Aquella nit, a dos quarts de deu, Tom i Sid foren enviats al llit com de costum. Digueren les pregàries, i Sid aviat hagué trencat el son. Tom jeia tot despert i vigilava amb neguitosa impaciència. Quan li semblà que ja era gairebé a trenc de dia, sentí que el rellotge sonava les deu. N'hi havia per desesperar-se. S'hauria bellugat i remenat com els seus nervis li demanaven, però tenia por de despertar Sid. Jagué, doncs, d'allò més quiet i mirant en l'aire, dins l'ombra. Tot era bròfegament silenciós. Aviat començaren a brollar del silenci sorolls apenes perceptibles, que anaven prenent cos. El tic-tac del rellotge esdevingué sensible. Vells prestatges es posaren a cruixir misteriosament. Els graons carriquejaren vagament. Sens dubte, hi havia esperits en campanya. Un ronc acompassat venia sordament de la cambra de la tia Polly. I aleshores començà el xerric enujós d'un grill que cap inventiva humana hauria pogut localitzar. Després vingué el so acompassat i espectral d'un corc, a la paret que hi havia a la capçalera del llit: allò volia dir que els dies d'algú eren comptats. Després l'udol d'un gos llunyà muntà en l'aire de la nit, i fou respost per un udol més vague d'una distància més remota. Tom es trobava a l'agonia. A la fi romangué satisfet que el temps s'hagués exhaurit i l'eternitat s'inaugurés; i començà, a desgrat seu, a ensopir-se; el rellotge cantà les onze, però ell no les sentí. I després comparegué, mesclat amb els somnis a mig formar, un miol sobiranament melangiós. Una finestra veïna que s'obria el trasbalsà. Un crit de: -Ala, brètol!- i el patapam d'una ampolla buida contra el darrera del cobert de fusta de la seva tia el desvetllaren del tot, i al cap d'un minut estava abillat i fora de la finestra, i s'arrossegava per la teulada de la golfa a quatre grapes. Miolà amb precaució una o dues vegades, tot fent via. Després saltà a la teulada del cobert, i d'allà a terra. Veu's allí Huckleberry Finn amb el gat mort. Els nois partiren i desaparegueren en la tenebror. Al cap de mitja hora calcigaven l'alt herbam del cementiri.
那天晚上９點半鐘，湯姆和希德就像平常一樣被吩咐上床睡覺，他們做完禱告，希德很快就睡着了。湯姆沒有睡着，他躺在床上，不耐煩地等着。他似乎覺得天快要亮時，才聽到鐘敲了十下！這太令人失望了。他很想順應神經的要求，翻翻身，動一動，可是他害怕吵醒希德，於是他一動不動地躺着，兩眼直愣愣地盯着黑咕隆咚的夜空。萬籟俱寂，陰森可怕。後來在那一片寂靜中，有一點小小的，几乎聽不出來的動靜漸漸地大了起來。只聽到鐘擺滴嗒滴嗒在響。那些老屋的屋樑也神秘地發出裂開似的聲響。樓梯也隱隱約約，吱吱嘎嘎在響。很明顯是鬼怪們在四處活動了。從波莉姨媽臥室裡傳來一陣勻稱的、沉悶的鼾聲。這時一隻蟋蟀開始發出一陣令人心煩的唧唧的叫聲，而人們卻根本弄不清楚它在什麼地方。接着床頭的牆裡有一隻小蛀蟲發出一陣陰森可怕的踢嗒聲，這聲音使湯姆嚇得心驚膽跳——這似乎意味着某個人的日子不多了。然後遠處有一隻狗嗥叫起來，這叫聲在夜晚的上空震盪，與遠處的隱隱約約傳來的狗叫聲相呼應着。湯姆簡直難受極了。最後他認定時間已經停住了，永恆已經開始了。他不由自主地打起盹來，鐘敲了十一下，但是他沒有聽見。後來在他迷迷糊糊、似睡非睡的狀態中，從外面傳來一陣非常淒慘的貓兒叫春的聲音。一個鄰居打開窗戶，聲音驚動了他。一聲“滾！你這瘟貓！”的罵聲和一隻空瓶子砸到他的姨媽的木棚小屋上的破碎聲使他完全清醒過來，片刻工夫，他便穿帶好衣帽，從窗戶出來，爬行在屋頂上。他一邊爬，一邊小心謹慎地“咪嗚”了一兩次；然後縱身一跳，上了木棚小屋，再從那跳到地上。哈克貝利·費恩早已等候在那裡，手裡還拿着他那只死貓。接着兩個孩子一起消失在黑暗中。半小時之後，他倆就穿行在墳地裡的深草叢中。
Era un cementiri de la vella mena ponentina, damunt un turó, a vora d'una milla i mitja del poblet. El vorejava un clos atrotinat, fet de taulons, que unes vegades es decantava cap enfora i altres cap endins, però mai no romania test. Herbei i herbotes envaïen tot el cementiri. Totes les velles tombes eren ensorrades. No hi havia una làpida enlloc. Fustes de cim arrodonit, menjades de corcs, feien tentines damunt les tombes, cercant decantades un puntal, i no trobant-ne cap. Allò de «Consagrat a la memòria de...» i així per l'estil, hom ho havia pintat en el seu temps, però hom ja no hauria pogut llegir-ho en el major nombre d'elles, ara, baldament hi hagués hagut més llum.
這是一個西部的老式的墳地，座落在離村子大約一英里的半山上。墳地周圍有一道歪歪斜斜的木板柵欄，有些地方往裡倒，有的地方往外斜，總之，沒有一個地方是筆直的。整片墓地雜草叢生，所有的舊墳都塌陷下去，墳上連一塊墓碑都沒有。圓頂的、蟲蛀的木牌子無依無靠，歪歪倒倒地插在墳墓上。這些牌子上曾經寫有“紀念某某”之類的字樣，即使現在有亮光，大多數已無法再辨認出來。
Un oratjol desmaiat gemegava entre els arbres, i Tom tingué por que fossin els esperits dels morts planyent-se d'ésser destorbats. Els nois enraonaren poc, i només que en una veu que no s'afigurava, perquè l'hora, i l'indret, i la difosa solemnitat, i el silenci oprimien llurs esperits. Trobaren el nou munt alterós que cercaven, i s'aconductaren sota la protecció de tres oms poderosos que creixien aflotonats a unes quantes passes de la tomba.
一陣微風吹過樹林，發出蕭瑟聲響，湯姆擔心這可能是死鬼們在抱怨有人來打攪了他們。兩個孩子很少說話，就是說也只敢悄悄地說，因為此時此地，到處是一片肅穆和寂靜，令人壓抑。他們找到了要找的那座新隆起的墳。在離墳幾英呎內的地方，有三棵大榆樹長在一起，於是他們就躲在那裡。
Esperaren en silenci una estona, que els semblà ben llarga. La queixa d'una òliba llunyana era l'únic so que trencava el silenci de mort. Les reflexions de Tom li anaven esquifint el cor. Havia d'enraonar, fos com fos. Així és que digué, en un murmuri:
他們靜靜地等了似乎很長一段時間，除了遠處貓頭鷹的叫聲外，周圍是一片死寂。湯姆被悶得受不住了，他必須打破沉默開口談點話，他低聲問道：
-Hucky! Creieu que els morts se n'agraden que nosaltres siguem aquí?
“哈奇，你相信死人願意我們到這兒來嗎？”
Huckleberry zumzejà:
哈克貝利低聲說：
-Em plauria de saber-ho. És una cosa que corprèn: oi?
“我問誰呢？這裡肅靜得令人害怕，是不是？”
-Ja ho crec!
“是啊。”
Després hi hagué una considerable pausa, durant la qual els minyons examinaren interiorment la matèria. Després Tom murmurà:
有好一陣子他倆沒作聲，各自都在心裡想著這件事。之後湯姆又悄悄地說：
-Escolteu, Hucky: que compteu que ens sent parlar, Hoss Williams?
“喂，我說哈奇——你知道霍斯·威廉斯聽見我們講話嗎？”
-És clar que sí. Si més no, el seu esperit.
“那當然嘍。至少他的陰魂能聽見。”
Tom, després d'una pausa:
湯姆停了一會才說：
-Em plauria d'haver dit el senyor Williams. Però no he obrat altrament per cap mala cosa: tothom li diu Hoss.
“我剛纔提他時，要是帶上‘先生’二字就好了。不過我從來沒有不尊敬他。別人都叫他霍斯。”
-Un cos mort d'aquests, mai pot ésser massa exigent sobre la manera com un hom en parli, Tom.
“湯姆，議論死人時要特別、特別小心才對。”
Això creà un descoratjament, i la conversa finà de bell nou.
這句話猶如一盆冷水讓湯姆掃興，因此談話就中斷了。
Aviat Tom agafà el braç de son camarada i digué:
過了一會，湯姆抓住哈克的胳膊說道：
-Sst!
“噓！”
-Què hi ha, Tom?- I s'arrambaren amb els cors palpitants.
“怎麼啦，湯姆？”他們倆緊緊靠在一起，心嘣嘣直跳。
-Sst! Altra vegada! No ho sentiu?
“噓！又來了！你沒有聽見嗎？”
-Jo...
“我——”
-Veieu? Ara ho heu sentit.
“聽！現在聽見了吧。”
-Déu meu, Tom! Ja són aquí, ben segur. Què farem?
“哦，天啊，湯姆，他們來了，他們來了，真的！我們怎麼辦啊？”
-Poc ho sé. Creieu que ens llucaran?
“我不知道。你想他們會看見我們嗎？”
-O Tom! Poden veure en la foscor, igual que els gats. Voldria no haver vingut.
“哦，湯姆，他們像貓一樣，晚上也能看見東西。我要是不來就好了。”
-Oh! No tingueu por. No crec que ens empantaneguin. No fem cap mal. Si estem ben quiets, potser ni se n'adonaran de nosaltres.
“啊，不要害怕。我想他們不會來找我們的麻煩。我們又沒惹他們。我們只要一動也不動，他們也許根本不會發現我們。”
-Hi faré el que sàpiga, Tom; però, Déu meu!, tot jo sóc una esgarrifança!
“湯姆，我是想不動。可是天啊，我渾身直髮抖哩。”
-Escolteu!
“聽！”
Els minyons decantaren la testa plegats, i amb prou feines respiraven. Un so apagat de veus surava per l'extrem més distant del cementiri.
兩個孩子湊得很近，低着頭，屏住呼吸。這時從遠遠的墳地那邊傳來一陣低沉的說話聲。
-Vegeu! Mireu allí!- murmurà Tom. -Què és allò?
“瞧！瞧那！”湯姆小聲說，“那是什麼？”
-Foc del dimoni! O Tom! Això glaça.
“是鬼火。哦，湯姆，這太嚇人了。”
Algunes incertes figures s'acostaren entre la fosca, tot gronxant una llanterna d'estany d'antiga mena, que clapava el sol amb innombrables antiqüeles de llum. Al cap de poc, Huckleberry zumzejà amb un calfred:
黑暗中，模模糊糊有幾個影子走過來，一盞老式洋鐵燈籠搖來晃去，地上被照得光點斑斑。哈克馬上戰戰兢兢地說：
-Son els dimonis, ben segur. En vénen tres! En nom de Déu, Tom, estem perduts! Podeu pregar?
“肯定是鬼來了，我的老天爺呀，一共有三個！湯姆，我們死定了！你還能禱告嗎？”
-Faré per manera, però no tingueu por. No ens faran cap mal.
«Em fico dins el llit per fer-hi un son seguit...»
“我來試試，不過你別怕。他們不會害我們的。現在我躺下睡覺，我——”’
-Sst!
“噓！”
-Què passa, Huck?
“是什麼，哈克？”
-Són homes! Un n'és, sinó els altres. Un d'ells fa la veu de Muff Potter.
“是人！至少有一個是人。那是莫夫·波特老頭的聲音。”
-Ca!... Voleu dir?
“不——那不是他的聲音。”
-Faig juguesca de conèixer-la bé. No us remeneu ni us bellugueu. No és prou viu per a reparar-nos. Deu estar embriagat, com de costum, ben segur, aquest vell poca-pena del diastre.
“我敢打賭我沒搞錯，你得絶對保持安靜。他沒那麼靈，不會看見我們的。可能又和往常一樣喝醉了——這個該死無用的老東西！”
-Molt bé: estaré ben quiet. Ara n'estan lluny. No el poden trobar. Ara tornen a venir. Ara es cremen. Ara es refreden altra vegada. Es cremen un altre cop. Brasa viva! Aquesta vegada ho han ensopegat. Escolteu, Huck: conec una altra de llurs veus: hi ha Joe l'Indi.
“好吧，我一定保持安靜。現在他們不走了。找不到他們了。這會兒他們又來了。現在他們來勁了。又泄氣了。又來勁了。勁頭十足！他們這回找對了方向。喂，哈克，我聽出了另一個人的聲音，那是印第安·喬。”
-Oi! Aquest mestís assassí! M'estimaria més que fossin dimonis, cent vegades! Per què deuen rondar?
“不錯，是那個殺人不眨眼的雜種！我倒情願他們都是鬼，鬼都比他們好得多。他們到這能打什麼壞主意呢？
Els murmuris s'extingiren del tot, aleshores, perquè els tres homes havien arribat a la tomba, i romanien a unes quantes passes de l'amagatall dels dos minyons.
兩個孩子全都止住，不再低語。這時那三個人來到墳邊，站立的地方離孩子們藏身之處還不到幾英呎遠。
-Aquí és- digué la tercera veu. I son posseïdor alçà la llanterna, que mostrà la faç del jove doctor Robinson.
“到了。”第三個人說，提燈的人舉起燈籠，燈光下現出的是年輕的醫生魯賓遜的面孔。”
Potter i Joe l'Indi portaven un baiard, amb una corda i un parell de pales al damunt. Deixaren en terra allò que traginaven, i començaren d'obrir la tomba. El doctor posà la llanterna al cap del lloc d'enterrament i avançà i s'assegué, amb l'esquena recolzada en un dels oms. Estava tan a prop que els minyons l'haurien pogut tocar.
波特和印第安·喬推着一個手推車，車上有一根繩子和兩把鐵鍬。他們把車上的東西卸下來，開始挖墓。醫生把燈籠放在墳頭上，走到榆樹下，背靠着一棵坐下來。樹離得很近，兩個孩子伸手就能碰到他。
-De pressa, mestres!- Digué en veu baixa.- La lluna podria eixir de cop i volta!
“挖快點，夥計們！”他低聲說，“月亮隨時都可能出來。”
Rondinaren una resposta, i continuaren cavant. Per algun temps no se sentí més soroll que el xarricar de les pales que descarregaven llur nolieig de terra i arena. Allò era ben monòton. Finalment, una pala topà amb el taüt, fent un so opac i de fusta, i al cap d'un o dos minuts els homes l'havien hissat damunt terra, al defora. Alçapremaren la tapadora amb les pales, tragueren el cos mort, i el rebotaren asprament per terra. La lluna es mogué darrera els núvols i mostrà sa cara esblaimada. El baiard fou endegat, i el cos mort posat al seu damunt, cobert amb una flassada, i fermat amb la corda. Potter es tragué un ganivetàs de molles i tallà el cap de la corda que penjava, i digué:
他們粗着嗓音應了一聲後繼續挖掘着。有一段時間，只能聽到他們一鍬一鍬拋泥土和石子所發出的嚓嚓聲響。那聲音非常單調刺耳。後來有一把鐵鍬碰到了棺材，發出了低沉的木頭聲音。一兩分鐘後，那兩個人就把棺材抬出來放在地上了。他們用鐵鍬撬開棺蓋，把屍體弄出來，隨便掀到地上。月亮從雲朵後面鑽出來，照着屍體那張蒼白的臉。他們把車準備好，將屍體放上去，還蓋上毯子，用繩子捆好它。波特拿出一把大彈簧刀，割斷車上垂下來的繩頭，說：
-Ara la cosa damnada està a punt, serra-ossos, i, o bé ens doneu cinc monedes més, o aquí roman.
“醫生，這該死的東西現在弄好了。再拿五塊錢，要不然就別弄走它。”
-Això és parlar!- digué Joe l'Indi.
“對，講得對！”印第安·喬說。
-Ei! Què vol dir, això?- féu el doctor. -Heu demanat la paga per endavant, i us l'he donada.
“喂，我說，這是什麼意思？”醫生問道。“按你們要求，我事先已經給過你們錢了。”
-Sí, i heu fet quelcom més que això- digué Joe l'Indi, atansant-se al doctor, que ara estava de peu dret. -Em vau treure, fa cinc anys, de la cuina del vostre pare, on avia anat a demanar alguna menja, i vau dir que no hi havia anat per cap bé; i quan vaig fer saber que me la pagaríeu, baldament passessin cent anys, el vostre pare em tancà a la presò per rodamón. Us penseu que me n'he oblidat? Per alguna cosa tinc sang indiana. I ara us he arreplegat, i no teniu més remei que pagar: sabeu?
“不錯，不過還遠不止這些。”印第安·喬邊說邊走到已經站了起來的醫生面前。“五年前的一個晚上，我到你父親的廚房討點吃的，你把我給趕了出來，你還說我到廚房去沒什麼好事；打那時起，我發誓：就是花上一百年的功夫，我也要擺平你。你父親因我是盲流而將我關進牢房。你想我會善罷甘休嗎？印第安人的血也不是白流的，現在你落到我手裡，你得為此付出代價。”
Amenaçava al doctor amb el puny a la cara, en aquell moment. El doctor donà un cop sobtat, i estengué el mal home per terra. Potter deixà caure el ganivet i exclamà:
說到這，他已經開始在醫生面前揮舞着拳頭來威脅他。醫生突然猛擊一拳，將這個惡棍打翻在地，波特扔掉刀，大聲喊道：
-Ei! No toqueu el meu lleopard!- I a l'instant següent s'havia agafat amb el doctor, i tots dos lluitaven amb màxima embranzida, afollant l'herba i esquinçant la terra amb llurs talons. Joe l'Indi saltà a son peu, amb els ulls encesos d'ira, arrabassà el coltell de Potter, i va arrossegar-se com un gat i acotant-se, dant una i altra volta als combatents, cercant una avinentesa. De sobte el doctor pogué romandre desempallegat d'una estrebada, agafà la feixuga fusta del capçal de la tomba de Williams, i amb ella atuí Potter en terra; i, al mateix moment, el mestís veié arribada la seva i enfonsà el ganivet fins el mànec en el pit del jove. Ell giravoltà i caigué en part damunt Potter, amarant-lo amb la seva sang; i en aquell punt els núvols esborraren el paorós espectacle, i els dos minyons, esparverats, fugiren a més córrer dins la fosca.
“嘿，你竟敢打我的朋友！”緊接着，他和醫生扭打在一起。兩個人拚命打起來，腳踩着地上的草，踢得泥土飛揚。印第安·喬迅速地從地上爬起來，眼裡燃燒着怒火，抓起波特扔在地上的那把刀，像貓似的，彎着腰悄悄地在兩個打架的人周圍轉來轉去，尋找着機會。突然醫生猛地把對手摔開，抓起威廉斯墳上那塊重重的墓碑，一下子把波特打倒在地。與此同時，這個雜種乘機把刀子一下子全捅進了醫生的胸膛。醫生晃了晃就倒下去，身體搭在波特身上。波特被弄得滿身都是血。這時烏雲遮住了這可怕的慘相，那兩個嚇壞了的孩子在黑暗中連忙跑掉了。
Quan la lluna, ben tost, es mostrà de bell nou, Joe l'Indi romania damunt els dos cossos, tot contemplant-los. El doctor féu un murmuri inarticulat, i un llarg badall d'agonia o bé dos, i restà en silenci. El mestís botzinà:
不久，雲層退去，月亮又露出了面，印第安·喬站在那兩個人身旁，凝視着他們。醫生咕咕噥噥地講了些什麼話，長長地喘了一兩聲氣，然後就安靜地死去了。那個雜種還說：
-Aquells comptes estan saldats, Déu us damni!
“那筆帳就算扯平了——你這該死的傢伙。”
Després féu sos robatoris en el cadàver. Després posà el fatal ganivet en l'oberta mà dreta de Potter, i segué damunt el taüt malmenat. Passaren tres, quatre, cinc minuts, i aleshores Potter començà de moure's i de fer gemecs. Sa mà era closa damunt el ganivet: l'aixecà, hi pegà llambregada i el deixà caure amb una esgarrifança. Després s'assegué, apartant-se el cos mort, i el llucà, i després llucà a son volt confosament. Sos ulls toparen els de Joe.
接着他又搜去屍體身上的東西，然後他將那把殺人的刀放在波特張開的石手裡，坐上了撬開的棺材。三——四——五分鐘過去了，這時波特才開始動彈，並且呻吟起來。他的手握住了那把刀。他舉起刀來瞥了一眼，隨即打了個冷顫，刀落到了地上。接着他坐起身來，推開壓着他的屍體，然後盯着它看了一會，又往周圍望瞭望，心裡感到迷惑不解。他的目光碰到了喬的目光。
-Senyor! Còm ha estat això, Joe?- demanà.
“天啊，這是怎麼回事，喬？”他說。
-És un brut negoci- digué Joe sense bellugar-se.
“這事糟糕透了，”喬動也沒動地說，
-Per què ho heu fet?
“你幹嗎要這樣幹？”
-Jo! I què he d'haver fet!
“我！我可沒幹這事。”
-Ei! El parlar així no us en llevarà pas la culpa.
“聽著！這你怎麼能賴掉呢。”
Potter tremolà i s'esblanqueí.
波特嚇得直抖，臉色變得煞白。
-Em pensava que estava serè. No havia d'haver fet beguda aquesta nit. Però encara la tinc al cap, pitjor que quan vam començar la feina. Sento un desori! Amb prou feines puc recordar-me de res. Digueu-me, Joe (de bo de bo, ara, vell company): ho he fet jo? Joe, mai no m'havia passat pel magí; per la meva ànima i la meva honor que mai no m'hi havia passat, Joe. Digueu-me, Joe, còm ha estat. Oh! Esglaia! I ell tan jove i que prometia tant!
“我認為我會醒酒的，今晚我本不想喝酒，可是現在腦子裡還是糊里糊塗的，比我們來這兒的時候還厲害。我現在昏昏沉沉，几乎回憶不起來任何事情。告訴我，喬，夥計，說老實話，是我干的嗎？喬，我根本不想那樣幹。天地良心，我根本不想那樣幹，喬，告訴我這是怎麼回事？喬？哦，這太可怕了——他這麼年輕有為，前途遠大。”
-Ves, estàveu barallant-vos, i ell us va dar una patacada amb la fusta de la tomba, i vau caure d'allò més pla, i després us aixecàreu, tot fent tentines i giravolts, i vau aferrar el ganivet, i l'hi vau apuntalar, mentre ell us ajustava una altra manyagueria que feia feredat. I aquí heu estat jaient fins ara, mort com un tascó.
“嘿，就是你倆扭打起來了，他用墓碑牌子砸了你一下，你就被砸叭下了。接着你爬起來，晃晃悠悠地站不穩，就這樣，你一把奪過這把刀，一下子捅進他的身體。這時候他又狠命地給了你一擊，於是你就躺在這兒，像死過去一樣，人事不省，一直躺到現在。”
-Oh! No sabia el que em feia. Que em mori aquest mateix minut, si ho sabia. Tot era cosa del whisky i l'exaltació, em penso. Mai a la vida no havia usat una arma, Joe. He tingut batusses, però mai amb armes. Tothom us ho dirà. Joe, no en cantéssiu res! Digueu que no en cantareu res, Joe: això és ésser un bon amic. Sempre us he tingut estimació, Joe, i he estat al costat vostre. No us en recordeu? No ho cantareu: veritat, Joe?- I la pobra criatura caigué de genolls davant l'estòlid assassí, i ajuntà les mans imploradores.
“啊，我一點也不知道我都幹了些什麼。要是我當時清醒的話，我情願馬上就死掉。我想這都是因為威士忌在作怪，當時又很衝動。喬，我從前還沒有用過兇器。我跟人打過架，可是從來沒使過兇器。這一點人們都知道。喬，這事你可別說出去！喬，你說你不會說出去，這才夠意思啊。喬，我向來都喜歡你，也總是站在你一邊的。你難道忘記了嗎？喬，你不會講出去的，對不對？”於是這個可憐的傢伙，雙手合掌，祈求地跪倒在那個殘忍的兇手面前。
-No: sempre heu estat recte i lleial amb mi, Muff Potter, i no us aniré pas a l'encalç. Ja veieu: això és la més gentil cosa que un hom pugui dir.
“對。莫夫·波特，你一向待我不錯，我不會對不起你。怎麼樣，我這樣說算是公平合理吧。”
-O Joe! Sóu un àngel! Per molt que visqui sempre us beneiré fins al darrer dia!- I Potter començà de plorar.
“啊，喬，你真是慈悲心腸。我要祝福你一輩子。”波特開始哭起來。
-Bé, bé: ja n'hi ha prou, d'això. Ja no és temps de somicar. Aneu per aquell camí, i jo aniré per aquest. Espavileu-vos, ara, i no deixeu cap pista darrera vostre.
“哦，得了，不要再說了。現在不是哭鼻子的時候。你從那邊走，現在就動身，別留下任何腳印。”
Potter emprengué un trot que ràpidament es convertí en correguda. El mestís romangué sotjant-lo, i murmurà:
波特開始還是小跑，很快就大跑起來。那個雜種站在那兒，看著他的背影，自言自語地咕噥道：
-Si està tan estovat per la pallisa i tan embriagat del rom com en té l'aire, no pensarà en el ganivet fins que sigui tan lluny que ja tingui por de tornar per aquesta banda. Cor de pollet!
“他挨了一擊，酒也沒醒，瞧他那樣，八成想不起來這把刀了。就算想他起來，他已經跑出去有十里八里的了。他一個人是不敢再回到這裡來取刀的——這個膽小鬼。”
Dos o tres minuts després, l'home assassinat, el cadàver embolcallat en la flassada, el taüt sense tapadora i la tomba oberta romanien sota l'única inspecció de la lluna. El silenci, aiximateix, era altra vegada absolut.
兩三分鐘後，只有月光照着那個被害的人，那個用毯子裹着的屍體，那個沒有蓋上蓋子的棺材，還有那座挖開的墳墓。一切又恢復了平靜。