S'acostaven les vacances. El mestre d'escola, sever en tota ocasió, esdevingué més sever i més exigent que mai, perquè volia que l'escola es lluís el dia dels exàmens. El seu regle i la seva fèrula ja estaven poques vegades en vaga: almenys entre els alumnes menors. Només els nois més grans, i les senyoretes de divuit i de vint, s'escapaven del fuet. Els fueteigs del senyor Dobbins eren d'alló més vigorosos, altrament; perquè, encara que son cap, sota la perruca, era perfectament calb i resplendent, acabava d'arribar a la mitja edat, i no hi havia indici de feblesa en son sistema muscular. A mesura que el gran dia s'atansava, tota la tirania que hi havia dins ell comparegué a la superfície: semblava trobar un plaer venjatiu a castigar les menors negligències. La conseqüència era que els nois més petits despenien llurs dies en la terror i el sofriment, i llurs nits en maquinar revenges. No deixaven de banda oportunitat de fer entremaliadures al mestre. Però ell els passava al davant cada vegada. La retribució que seguia a cada èxit venjatiu era tan vasta i majestuosa, que els minyons sempre es retiraven del camp greument derrotats. A la fi conspiraren tots junts i se'ls acudí un pla que prometia una victòria enlluernadora. Hi juramentaren el noi del pinta-rètols: li digueren el projecte i li demanaren son ajut. I ell tenia les seves raons per regalar-se'n, perquè el mestre estava a dispesa a casa del seu pare i havia donat al minyó amples motius d'odiar-lo. La muller del mestre faria una eixida al camp, d'aquí a pocs dies, i el pla no trobaria cap destorb. El mestre solia preparar-se per a es grans ocasions traguejant de valent, i el noi del pinta-rètols digué que quan el mestre tites, el dia abans dels exàmens, hagués arribat a l'estat escaient, ell «endegaria la cosa» mentre el senyor Dobbins dormisquegés a la seva cadira: després el despertaria en el temps oportú, per apretar a córrer cap a l'escola.
暑假即將來臨，向來就嚴厲的老師現在變得比以往任何時候都更加嚴厲、越發苛刻了，他目的是要全體同學在考試的那一天好好表現一番。他手中的教鞭和戒尺現在很少閒着，至少對那些年齡較小的同學可以這麼說。只有最大的男孩子和１８到２０歲的年輕姑娘才不挨打。杜賓斯先生的鞭子打起來特別重。別看他頭戴假髮，光禿着腦袋，可他剛到中年，身上的肌肉沒有一點鬆弛的跡象。隨着“大考”的臨近，他的蠻勁漸漸暴露無遺。只要學生出了差錯，哪怕是微不足道的小錯，他也要乘機發揮，以懲罰學生來獲取快感。結果這弄得那些年齡較小的男孩子惶惶不得終日，晚上就盤算着如何進行報復。他們一有空就搗蛋，從不放過任何給老師添亂子的機會。可老師仍然我行我素，不睬他們那一套。要是孩子們成功的話，隨之而來的懲罰猶如風捲殘雲，威風凜凜，總是以孩子們的徹底失敗而告終。但他們並不甘心失敗，而是聚在一起密謀，最後終於想出了一條妙計，這一定能取得輝煌勝利。他們找到了做招牌人的孩子，先讓他發誓保密，然後將他們的秘密計劃告訴他，請他幫忙，這真是一拍即合。原來這位老師在他家吃飯，在很多事情上已經得罪了這個孩子。過幾天，老師的太太要到鄉下去串門，這樣他們就能順利地實施計劃。另外，每逢重要日子，老師都要喝得酩酊大醉。那孩子說大考那天晚上，等老師差不多醉倒在椅子上打盹的時候，他就“乘機下手”，然後再伺機弄醒他，催他快到學校去。
Quan els temps hagueren arribat a llur plenitud, la interessant avinentesa es produí. A les vuit del vespre l'escola era brillantment il·luminada i agençada amb garlandes i fistons de fullatge i de flors. El mestre seia entronitzat en sa gran cadira, damunt una tarima, amb la pissarra al darrera. Semblava bastant endolcit. Tres files de bancs a cada banda i sis bancs al seu davant eren ocupats pels dignataris del poblet i els parents dels alumnes. A la seva esquerra, més enllà de les files de ciutadans, hi havia una esbarjosa tarima temporal on seien els alumnes que havien de pendre part en els exercicis del vespre: files de menuts, rentats i abillats fins a un grau intolerable de malestar; files de minyonassos desmanegats; nevades files de noies i senyoretes vestides de llinó i de mussolina, i egrègiament conscients de llurs braços nus, dels antics joiells de llurs àvies, de llurs cintetes rosades i blaves, i les flors de llur cabell. Tota la resta de la casa era plena d'alumnes que no prenien part a l'acte.
到了預定的時間，晚上８點鐘，那個有趣的時刻終於來臨了。 教室裡燈火輝煌，掛着花環和綵帶，綵帶上扎着葉子和花朵。在高高的講台上，老師像皇帝一樣坐在那把大椅子裡，身後就是黑板。還好他看上去不像大醉的樣子。他前面有六排長凳，上面坐著鎮上的要人。兩邊又各有三排長凳，坐的是學生家長。左前方，家長座位後面臨時搭起了一個大講台，參加晚上考試的考生全都坐在這裡。一排排的小男孩被家長打扮得過了頭，個個被洗得乾乾淨淨，穿得整整齊齊，讓人覺得都有點不舒服。接着的是一排排大男孩，顯得有些靦腆和獃板。再瞧那些小女孩和大姑娘，她們一身素裝，潔白耀眼，個個穿著細麻軟布做的衣服，頭上插着許多裝飾品，有鮮花，有粉紅和藍色相間的髮帶，還有老祖母傳下來的各種小裝飾物。她們露着胳膊站在那裡，尤其顯得有些侷促不安。 那些沒有考試任務的學生都散坐在教室裡別的地方。
Els exercicis començaren. Un noi molt petit s'aixecà, i va dir tot esparverat: -«Amb prou feines podríeu esperar que un nen de la meva edat parlés en públic damunt la plataforma, etc.»;- acompanyant-se amb els gestos penosament exactes i espasmòdics que una màquina podria haver usat, suposant que la màquina hagués estat una mica desballestada. Però ell se'n va sortir sense entrebancs, encara que cruelment espaordit, i rebé un bell tomb d'aplaudiments, quan féu la seva reverència manufacturada, i es retirà.
考試開始了。一個年齡小的男孩站起來按事先準備好的說：“大家可能沒有想到，像我這年齡的孩子會到講台上來當眾演講。”等等諸如此類的話。他邊說邊十分吃力地比划著，動作雖然準確，但卻很生硬，生硬得像出了點故障的機器一般。他機械地鞠躬退場，獲得了全場一陣熱烈的鼓掌。
Una noieta de cara tota vergonyosa barbotejà: -«Mary tenia una ovelleta, etc.»- Féu una cortesia que trencava el cor, rebé la seva recompensa d'aplaudiments, i s'assegué tota enrojolada i feliç.
一個小女孩臉通紅口齒不清地背誦了“瑪麗有隻小羊羔”等，然後十分認真地行了個屈膝禮。在博得了大家的一陣掌聲後，她紅着臉，高興地坐了下來。
Tom Sawyer avançà amb confiança arrogant: anà enfilant-se per l'inestroncable i indestructible parlament. -«Deu-me la llibertat o deu-me la mort»- amb bella fúria i frenètica gesticulació, i s'interrompé a la meitat. Una tètrica basarda s'apoderà d'ell, ses cames tremolaren, i estigué a punt d'ofegar-se. Comptava, certament, amb la simpatia palesa de l'auditori, però també amb el silenci de l'auditori, que era encara pitjor que no la seva simpatia. El mestre arrufà el nas, i això completà el desastre. Tom lluità una estona, i després es retirà, enterament derrotat. Hi hagué un feble propòsit d'aplaudiment, però morí totduna.
湯姆·索亞十分自信地走上前去，背起了那千古名篇《不自由，毋寧死》。他慷慨陳詞，不時還大幅度地做着手勢， 可背着背着中途就接不上了。怯場症像魔鬼一樣攫住了他，他兩腿發顫，似乎有窒息之感。所有在場的人確實替他捏了把汗，可沒人吭一聲，這讓他覺得比同情他更難受。到後來，老師皺起了眉頭，湯姆這下全完了。他結結巴巴要往下背誦，可過了一會，便好像隻鬥敗的公鷄一樣溜下場去。台下的人想鼓一兩掌，可掌聲剛起就消失了。
Seguiren un parell de masegats poemes i altres perles declamatòries. Després hi hagué exercicis de lectura i un torneig de confegiment. La magra classe de llatí recità amb honor. Arribà la flor del vespre: les composicions originals de les senyoretes. Cadascuna, per torn, avançà fins al caire de la plataforma, escurà la gorja, enlairà son manuscrit (lligat amb una cinta exquisida), i es posà a llegir, fixant-se per peces menudes en l'expressió i la puntuació. Els temes foren els mateixos ja escatits en semblants avinenteses, abans que per elles per llurs mares, llurs àvies, i segurament per tota llur ascendència de línia femenina fins a les Creuades. L'Amistat n'era un; Memòries d'altres dies, La Religió en la Història, País de somnis, Els aventatges de la cultura, Formes de Govern polític comparades i contrastades, Melangia, Amor filial, Dalers del cor, etc., etc.
隨後有人背誦了“那個男孩子站在燃燒的甲板上”，“亞述人走來了”等一些名篇。接下來的是朗讀表演和拼寫比賽。寥寥數人的拉丁語班背誦時顯得無比自豪。最後晚上的黃金節目終於到了——姑娘們自己的“獨創大作”。大家一個接一個走上前站在講台邊，等清完嗓子就拿出稿子（用鮮艷的緞帶扎着）唸起來。她們個個唸得有聲有色，十分賣力讓人都覺得有點不自然。文章的主題都是她們的母親和祖母們在同樣場合下早已發揮過的。毫無疑問，由此可以追溯到十字軍時代她們家族的母系祖先們，人人都用過這類主題，《友情論》就是其中之一。另外還有《昔日重來》、《歷史上的宗教》、《夢境》、《文化的優點》、《政體比照論》、《傷感》、《孝道》、《心願》等等。
Tret preponderant d'aquestes composicions era una malenconia atesa i afalagada; n'era un altre el doll opulent i malversador de bell llenguatge; n'era un altre una tendència a encabir a les orelles paraules i frases especialment preades, fins que esdevenien gastades del tot; i una peculiaritat que les caracteritzava i les malmetia assenyaladament era l'inveterat i intolerable sermó, que remenava la cua estropellada a la fi de totes i cada una d'elles. Fos quin fos el tema, hom havia fet un esforç espremedor del cervell per recargolar-lo d'una o altra manera que un esperit moral i religiós pogués contemplar amb edificació. La palesa insinceritat d'aquests sermons no bastava per a assolir que la moda en fos bandejada de les escoles, i no basta avui en dia: potser mai no bastarà mentre el món sigui món. No hi ha escola en el nostre país on les joves damisel·les no es sentin obligades a cloure llurs composicions amb un sermó; i reparareu que el sermó de la noia més frívola i menys religiosa de l'escola és sempre el més llarg i el més implacablement piadós. Però prou d'aquesta cançó: la veritat casolana és indigesta.
這類文章的共同特點有三個：一是無病呻吟，故作悲傷；二是堆砌詞語，濫用華麗詞藻；三是特別偏愛一些陳詞濫調。此外，這些文章有個顯著特點，也是它們的敗筆之處：就是每篇文章的結尾都有一段根深蒂固的說教詞，好像斷尾巴的狗一樣，令人難受。她們的“獨創大作”不管涉及到什麼內容，她們都絞盡腦汁，千方百計讓人思索以便獲得道德或宗教上的啟示。在眾目睽睽之下，這種說教雖然給人以假話的感覺，但這種風氣還是消除不了，時至今日依然如故。也許只要世界存在一天，這種毫無誠意的說教就永遠消滅不了。在這個國度裡，有哪所學校的女生不覺得非在文章的結尾加上一段說教詞不可呢？更有意思的是你會發現越是不守規矩、不太信仰宗教的那些女孩，她們的文章寫的就越長、越虔誠。
Tornem als examens. La primera composició llegida fou una que duia per títol És, doncs, això la Vida? Potser el lector podrà suportar-ne un extracte.
得了，忠言逆耳，不說這些了。我們再接着講“大考”的情況。朗讀的第一篇文章的題目是《難道這就是生活嗎？》。下面摘錄一段“以饗”讀者。
«En les ordinàries vies de l'existència, amb quínes delectables emocions no mira l'ànima jovenívola cap endavant, envers l'anticipada escena d'alguna festa! La imaginació treballa dibuixant imatges rosades de gaubança. En la seva fantasia, la voluptuosa adoradora de la moda es veu entre la multitud festívola, contemplada de tots els contempladors. La seva graciosa figura, agençada amb un vestit de neu, giravolta entre els laberints de la joiosa dansa; sos ulls són els més resplendents, ses passes les més lleugeres en la gaia assemblea.»
飛舞馳騁的想象描繪出一幅幅玫瑰色歡樂的場景。 時尚的弄潮兒沉溺于紙醉金迷，夢幻中發現自己置身于歡樂的人群，成了眾人眼裡的明星。她舉止優雅，身穿素裝長袍，翩翩起舞于歡樂的迷宮。她的眼睛最明亮，她的步伐最輕盈。
«Amb tals delitoses fantasies el temps llisca de pressa, i arriba l'hora benvinguda de la seva entrada en el món elisià, que li ha inspirat somnis tan fulgurants. Còm sembla màgica tota cosa en front de son esguard meravellat! Cada nova escena l'encisa més que la darrera. Però al cap d'una estona descobreix que sota aquestes belles exterioritats tot és vanitat: l'adulació que havia embadalit la seva ànima, ara grinyola asprament a la seva oïda; i amb la salut malmesa i el cor amargat, gira l'espatlla, amb la convicció que els plaers de la terra no poden satisfer els anhels de l'esperit!»
夢幻美妙，時光如梭，等待她進入天堂的時刻來臨了。她的所見猶如被點化一般，似仙女下凡！每到一處，物變景更美。可時隔不久，她發現漂亮的外表徒有虛名： 曾經令她心花怒放的甜言蜜語，現在錚錚刺耳；舞廳變得平淡無奇；她身心憔悴地退出，篤信世俗之樂何以能夠慰藉心靈的企求！
I així successivament, i així sempre. De tant en tant hi havia una bonior de plaer durant la lectura, acompanyada de murmurades exclamacions de «Què bonic!», «Què eloqüent!», «Quína veritat!», etc.; i, després que la cosa hagué acabat amb un sermó especialment aflictiu, l'aplaudiment fou entusiasta.
等等、等等諸如此類的話，朗讀中，人群裡爆發出一陣滿意的嗡嗡聲，還不時地突然低聲說道：“多麼美好！”“真能服人！”“樸實無華！”最後一段佈道詞特別令人難受，大家都巴不得早點結束。朗讀剛完，全場就報以熱烈的掌聲。
Després s'aixecà una noia prima i melangiosa, la faç de la qual tenia la interessant pal·lidesa que causen les píndoles i la indigestió, i llegí un Poema. Amb dues estrofes n'hi haurà prou:
下一個站起來的是一位身材瘦弱、性格憂鬱的女孩，她臉色蒼白得引人注目，那是經常服藥和消化不良留下的後遺症。她朗頌了一首“詩歌”。這裡節選其中兩節就可以了：
L'ADÉU D'UNA DONZELLA DEL MISSURI A L'ALABAMA
密蘇里少女告別阿拉巴馬
«Adéu, mon Alabama! O mon amor pregon! Però per una estona et tinc d'abandonar. Tristes idees, tristes, sento en el cor niar; memòries arborades s'acoblen en mon front. Que jo per tes boscúries aní, totes florides; vora el Tallapoosa vaig córrer, llegir vaig; he oït del Talassee les ones enfurides, i el flanc del bell Coosa he vist de l'alba al raig.
再見，阿拉巴馬！我愛你篤深， 離別雖短暫，難捨又難分！ 想到你，往事歷歷燃胸間， 愛憐又悲傷。 曾記否，萬花叢中留下我的足跡， 德拉波斯溪旁有我朗朗的讀書聲； 我聽過德達西的流水猶如萬馬奔騰， 我見過庫薩山巔晨曦的分娩。
I de mon cor oprès no m'haig d'avergonyir ni de girar la cara, i els ulls, regalimant. No és pas de terra estranya que els passos meus se'n van. No és als estranys que dono avui el meu sospir. Jo vaig trobar-hi casa i l'alegror que hi lluu en eix Estat que deixo enrera, amb plor desfet. Freds han de ser mos ulls, mon cor, la meva téte, per tal com, Alabama, s'apartaran de tu!»
N'hi havia pocs que sabessin què significava téte, però el poema va plaure, tanmateix.
我心繫百事，無悔無怨， 含淚迴首，心平氣緩。 我告別的是我熟悉的地方， 見我嘆息的也不是異鄉他客； 來到該州，我賓至如歸， 可如今我將遠離高山大谷。 親愛的阿拉巴馬，一旦我心灰意冷， 那時，我真的告別人寰。
在場的人沒有幾個理解她“真的告別人寰”的含義，不過這首詩還是令人滿意的。
Després aparegué una senyoreta bruna, d'ulls negres i de cabell negre, que romangué muda per un moment sensacional, assumí una expressió tràgica, i començà de llegir, en to acompassat:
接着又上來一位姑娘。她黑眼睛、黑頭髮連皮膚也黝黑。上來後，她稍作停頓，這一停頓令人難忘。隨後她一副痛苦不堪的樣子，用莊嚴而又有節奏的語調開始唸起來。
UNA VISIÓ
一個夢想
«Ombrívola i tempestuosa era la nit. Al volt de la peanya de Déu, en les altures, no tremolejava ni un sol estel, sinó que, les pregones detonacions del tro feixuc, constantment vibraven a l'oïda, mentre el llampec terrorífic s'abandonava a una orgia furiosa a través de les cambres ennuvolades del cel, semblant menyspreuar el poder exercit sobre ses terrors per l'il·lustre Franklin! Fins i tot els vents estrepitosos eixiren unànimement de llurs místics habitatges, i bufaren iradament per aquells entorns com per posar de relleu amb llur ajut la desolació d'aquella escena. En aquella avinentesa, tan ombrívola, tan paorosa, la meva ànima sospirava per l'auxili humà; però, en lloc d'això,
夜色深沉，狂風肆虐，暴雨傾盆。老天爺高高在上，四周無半點星辰閃爍；炸雷滾滾，滿天轟鳴，震耳欲聾。 憤怒的閃電穿過烏雲，劃破夜空，大有吞噬富蘭克林之感。這位傑出的科學家在閃電交織的時候勇敢地放飛風箏以測電能。大風也平地而起，以助雷電群起而攻之，場面更加荒涼無比。
ma volguda amiga i ma consellera, ma aconhortadora i ma dolça guia, mon goig en la pena (i en la meva joia, ma segona joia), vora meu venia.
如此時刻，如此黑暗陰沉，我心生慈悲為眾生哀嘆。
»Ella avançà com un d'aquests éssers resplendents pintats a les vies solelloses de l'Edèn de la imaginació per les ànimes joves i romàntiques: reina de bellesa, agençada només per la seva pròpia bellesa transcendent. Tan blana era la seva passa, que no arribava a fer cap so; i si no hagués estat pel màgic estremiment que produïa el seu benigne contacte, hauria passat desapercebuda i mai recercada, com altres belleses plenes de modèstia. Una estranya tristesa reposava en sos trets, com a llàgrimes glaçades damunt l'abillament del desembre, i ella assenyalava els elements que lluitaven, per enfora, i em comandava de contemplar els dos éssers que mostrava».
“我最親愛的朋友、老師、我的安慰者和嚮導—— 我的悲傷中的快樂，我隨着歡樂而來的福，”來到我身邊。 她像浪漫的年輕畫家畫的伊甸園裡的仙女一般，漫步在陽光下，一個樸實無華巧奪天工的絶代佳人。她步履輕盈來去無聲無息。要不是她也和別的仙女一樣輕撫人間，令人神奇為之震顫，她會像浮雲一般讓人不知不覺，消失得無影無蹤。她指着外面酣戰的狂風暴雨要人們想想它們各象徵著什麼，這時她臉上莫名其妙地頓生愁雲，猶如寒冬臘月裡的天氣令人顫慄。
Aquest pesombre ocupava unes deu pàgines de manuscrit, i acabava amb un sermó tan destructor de tota esperança per als no-presbiterians, que guanyà el primer premi. Aquesta composició fou judicada el més bell esforç del vespre. El batlle del poblet, en remetre el premi a l'autora, féu un discurs abrandat, en el qual digué que era de molt la cosa «més eloqüent que mai hagués sentit, i que el mateix Daniel Webster hauria pogut enorgullir-se'n».
令人可怕的描述差不多用了十頁稿紙，結尾仍是一段說教詞，把非長老會的教徒說得一點希望都沒有，這篇文章因此而獲得了頭獎，被認為是當天晚上最優秀的作文。鎮長在頒獎時，發表了一番熱情洋溢的講話。他說這篇文章是他平生以來聽到的“最美”的文章，連大演說家丹尼爾·韋伯斯特聽了也會感到驕傲的。
Cal advertir, tot passant, que el nombre de composicions a les quals la paraula bell era constantment afalagada, i l'experiència humana al·ludida en qualitat de pàgina de la vida, passava de l'usual tant per cent.
順便說一下，有些人過多使用“美好”兩個字，愛把人生的經歷比喻成“人生的一頁”，這樣的文章像平常一樣出現了很多。
En acabat, el mestre, endolcit gairebé fins al caire de la bondat, retirà la seva cadira, girà l'esquena a l'auditori, i començà a dibuixar un mapa d'Amèrica a la pissarra perquè hi fes exercici la classe de Geografia. Però la seva mà vacil·lant va sortir-se'n malauradament, i una sofocada rialleta brunzí en l'auditori. Ell sabia per què, i es posà a esmenar-ho. Esborrà línies i les tornà a fer; però no féu sinó tòrcer-les més que mai, i la rialleta es féu més pronunciada. Fixà tota la seva atenció en la seva tasca, aleshores, com si estigués determinat a no deixar-se abatre per l'alegria. Sentí que tots els ulls es clavaven en ell: s'imaginà que reeixia; i, amb tot, la rialleta continuà, i àdhuc creixia, palesament. I no li mancava raó. Dalt de l'aula hi havia una golfa, perforada amb un espiell damunt son cap. A través de l'espiell anà baixant un gat, lligat, al volt de les anques, amb un cordill. El gat tenia un parrac fermat damunt son cap i barres perquè no miolés. Mentre davallava a pleret, s'encorbava cap amunt i garfia el cordill, i es gronxava cap avall i garfia l'aire intangible. La rialleta anà pujant i pujant de to: el gat es trobava a sis polsades de la testa del mestre obsessionat. Tot baixant, una mica més avall, arrabassà la seva perruca amb urpes desesperades, s'hi aferrà, i fou estirat cap a la golfa, en un instant, amb el trofeu encara en son poder! I còm irradià la llum, eixint de la testa calba del mestre! Perquè el noi del pinta-rètols l'havia daurada!
那位老師這時醉得几乎是一副和藹可親的樣子。他推開椅子，背對著觀眾，開始在黑板上畫美國地圖，為考地理課作準備。可他的手不聽使喚，結果把圖畫得不象樣，引得大家暗地裡忍俊不禁。他心裡清楚大家在笑他畫得不好，於是就着手修改。他擦去一些綫，然後又畫上，結果畫得比原來的還差，大家更加肆無忌憚地笑話他。他孤注一擲，大有泰山壓頂不彎腰之勢，全身心地投入，準備把地圖畫好。他覺得大家全都盯着他看，想象着自己終於畫成了一幅像樣的美國圖，可是下面的笑聲還是不斷傳來，並且明顯地越來越大。原來他頭頂上是個閣樓，閣樓的天窗正對著老師的頭頂。一隻腰部繫著繩子的貓從上面懸空而下，它的頭和嘴被破布紮上了，出不了聲。在下降的過程中，貓向上翹起身子用爪抓住繩子，然後在空中亂舞一通後向下悠來。大家的笑聲越來越大。貓離那個專心作畫的老師頭部只有六英吋遠。越來越近，越來越低，貓終於在絶望中一下子抓住了老師的假髮。隨即那貓連同假髮一下子又竄回閣樓。老師的禿頭光彩四射，因為那個做招牌人的孩子已經給他頭上上了一層光。
Això interrompé la reunió. Els minyons estaven venjats. Les vacances havien arribat.
考試就此結束，孩子們報了仇，假期來臨了。
NOTA.-Les preteses composicions citades més amunt. són tretes sense alteració d'un volum titulat Prosa i poesia, per una «Dama Occidental», però són fetes exactament i precisament segons el model escola-de-noies, i, per tant, resulten molt més felices que no pas simples imitacions.