Tom s'uní a la nova orde d'Infants de la Temperança, atret pel caràcter ostentós de llurs insígnies. Prometé abstenir-se de fumar, de mastegar tabac, i de tota profanitat, mentre en fos membre. Aleshores descobrí una cosa nova, és a dir, que el prometre de no fer una cosa és la més segura via que hi hagi al món perquè un hom desitgi de fer-la. Tom es sentí ben d'hora torturat pel desig de beure i de renegar. El desig esdevingué tan intens, que solament l'esperança d'exhibir-se amb el seu cinyell vermell l'aturà de retirar-se de l'orde. El quatre de juliol s'acostava, però aviat deixà de recórrer-hi amb el pensament (deixà de pensar-hi abans que hagués usat per quaranta vuit hores les seves cadenes), i fixà les seves esperances en el vell jutge de pau Frazer, que es trobava aparentment en son llit de mort i tindria uns grans funerals públics, ja que fou tan enlairat funcionari. Per espai de tres dies Tom es mostrà preocupat en gran manera de l'estat del jutge i àvid de notícies seves. En certs moments ses esperances prosperaren: prosperaren tant, que n'hi havia per arriscar-se a treure les insígnies i practicar-se al mirall. Però el jutge tenia una manera de fluctuar verament descoratjadora. A la fi es decidí per la milloria, i després per la convalescència. Tom n'estava fastiguejat, i experimentava la sensació de sofrir-ne perjudici. Remeté la seva dimissió immediatament; i aquella nit el jutge sofrí una recaiguda i finà. Tom resolgué que mai més no es tornaria a refiar d'un home així.
湯姆被少年節制會的漂亮“綬帶”吸引住了，就加入了該新組織。他保證入會期間，不抽菸，不嚼煙，不瀆神。之後他有了個新發現——那就是，嘴上保證的越漂亮，而實際上干的正好相反。湯姆不久就發覺自己被一種強烈的慾望所折磨，即想抽菸，想破口大罵。這種慾望如此強烈，他真想從節制會退出來，念及自己能有機會佩戴紅肩帶好好露把臉，他才打消了退會的念頭。七月四號快要到了（美國獨立紀念日），但不久他就放棄了這個願望——戴上”枷鎖”還不到四十八個小時，他就放棄了這種願望——又把希望寄託在治安法官弗雷塞老頭身上。此人顯然行將就木，既然他身居要職，死後一定會有一個盛大的喪禮。三天以來，湯姆深切關注着法官的病情，如饑似渴等着消息。有時，他的希望似乎觸手可及——他甚至大膽地拿出他的綬帶，對著鏡子自我演示一番。但法官病情的進展不盡湯姆的人意。後來，他竟生機重現——接着便慢慢康復了。湯姆對此大光其火；他簡直覺得自己受了傷害。於是他馬上申請退會——但就在當晚，法官舊病復發，一命嗚呼。湯姆發誓以後再也不相信這種人了。
Els funerals foren bella cosa. Els Infants de la Temperança maniobraren en un estil calculat per corsecar l'ex-membre d'enveja. Tom era altra vegada un noi lliure, tanmateix; i això era alguna cosa. Podria beure i jurar, ara; però trobà, amb sorpresa seva, que no en tenia ganes. El simple detall de poder-ho fer se'n dugué el desig, i l'encant de la cosa.
喪禮搞得頗為隆重。少年節制會的會員們神氣十足地列隊遊行，讓那位退會的會員忌妒得要死。但不管怎麼說，湯姆又恢復自由這很有意義。他又可以喝酒，可以咒娘了——可是他驚奇地發現自己對這些事興趣索然。道理很簡單，他現在自由了，這些做法反而失去了魅力，他可以擺脫慾望了。
Tom s'estranyà, ben aviat, de veure que les seves cobejades vacances començaven de pesar-li una mica feixugament.
湯姆不久就感到，讓他夢寐以求的暑假漸漸變得沉悶冗長起來。
Intentà un diari, però no passà res per espai de tres dies: així és que ho deixà córrer.
他試圖寫寫日記——但三天以來，沒有什麼稀罕事兒發生，於是他又放棄了這個想法。
La primera de totes les companyies de minstrels (1) negres arribà al poblet, i féu sensació. Tom i Joe Harper organitzaren una partida de còmics, i foren feliços dos dies.
一流的黑人演奏隊來到了這個小鎮，引起了轟動。湯姆和哈帕組織了一隊演奏員，盡情地瘋了兩天。
Fins i tot el Gloriós Quatre fou, en cert sentit, una fallida, perquè plogué de valent: no hi hagué, doncs, comitiva, i l'home més gran del món (segons Tom suposava), el senyor Benton, un autèntic senador dels Estats Units, resultà una aclaparadora decepció, perquè no tenia vint-i-cinc peus d'altura, ni els mils.
就連光榮的七月四日從某種意義上說，也沒那麼熱閙了。因為那天下了場大雨，所以沒有隊伍遊行，而世界上最偉大的人物（在湯姆看來），一個真正的美國參議員本頓先生，令人失望——因為事實上他身高並沒有二十五英呎，甚至遠遠挨不上這個邊兒。
Vingué un circ. Els minyons jugaren a circ els tres dies següents, en tendes fetes d'estores (essent l'entrada de tres agulles per als minyons i dues per a les noies); i en acabat hom abandonà les performances del circ.
馬戲團來了。從那以後，孩子們用破毯子搭起一個帳篷，一連玩了三天的馬戲——入場券是：男孩子要三根別針，女孩子要兩根——不久，馬戲也不玩了。
Vingueren un frenòleg i un hipnotizador; i se'n tornaren, i deixaren el poblet més ensopit i més trist que mai.
後來，又來了一個骨相家和一個催眠師——他們也走了，這個鎮子較之以往更加沉悶、更加乏味。
Hi hagué algunes forades de nois i noies; però eren tan escasses i delitoses, que només aconseguien que els buids dolorosos d'entremig dolguessin més.
有人舉辦過男孩子和女孩子的聯歡會，但次數有限，況且聯歡會又那麼有趣，所以在沒有聯歡會的日子裡，空虛的、苦惱的氣味更濃了。
Becky Thatcher se n'havia anat a la seva casa de Constantinoble, a romandre amb sos pares durant les vacances: així és que la vida no mostrava per enlloc un caire brillant.
貝基·撒切爾去康士坦丁堡鎮的家裡，和她父母一起度暑假去了——所以，無論怎樣過，生活皆無樂趣可言。
El paorós secret de l'assassinat era una malaltia crònica. Era un veritable càncer per la seva permanència i pel mal que feia.
那次可怕的謀殺案的秘密不斷折磨着湯姆，簡直像一顆永不甘休的毒瘤。
Després vingué el xarampió.
接着，湯姆又患上了麻疹。
Durant dues llargues setmanes Tom jagué presoner, mort al món i a sos esdeveniments. Estava molt malalt: res no l'interessava. Quan pogué, a la fi, llevar-se, i avençà dèbilment poble avall, una trasmudança melangiosa s'havia produït en tota cosa i en tota criatura. Hi havia hagut una revifalla (2), i tothom s'havia tornat religiós, no solament els adultes, sinó fins i tot els minyons, i les noies. Tom donà una volta esperant, contra tota esperança, de trobar una benaurada cara pecadora; però a tot arreu l'amargava la decepció. Trobà Joe Harper estudiant un Nou Testament, i retirà tristament la faç d'aquest espectacle mortificador. Cercà Ben Rogers, i el trobà visitant els pobres amb una canastrella amb fascicles de propaganda. Percaçà Jim Hollis, el qual cridà la seva atenció envers la benedicció preadíssima de son darrer xarampió, que era un advertiment. Cada noi que topava afegia un nou pes a la seva depressió. I quan, desesperat, corregué finalment a refugiar-se en el sí de Huckleberry Finn, i hi fou rebut amb una cita de les Escriptures, es ficà a casa i al llit, dant-se compte que només ell en tota la ciutat estava perdut per a sempre, per a sempre més.
在漫長的兩周裡，湯姆像個犯人似地在家躺着，與世隔絶。他病得很厲害，對什麼都不感興趣。當他終於能起身下床，虛弱無力地在鎮子裡走動的時候，他發現周圍的人和事都發生了變化，變得壓抑了。鎮上有過一次“信仰復興會”，所有的人都“信主”了，不僅是大人，男孩和女孩也不例外。湯姆到處走走，在絶望之中希望能看見哪怕一個被上帝放過的邪惡的面孔，結果處處使他失望。他發現喬·哈帕正在啃《聖經》，便難過地避開了這一掃興場景。接着他找到了本·羅傑斯，發現他正手提一籃佈道的小冊子去看望窮人們。他又找到了吉姆·荷利斯，後者提醒他要從最近得的麻疹中汲取寶貴的教訓。每遇到一個孩子，他的沉悶就多添一分。最後，百無聊賴之際，他去知交哈克貝利·費恩那兒尋求安慰，想不到他也引用《聖經》上的一段話來迎接他。湯姆沮喪透頂，悄悄溜回家裡，躺在床上，意識到全鎮人中，唯有他永遠、永遠地成了一隻“迷途的羔羊”。
I aquella nit hi hagué una tempesta terrorífica, amb xàfec, paorós enrenou de trons i enlluernadores vetes de llampecs. Cobrí son cap amb els llençols i esperà amb una horrible espectació el seu destí, perquè no tenia l'ombra d'un dubte que tot aquell daltabaix anava per a ell. Cregué que havia carregat la clemència dels poders celestials amb un feix que ultrapassava el seu marge de tolerància, i que aquelles n'eren les resultes. Li hauria semblat un excés de pompa i de municions de matar una xinxa amb una bateria de canons; però no trobava res d'incongruent en esmerçar una tamborinada com aquella per sacsejar l'herba sota un insecte com ell.
就在當夜，刮來了一場可怕的暴風，大雨滂沱，電閃雷嗚，令人耳聵目弦。湯姆用床單蒙着頭，心驚膽寒地等待着自己的末日來臨。因為他一點也不懷疑，所有這一切狂風驟雨都是衝著他來的。他深信是他惹翻了上帝，使他怒不可遏，瞧，現在報應來了！在他看來，像這般用一排大炮來殲滅一隻小蟲，似乎有點小題大作，而且也未免太浪費彈葯。但要徹底剷除像他這樣的一條害蟲，又似乎怎麼都不為過。
Al cap de poc la tempesta s'exhaurí, i finà sense haver complert el seu objecte. El primer impuls del minyó fou de mostrar-se agraït i reformar-se. El seu segon impuls fou d'esperar; perquè potser no hi hauria més tempestes.
後來，暴風雨精疲力盡，未達目的即告休兵。這孩子的第一個衝動就是謝天謝地，準備脫胎換骨，走向新岸。第二個衝動是等待——因為興許今後不會再有暴風雨了呢。
Al dia següent els metges tornaren. Tom havia recaigut. Les tres setmanes que aquesta vegada passà de cara al cel, li semblaren un segle. Quan, al capdavall, pogué eixir, amb prou feines agraïa l'haver-se salvat, tot recordant quant soliu restava, mancat de companyons i abandonat. Baixà tot distret el carrer, i trobà Jim Hollis fent de jutge en un jovenívol tribunal que sentenciava a un gat, per assassí, en presència de la seva víctima, un ocell. Trobà Joe Harper i Huck Finn que pujaven per un carreró tot menjant-se un meló robat. Pobres minyons! Ells, igual que Tom, havien sofert una recaiguda!
第二天，醫生們又來了；湯姆的病又犯了。這一次，他在床上躺了三周，在他看來，彷彿是整整一個世紀。當他從病床上起來的時候，回想起自身多麼地淒苦，無助而寂寞，他竟然覺得未遭雷擊算不上什麼可喜可賀的事。他茫然地走上街頭，碰到了吉姆·荷利斯在扮演法官，正在一個兒童法庭上審理一件貓兒咬死小鳥的謀殺案，被害者也在場。他還發現喬·哈帕和哈克·費恩正在一條巷子裡吃偷來的甜瓜。可憐的孩子！他們——也像湯姆一樣——老毛病又犯了。