L'endemà, pels volts de migdia, els minyons arribaren a l'arbre mort, i anaven a cercar llurs eines. Tom es migrava per anar a la casa on sortia por; i Huck també bastant, però de cop i volta digué:
第二天大約在中午，這兩個孩子到那棵枯樹前來拿工具。湯姆急不可耐地要到那個閙鬼的屋子去；顯然哈克也想去，可卻突然說：
-Escolteu, Tom: sabeu quín dia és?
“喂，我說湯姆，你知道今天是什麼日子？”
Tom reconegué mentalment els dies de la setmana, i després alçà cuitosament els ulls, amb una mirada espaordida.
湯姆腦子轉了轉，合計着日子，接着迅速地抬起眼睛，一副驚訝的表情。
-Manoi! No hi havia pensat, Huck!
“我的媽呀！哈克，我還沒想到這一點呢！”
-Bé, jo tampoc; però de sobte se m'ha acudit que era divendres.
“哦，我也是的，不過，我剛纔忽然想起今天是星期五。”（星期五是基督耶穌受難的日子，所以基督徒們認為它是個不吉利的日子。）
-Diastre! Mai no es té prou esment, Huck. Hauríem pogut ficar-nos en un trencacoll paorós, sorollant aquesta casa en divendres.
“真該死，哈克，得仔細點才行。我們在這個日子幹這種事情，可能是自找麻煩。”
-Pogut!... Digueu que ens hi hauríem ficat. Hi ha alguns dies sortosos, potser; però el divendres no n'és pas.
“你說可能。最好還是說一定！要是換成別的日子，說不定會有救，可是今天不成。”
-Fins els més ximples ho saben. No em penso que vós fóssiu el primer que ho esbrinés, Huck.
“這連傻瓜都知道。不過，哈克，我想除你之外，還有別人明白這個理。”
-Bé, mai no he dit que ho fos, em sembla. I encara hi ha més cosa, que això del divendres. He tingut un mal somni de la reira, aquesta nit passada: he somniat rates.
“哼！我說過就我一人明白了嗎？光星期五還不夠。昨天夜裡，我做了一個糟糕透頂的夢——夢見耗子了。”
-Sí? Senyal segur de trontoll. Que es barallaven?
“真是瞎胡閙！一准要倒霉了。它們打架了嗎？”
-No.
“沒有。”
-Bé, això és una bona cosa, Huck. Quan no es barallen, només és senyal que el trontoll roda a la vora: sabeu? No podem fer altra cosa que l'ull viu i no deixar-nos arreplegar. Bé, deixem aquest ram, per avui, i juguem. Sabeu jugar a Robin Hood, Huck?
“嗯，這還行。哈克，夢見耗子但沒夢見它們打架，這說明要有麻煩事了。我們要特別、特別地小心，設法避開它就沒事了，今天算了，去玩吧。哈克，你知道羅賓漢嗎？”
-No. Quí és Robin Hood?
“不知道。他是誰？”
-Ves, va ésser un dels homes més grans que mai hi hagi hagut a Anglaterra, i el millor. Era un lladre.
“嘿，這你都不知道。他可是英國有史以來最偉大的人物之一，也是最好的一個。他是個強盜。”
-Renoi! Em plauria de ser-ne. A quí robava?
“噯喲，真了不起，我要也是就好了。他搶誰呢？”
-Només que a xerifs i bisbes, i gent rica i reis, i aviram així. Però mai no atropellava els pobres. Els estimava. Sempre es partia les coses amb ells: tant tu, tant jo.
“他劫富濟貧，搶的都是郡長、主教、國王之類的富人。他不但不騷擾窮人，而且還跟他們平分搶來的東西。”
-Bé, devia ésser una bella persona.
“嗯，他一定是個好漢。”
-Ja us jugo qualsevol cosa que sí, Huck. Oh! Era l'home més noble que mai s'hagi conegut. D'homes així no n'hi ha, avui en dia: jo ho sé bé prou. Podia apallissar qualsevol home d'Anglaterra amb una mà fermada al seu darrera, i podia agafar el seu arc de teix i encertar una peça de deu cèntims cada vegada, a una milla i mitja.
“那還用說，哈克。歐，他真了不起。我從來沒見過這樣高尚的人。我敢說現在沒有這樣的人了，我敢這麼說。他一隻手背在後面都能把任何人打倒。他要是拿起那把紫杉木弓，一英里半開外就能射中一角錢的分幣，百發百中。”
-Què és, un arc de teix?
“紫杉木弓是什麼？”
-No ho sé. És una mena d'arc, naturalment. I, si encertava la moneda només que de caire, es tirava a terra, i cridava i renegava. Però juguem a Robin Hood: és un joc enfaristolat.
“搞不清，就是一種弓吧。他如果沒有打到十環的水平，那坐下來就哭——還要咒罵。得了，我們來演羅賓漢吧，它好玩極了。我來教你。”
-Fet.
“好的。”
Així, doncs, jugaren a Robin Hood tota la tarda, dant ara i adés una ullada cobejosa a la casa on sortia por, i deixant anar alguna dita sobre les esperances i possibilitats del dia següent en aquell indret. Quan el sol començava d'enfonsar-se a ponent, emprengueren llur camí cap a casa, a través de les llargues ombres dels arbres, i aviat desaparegueren de l'esguard sota els boscos de Cardiff Hill.
他倆玩了一下午的羅賓漢遊戲，邊玩邊忍不住不時地朝那座閙鬼的房子看上一兩眼，三言兩語地議論着第二天到那裡去會發生的情況。太陽西沉時，他倆順着長長的樹影往家走去，不久就消失在卡第夫山的樹林中。
El dissabte, poc després de migdia, els minyons eren a l'arbre mort, altra vegada. Fumaren i parlotejaren a l'ombra, i després cavaren una mica en llur darrer forat, no pas amb gran esperança, sinó solament perquè Tom digué que hi havia molts de casos que la gent havia deixat córrer un tresor després de haver foradat fins a una distància de sis polzades de on era, i després havia vingut algú altre i l'havia descobert d'una palada, només. La cosa no va reeixir, tanmateix, aquesta vegada. Així és que els nois es posaren les eines a l'espatlla i se n'anaren, comprenent que no havien pas beneitejat amb la fortuna, sinó que havien complert tots els reglaments del negoci de descolgar tresors.
星期六中午剛過不久，兩個孩子又來到那棵死樹旁。他倆先在樹蔭下抽了一會煙，聊了幾句，然後又在剩下的一個洞裡繼續挖了幾鍬。當然這樣做並非出於抱有多大的希望，只是因為湯姆說過有許多回挖寶的人離寶只有六寸，結果還是讓別的人一鍬就給挖走了。不過，這一次他倆沒那麼幸運，於是他們就扛起工具走了，他們很看重財寶，而且就挖寶而言，他們已盡了最大的努力。
Quan arribaren a la casa on sortia por, hi havia quelcom de tan sobrenatural i ferest en el silenci de mort que regnava sota el sol estavellador, i quelcom de tan depriment en la solitud i desolació de l'indret, que tingueren temença, per un moment, d'arriscar-s'hi. Lliscaren cap a la porta i donaren un tremolós cop d'ull. Veieren una cambra amb herbotes, sense paviment, escrostonada; una llar desfeta, finestres buides, una escala ruïnosa; i per ací, per allà i per tot arreu penjaven parracs d'abandonades teranyines. Aviat entraren blanament, amb els polsos accelerats, enraonant en murmuris, parades les orelles per a atrapar la fressa més lleu, i amb els muscles tensos i endegats per a la retirada immediata.
Al cap de poca estona la familiaritat modificà llur temença, i aquesta cedí el lloc a un examen crític i ple d'interès: sobretot admiraven llur coratge, i se n'estranyaven també. Després volgueren dar una mirada escales amunt. Això equivalia, si fa no fa, a tallar la retirada; però l'un provocava l'altre, i, naturalment, el resultat només pogué ésser un: tiraren les eines a un recó i muntaren. A dalt hi havia els mateixos senyals de decadència. En un cantó trobaren una cambreta que prometia misteri; però la promesa va ésser un frau: no hi havia res a dins. Llur coratge era ja ben refet i ben tangible. Estaven a punt de davallar i posar-se a la tasca, quan:
片刻之後，他倆熟悉了這個地方，不再像剛進來時那樣害怕了。於是，他們仔仔細細地審視了一番，既驚奇又十分佩服自己的膽量。接着，他們想上樓看看，這似乎是有點背水一戰的意味，他倆得相互壯膽，於是他們把手中的傢伙扔到牆角就上了樓。樓上的情景與樓下的一樣破落。他們很快發現牆角處有個壁櫥，好像裡面有點看頭，可結果是一無所有。這時的他們膽子大多了，勇氣十足。正當他倆準備下樓動手時——
-Sst!- digué Tom.
“噓！”湯姆說。
-Què passa?- murmurà Huck esblaimant-se de por.
“怎麼回事？”哈克臉色嚇得發白，悄悄地問道。
-Sst! Calleu! No heu sentit?
“噓！……那邊……你聽見了嗎？”
-Sí! Oh! llamp! Apretem a córrer!
“聽見了！……哦，天啊！我們快逃吧！”
-Quietud! No us bellugueu! Vénen de dret cap al portal.
“安靜！別動！他們正朝門這邊走來。”
Els minyons s'estengueren damunt el paviment, amb els ulls ficats en l'espiell de l'embigat, i esperaren amb una anguniosíssima temença.
兩個孩子趴在樓板上，眼睛盯着木節孔，在等着，恐懼得要命。
-S'han aturat... No... vénen... Ja són aquí. No zumzegeu cap més paraula, Huck. En nom de Déu, voldria ser-ne fora, d'aquest pas!
“他們停下了。……不——又過來了……來了。哈克，別再出聲，天哪，我要是不在這裡就好了！”
Dos homes entraren. Cada minyó va dir-se, per dins:
-Aquest és el vell espanyol, sord i mut, que ha estat al poble una o dues vegades darrerament: l'altre home mai no l'havíem vist.
進來了兩個男人，兩個孩子都低低自語道：“一個是那個又聾又啞的西班牙老頭，近來在鎮上露過一兩次面，另一個是陌生人。”
L'altre home era un subjecte esparracat, escabellat, sense cap tret a la cara que fos gaire plaent. L'espanyol anava embolcallat en un serape; duia boscoses patilles blanques; cabells blancs, qui-sap lo llargs, eixien sota el seu capell, i portava ulleres verdes. Quan entraren, «l'altre» estava parlant en veu baixa. S'assegueren en terra, confrontant la porta, amb l'esquena contra la paret, i l'orador continuà les seves observacions. El seu estil esdevingué menys reservat, i les seves paraules de so més precís a mesura que les anà dient.
“另一個人”衣衫襤褸，蓬頭垢面，臉上表情令人難受；西班牙老頭披一條墨西哥花圍巾，臉上長着密密麻麻的白色絡腮鬍，頭戴寬邊帽，長長的白髮垂下，鼻子上架一副綠眼鏡。進屋後，“另一個人”低聲說著什麼，兩人面對門，背朝牆，坐在地板上，“另一個人”繼續說著，神情也不太緊張了，
-No- féu: -m'ho he tornat a pensar, i no em plau. És perillós.
話也越來越清楚：“不行，”他說，“我反覆琢磨，我還是不想幹，這事太危險。”
-Perillós!- rondinà l'espanyol «sord i mut», amb gran sorpresa dels minyons. -Nyicris!
“危險！”那又聾又啞的西班牙人咕噥着說，“沒出息！”兩個孩子見此大吃一驚。
Aquella veu va fer que els minyons panteixessin i s'estremissin. Era la de Joe l'Indi! Hi hagué silenci per algun temps. Després Joe digué:
這個聲音嚇得兩個孩子喘不過氣來，直髮抖，是印第安·喬的聲音！沉默了一會，喬說：“我們在上面干的事夠危險，
-Hi ha cosa més perillosa, que la feina «d'allí dalt»? i no ha passat res.
可並沒有出差錯。”
-És diferent. És tan amunt del riu, i no hi ha cap altra casa a la vora! Mai no serà conegut, que ho haguem provat, tanmateix, mentre no hi reeixim.
“那可不一樣，那是在河上面，離得又很遠，附近沒有人家，我們試了沒幹成，這不會有人知道。”
-Bé, quína cosa més perillosa, que el venir aquí de dia? Qualsevol que ens veiés sospitaria de nosaltres.
“再說，哪裡還有比大白天來這兒更危險的事呢？——誰看見都會起疑心。”
-Ja ho sé; però no hi havia cap altre indret tan a l'abast, després d'aquella feina tan folla. Vull deixar córrer aquesta cabana. Ja ho volia ahir, però era endebades de mirar d'eixir-ne, amb aquells nois del diable jugant aquí damunt, al turó, veient de ple a ple aquest indret.
“這我知道。可是幹了那傻事後，沒有比這更方便的地方了。我也要離開這爛房子。昨天就想走，可是那兩個可惡的小子在山上玩，他們看這裡一清二楚，想溜是不可能的。”
«Aquells nois del dimoni» s'estremiren de bell nou sota la inspiració d'aquesta nova, i pensaren si n'havia estat, de sortós, que s'haguessin recordat que era divendres i s'haguessin determinat a esperar un dia. En llur cor desitjaven d'haver-se determinat a esperar un any.
“那兩個可惡的小子”一聽就明白了，因此抖個不停；想到他們等到周六再行動，覺得真是幸運，心裡想，就是已等了一年，也心甘情願。
Els dos homes es tragueren alguns queviures i feren un dinaret. Després d'un llarg i pensívol silenci, digué Joe l'Indi:
那兩個男人拿出些食品作午飯，印第安·喬仔細沉思了許久，最後說：
-Mireu, mestre: torneu riu amunt, d'on veniu. Espereu-vos allí fins a saber noves meves. Jo en passaré el risc, de deixar-me caure al poble una vegada més. Farem aquesta feina «perillosa» després que hagi espiat una mica els encontorns, i penseu que les coses no semblen pas de mal averany. I després cap a Texas! Pisparem el diner!
“喂，小伙子，你回到你該去的河上面那邊去，等我的消息。我要進一趟城，去探探風聲。等我覺得平安無事時，我們再去幹那件危險的事情。完事就一起到德克薩斯州去！”
Això era enraonar. Al cap de poca estona tots dos començaren a fer badalls, i Joe l'Indi va dir:
這倒令人滿意，兩人隨即打了個呵欠，印第安·喬說：
-M'estic morint de son! Us toca a vós de vetllar.
“我困得要命！該輪到你望風了。”
Es cargolà en terra, entre les herbotes, i aviat es posà a roncar. Son companyò el bellugà una o dues vegades, i ell va romandre quiet. Aviat el que vetllava començà de pesar figues; sa testa queia més i més avall. Començaren de roncar tots dos.
他蜷着身子躺在草上，不一會兒就打起鼾來，同伴推了他一兩次，他就不打鼾了。不久望風的也打起瞌睡，頭越來越低，倆人呼呼打起鼾來。
Els minyons exhalaren una llarga alenada agraïda. Tom murmurà:
兩個孩子深深地吸了口氣，真是謝天謝地。湯姆低聲說：
-Aquesta és la nostra: veniu!
“機會來了——快點！”
Huck digué:
哈克說：
-No puc: si es despertessin em moriria.
“不行，要是他們醒來，我非死不可。”
Tom empenyia; Huck reculava. A la fi, Tom s'aixecà a pleret i de puntetes, i avançà tot sol. Però la seva primera passa féu un cruixit tan horrible en el paviment atrotinat, que caigué enrera gairebé mort de por. No va fer una segona provatura. Els minyons romanien allí tot comptant els moments cançonejadors, fins que els semblà que el temps ja no existia i l'eternitat criava cabells blancs; i en acabat sentiren el cor ple de gratitud en reparar que a la fi es ponia el sol.
湯姆催他走——哈克老是不敢動。結果湯姆慢慢站起身，輕輕地一人往外走。可他一邁步，那搖搖晃晃的破樓板就吱吱作響，嚇得他立即趴下，像死了一樣，他不敢再動一下，兩個孩子躺在那裡一分一秒地數着時間，似有度日如年之感，最後他倆覺得日子終於熬到了頭，看到日落西山，心中充滿感激之情。
Aleshores un dels roncaires callà. Joe l'Indi va redreçar-se, mirà a son volt, somrigué horriblement al seu companyó, la testa del qual anava caient damunt els genolls, el remogué amb el peu, i digué:
這時有一人鼾聲停了。印第安·喬坐起來，朝四周張望。同伴頭垂到膝上，他冷冷地笑笑，用腳把他踹醒，然後對他說：
-Ep! Esteu en vetlla: oi?
-Oh! bé... No ha passat res...
“喂，你就是這樣望風的，幸虧沒發生什麼意外。”
-Malvinatge! He dormit gaire, jo?
“天哪，我睡過去了嗎？”
-Oh! D'aquella manera, d'aquella manera. Gairebé és hora que ens n'anem, company. Què en farem, d'aquella afanadeta que hem deixat a l'ombra?
“夥計，差不多，差不多，該開路了，剩下的那點油水怎麼辦？”
-No ho sé: deixar-ho aquí com sempre hem tingut per costum, em penso. No en faríem res, d'endur-nos-ho, fins que ens n'anem cap al Sud. Sis cents cinquanta dòlars d'argent no es traginen així com així.
“像以前那樣，把它留下，等往南方去的時候再捎上它。背着六百五十塊銀元走可不是件容易的事情。”
-Bé, molt bé: tan se val que tornem demà.
“好，再來一次也沒什麼關係。”
-Però val més que tornem de nit, com solíem fer: és millor.
“不，得像以前一樣，最好晚上來。”
-Sí, però mireu: pot passar una bella estona abans que trobi la bona avinentesa d'aquesta feina, pot haver-hi accidents; i la cosa no està en gaire bon lloc: tant se val que l'enterrem ben enterrada... i ben endins.
“對，不過，幹那事可能要等很長時間，弄不好會出差錯，這地方並不絶對保險，我們乾脆把它埋起來——埋得深深的。”
-Bona idea- digué el companyó, que creuà la cambra, s'agenollà, alçà una de les pedres de la llar, de la part del darrera, i tragué un sac que dringava gustosament. En llevà vint o trenta dòlars per a ell i altres tants per a Joe l'Indi. I va passar-li el sac. Joe estava agenollat al recó, ara, cavant amb el seu ganivet de caça.
“說得妙，”同伴說道。他走到屋對面，膝蓋頂地，取下一塊後面的爐邊石頭，掏出一袋叮噹響的袋子，自己拿出二三十美元，又給印第安·喬拿了那麼多，然後把袋子遞給喬，他正跪在角落邊，用獵刀在挖東西。
Els minyons, en un moment, oblidaren totes llurs temences, totes llurs misèries. Amb ulls cobejosos espiaven cada moviment. Quína ganga! Aquell esclat anava més enllà de tota imaginació. Sis cents dòlars era diner abastament per a enriquir mitja dotzena de minyons! Això era cercar tresors sota els millors auspicis: no hi hauria cap enutjosa incertesa d'on caldria cavar. Es tocaven amb els colzes a cada instant; colzades eloqüents i fàcilment capides, perquè volien dir, senzillament: -Oh! No n'esteu satisfet, ara, que siguem aquí!
兩個孩子此刻把恐懼和不幸全拋到九霄雲外。他們按住內心的喜悅，觀察着他們的一舉一動。運氣！想都不敢想的好運氣！六百塊錢能讓五六個孩子變成闊佬！真是找寶碰到好運氣，不費吹灰之力，到那裡一挖，準沒錯。他倆不時地同時彼此相互碰一碰，意思非常明了。“噢，現在你該高興我們獃在這裡是對的！”
El ganivet de Joe topà amb alguna cosa.
喬的刀碰到了東西。
-Ei!- digué.
“喂！”他說。
-Què hi ha?- féu son companyó.
“那是什麼？”他的同伴問道。
-Una fusta mig podrida... No, és una caixa, em penso. Vejam, ajudeu-me una mica, i veurem què hi fa, aquí dins. No cal: ja he fet forat.
“快要爛的木板——不，肯定是個箱子，幫幫忙，看看是作什麼用的。不要緊，我已經把它給弄了個洞。”
I ficà la mà i la'n va treure.
他伸出手把箱子拽出來——
-Diantre! És diner!
“夥計，是錢！”
Els dos homes examinaren el grapat de monedes: eren d'or. Els minyons de dalt estaven tan excitats i tan delectats com ells mateixos.
兩個男人仔細端詳滿手的錢幣，是金幣。上面的兩個孩子也同他們一樣地激動、高興。
El companyó de Joe digué:
喬的同伴說：
-Hem d'enllestir-ho, això. Hi ha un vell magall rovellat entre les herbes del recó, a l'altra banda de la llar: l'he vist fa un moment.
“我們得快挖。我剛纔看見壁爐那邊拐角處的草堆中有把上銹的鐵鍬。”
Corregué i portà el magall i la pala dels minyons. Joe l'Indi agafà el magall, l'examinà críticament, mogué el cap, murmurà alguna cosa per a sí mateix, i després començà de servir-se'n. Aviat fou descolgada la caixa. No era molt gran. Era fermada amb ferros, i havia estat molt forta abans que les lentes anyades l'haguessin malmesa. Els homes contemplaren una estona el tresor amb benaurat silenci.
他跑過去拿回兩個孩子的工具：十字鎬和鐵鍬，挑剔地看了一番，搖搖頭，自言自語地咕噥了一兩句，然後開始挖了起來。箱子很快被挖了出來，外麵包着鐵皮，不太大，經過歲月的侵蝕，現在沒有以前牢固了。那兩個男人對著寶箱，喜滋滋的，不言不語。
-Company, hi ha milers de dòlars, aquí- digué Joe l'Indi.
“夥計，箱子有一千塊錢。”印第安·喬說道。
-Sempre s'havia dit que la colla de Murrel havia voltat per aquests indrets a l'istiu- observà l'estranger.
“以前常聽說，有年夏季莫列爾那幫人來過這一帶活動，”陌生人說。
-Ja ho sé- digué Joe l'Indi; -i això sembla ser-ne, jo diria.
“這事我知道。”印第安·喬說，“我看，這倒有點像是那麼回事。”
-Ara no us caldrà de fer aquella feina.
“現在你不用去幹那活啦。”
El mestís arrufà el nas. Digué:
混血兒皺起眉頭。他說道：
-No em coneixeu. O almenys no sabeu tot el que hi ha, en aquest afer. No és solament robar: és la revenja!- I una llum perversa flamejà en sos ulls. -Hi necessitaré el vostre ajut. Quan la cosa estigui llesta, cap a Texas. Torneu-vos-en a casa, vora la vostra Nance i els vostres cadells, i estigueu a punt fins a sentir noves meves.
“你不瞭解我，至少你不全知道那件事。那不完全是搶劫——那是復仇啊！”他眼裡射出凶惡的光。“這事得你幫我，幹完活就到得州去，回去看你老婆和孩子們，等我的消息。”
-Bé està, si voleu. Què en farem d'això?... Tornar a colgar-ho?...
“好——如果是這樣的，那麼這箱金幣怎麼辦？——再埋在這裡？”
-Sí.- (Folla delectança al pis de dalt!) -No! Pel gran cacic, no!- (Pregona desolació al pis de dalt!) -Gairebé me n'havia oblidat. Aquest magall tenia terra fresca!- (Els minyons emmalaltiren de terror en un moment.) -Què hi vénen a fer, aquí, un magall i una pala? Què hi vénen a fer, amb terra fresca? Qui els ha portats... i per què se n'han anat? Heu sentit algú? Heu vist algú? Còm s'entén! Colgar-ho altra vegada, i que ells vinguessin i lluquessin el sòl remogut? Res d'això, res d'això. M'ho emportaré a mon cau.
“對，（樓上高興得歡天喜地。）不！好傢伙！絶對不行！（樓上的情緒一落千丈。）我差點忘了，那把鐵鍬上還有新泥土呢！（兩個孩子一聽嚇得要命。）這裡要鍬和鎬頭幹什麼？是誰拿來的？——人呢？聽見有人嗎？看見了嗎？好傢伙，還要把箱子埋起來，讓他們回來好發現這裡有人動過土？不行，這樣不妥，我們把箱子拿到我那裡去。”
-Sí, és clar! Podríem haver-hi pensat abans. Voleu dir el Número 1?
“說得對呀，幹嗎不呢？早該想到這主意，你是說要拿到一號去？”
-No: el Número 2, sota la creu. L'altra banda no és bona: es massa corrent.
“不，是二號，十字架下面的，別的地方不行，沒有特別的地方。”
-Molt bé. Gairebé és prou de nit perquè sortim.
“好，天快黑了，可以動身了。”
Joe l'Indi s'aixecà i anà de finestra a finestra, sotjant cautelosament enfora. Al cap de poc digué:
印第安·喬站起身來，在窗戶間來回走動，小心地觀察着外面的動靜，隨即他說道：
-Quí haurà pogut portar aquestes eines aquí? Us penseu que puguin ser a dalt?
“誰會把鍬和鎬頭拿到這裡呢？你說樓上會不會有人？”
Els nois restaren amb l'alè embussat. Joe l'Indi es posà la mà al ganivet, s'aturà un moment, indecís, i després es girà cap a l'escala. Els nois pensaren en el recambró, però no tenien forces. Els passos sonaren cruixidors damunt els graons. La tensió intolerable del moment desvetllà l'arrelat coratge dels minyons; i estaven a punt de saltar cap al recambró, quan hi hagué un terrabastall de fustes malmeses, i Joe l'Indi desembarcà en terra entre les deixalles de l'escala esfondrada. S'aixecà amb un esforç, tot renegant, i el seu companyó digué:
兩個孩子被嚇得大氣不敢喘。印第安·喬手上拿着刀，站在那裡，有點猶豫不決，片刻後他轉身朝樓梯口走去，孩子們想起了壁櫥，可現在卻一點力氣都沒有。 腳步聲吱吱嘎嘎地響着，上了樓梯，情況萬分危急，危難時刻兩個孩子堅定了決心——他倆剛準備跑到壁櫥裡，就聽見嘩地一聲，印第安·喬連人帶朽木板一下子掉到地上爛樓梯木頭堆裡。他邊罵邊站起來，這時他同伴說：
-A què ve, ara, tot això? si hi ha algú i son allí dalt, que s'hi estiguin: què se'ns en dóna? Si volen saltar a baix, ara, i fer-se malbé, quí s'hi oposa? D'aquí a quinze minuts serà fosc, i aleshores que ens segueixin, si volen: jo m'hi avinc. A mon juí, el que hagi entaforat aquí aquestes coses ens ha dat una llambregada, i ens ha pres per fantasmes o dimonis, o alguna cosa per l'estil. M'hi jugaria qualsevol cosa, que encara corre.
“罵有什麼用，要是有人在樓上，就讓他獃在上面吧，沒人在乎，他們要是現在跳下來找岔，沒人反對，一刻鐘後天就黑了，願跟就讓他們跟蹤好了。我願意。我想，把東西扔在這裡的人，一定看見了我們，以為我們是鬼，我敢打賭他們還在逃跑。”
Joe rondinà una estona, i després convingué amb el seu amic que la llum que quedava havia d'ésser estalviada per ajustar les coses per al comiat. Poc després lliscaren enfora de la casa en l'hora baixa que s'enfosquia, i avançaren envers el riu amb la seva caixa preciosa.
喬咕噥了一陣，然後覺得同伴說得有道理，乘天黑之前，抓緊時間，收拾收拾東西好離開。隨後他倆在漸漸沉下來的暮色中溜出去，帶著寶箱往河那邊走去。
Tom i Huck s'aixecaren, febles, però alleujats en gran manera, i miraren com aquells se n'anaven, a través de les clivelles que hi havia entre el fustam de la casa. Seguir-los? No pas ells: prou contents estigueren d'arribar de bell nou a terra sense trencar-se el coll, i pendre el tirany del poble que passava damunt el turó. No parlaren gaire: massa encaparrats estaven en odiar-se a sí mateixos, en odiar la mala sort que els havia fet deixar en aquell indret el magall i la pala. Si no hagués estat per això, Joe l'Indi mai no hauria tingut sospites. Hauria amagat l'argent amb l'or, perquè s'esperessin allí fins que la seva revenja hagués estat complerta, i aleshores hauria tingut la dissort de trobar que la moneda s'esqueia no ser-hi. Negra, negra mala ventura la d'haver entrat allí amb eines!
湯姆和哈克站起來，雖然很乏，但現在舒服多了，他倆從房子的木條縫中盯着那兩個人的背影。跟蹤他們？他倆不行，從屋上平安下來沒有扭傷脖子，再翻過山順着小路返回城中，已經是不錯的事情了。他倆沒再多說，只是一個勁地埋怨自己，怪運氣不好，才把那倒霉的鍬和鎬頭帶到這兒來。要不是這兩樣工具，印第安·喬決不會起疑心。他會把裝金幣的箱子藏在這裡，然後去報仇，等回來後會傷心地發現東西不翼而飛。怎麼想起來把工具帶到這兒來呢，真是該死，倒霉透頂！
Resolgueren sotjar amb ull atent aquell espanyol quan tornés al poble, espiant les avinenteses de sa feina venjativa, i seguir-lo fins al Número 2, onsevulla que es trobés. En acabat, una idea terrorífica passà per la ment de Tom:
他們打定主意，等那個西班牙人進城刺探、伺機報仇時，一定要盯梢他，跟他到“二號”去，管他上天入地都要跟去。 突然一個可怕的念頭出現在湯姆的腦海裡。
-Revenja! I si anés per nosaltres, Huck!
“報仇？哈克，要是他們指的是我倆，那可怎麼辦？”
-Oh! no ho digueu- va fer Huck, arran de caure en basca.
“噢，別講了。”哈克說著，差點昏過去。
Tornaren a parlar-ne, i en entrar al poblet convingueren en la creença que ell possiblement s'havia referit a algú altre, i almenys que, en tot cas, no podia referir-se sinó a Tom, perquè només Tom havia testificat.
他倆仔細商量了一番，進城後權當他指的是另外的人，至少是指湯姆，因為只有湯姆在法庭上作過證。
Consol petit, ben petit, fou per a Tom de trobar-se tot sol en perill! El tenir-hi companyia hauria estat una sensible millora, va pensar.
湯姆一人陷入危險，確實讓他感到不安，很有點不安。他想，要是有個同伴，多少要好受些。