terra, sostenint-se damunt el cap, acoblant totes les fetes heroiques que pogué imaginar, i mirant de cua d'ull, tota l'estona, per veure si Becky Thatcher n'havia esment. Però ella semblava no adonar-se de res: mai no mirava. Seria possible que no reparés que ell era allí? Portà ses considerables fetes a son immediat veïnatge: anà pel volt fent esgarips de guerra, arrabassà la gorra un noi, la tirà rabent damunt la teulada de l'escola, es precipità entre un grup de minyons, trabucant-ne en totes direccions, i caigué, obert de cames i braços, sota el nas de Becky, gairebé tirant-la a terra; i ella es girà, amb el nas en l'aire, i ell sentí com deia:
-Uix! Hi ha gent que es pensen ésser qui sap què: sempre es donen importància!
湯姆早早來到學校，人們發現，奇怪的是他最近每天都是這樣。和往常一樣，他沒跟夥伴們在一起玩耍，而是獨自一人在校門口徘徊。 他說自己病了，看上去也確實像生病的樣子。他裝出若無其事的樣子四處看著。其實，他真正關注的是那邊的那條路。這時，傑夫·撒切爾躍入眼帘，湯姆喜上眉梢，他盯着看了一會，然後失望地轉過身去。等傑夫走近，湯姆主動上前同他搭訕，想俟機套出有關貝基的情況，可是談了一通卻是白搭。湯姆只好等啊等啊，等得望眼欲穿。每當路那頭出現了女孩子模樣時，他都滿心歡喜，等到近處一看，不是他要等的人，他馬上恨得咬牙切齒。後來，路上蹤影全無，他的希望破滅了，所以他悶悶不樂地步進空無一人的教室，坐在那裡難過。這時，湯姆看見女孩的衣服從大門口飄進來，湯姆的心怦怦直跳，他馬上跑出教室，像印第安人一樣，開始登場表演。他叫着，笑着，你追我趕，甚至不顧摔斷手腳，冒着生命危險跳過柵欄，前後翻個不停或者拿大頂。總之，凡是他能想到的逞能事情，他都做了。他一邊做，一邊偷眼看看貝基·撒切爾是不是看見了這一切。可是她好像一點也沒看見，甚至連望一眼都沒有。這可能因為她沒有注意到他在那裡。於是湯姆就湊近了一些，“衝啊！殺呀”地喊個不停。他跑着抓下一個男孩子的帽子就扔到教室的屋頂上，然後又衝向另一群孩子，弄得他們跌跌撞撞四散開去，自己也一下子摔在貝基面前，還差點把她絆倒。貝基轉過身去，昂着頭。
湯姆聽見她說：
“哼！有的人自以為是，神氣得很呢——儘是賣弄！”
Les galtes de Tom s'abrandaren. Es replegà i se n'anà amb la cua entre cames, atuït i amb la cresta abatuda.
湯姆被說得臉直髮燒。他爬起來，偷偷地溜了，一副垂頭喪氣、被鬥敗的樣子。